Les danses tradicionals formen part d’aquella memòria col·lectiva que, sense estar escrita als llibres, ha sabut arribar fins als nostres dies. A Aran, els balls i les danses han acompanyat la vida dels pobles durant generacions i han estat vinculats tant a la vida quotidiana i als treballs de la terra com a les festes majors i als moments més solemnes de la vida comunitària.
Les danses araneses són també el resultat d’una cultura sempre en contacte amb altres territoris pirinencs. El seu repertori recull influències aragoneses, catalanes i gascones, reflectint la posició d’Aran entre diferents realitats culturals. Però les danses no són només una expressió artística: moltes estan vinculades a moments de la vida dels pobles, als oficis tradicionals, a les celebracions religioses o a les festes. A través dels passos i de la música, també es transmetien històries i costums.
Aquest patrimoni, però, no ha arribat fins avui sense dificultats. Durant el segle XX, moltes danses tradicionals van deixar d’interpretar-se i es va perdre una part d’aquesta memòria. L’any 1948 es va formar a Les el primer grup de danses de la Val d’Aran, vinculat en els seus orígens a la Sección Femenina. Aquest primer treball va obrir un camí que continuaria amb la fundació, l’any 1979, d’Es Corbilhuèrs de Les.
Després, diverses persones i grups han dedicat temps a investigar, recuperar i tornar a ensenyar les danses i les cançons tradicionals. Entre elles destaca la tasca de Dolors Beso Atés, que durant els anys setanta va participar en la recerca dels darrers vestigis de les danses i cançons tradicionals dels pobles d’Aran i va fundar, l’any 1973, la Còlha de Santa Maria de Mijaran.
Aquest treball de conservació i transmissió ha tingut continuïtat també amb la tasca dels diversos grups de dansa que, en els darrers anys, han contribuït a mantenir viu el patrimoni coreogràfic i musical d’Aran. Entre aquests grups hi ha Es Sautarèths de Bossòst, que treballen en la recuperació i difusió de les danses i cançons tradicionals del seu poble i les fan arribar a les noves generacions; Es Fradins de Vielha, que mantenen i transmeten el repertori tradicional de Vielha amb la seva participació constant en les festes i actes de la Val; i Es Gripets de Naut Aran, que contribueixen a conservar i donar continuïtat a les danses pròpies dels pobles de Naut Aran. La tasca de tots aquests grups és fonamental perquè cada dansa no quedi només com un testimoni del passat, sinó que continuï tenint una presència viva als pobles i a la cultura d’Aran. Cadascun d’ells porta, d’alguna manera, les danses i tradicions locals arreu del territori.
Avui, les danses es mantenen vives gràcies a la tasca d’aquestes colles dansaires i a la transmissió dels seus coneixements a les noves generacions. Es continua ballant a les places, a les festes majors i en diversos actes al llarg de l’any, fent que allò que va formar part de la vida dels nostres avis continuï avui en la vida dels pobles d’Aran.
Perquè una dansa tradicional és molt més que una coreografia. Darrere dels passos, de la música i dels vestits hi ha la memòria de les persones que les han ballat abans, les festes i els costums que representaven i la feina de tots aquells que les han volgut conservar. Cada vegada que es tornen a ballar, aquesta memòria torna també a viure i passa, una vegada més, de generació en generació.
