Aquest film, de Dani de la Orden del 2024, és un viatge intim cap a la resiliència i la recerca de la felicitat a través de la complexitat familiar i personal.
Montse, una dona divorciada i amb dos fills que l’han ignorat durant anys, es prepara per a un cap de setmana de reunió familiar a la casa de la Costa Brava. Amb tota la seva energia i cura, enfronta les ferides del passat i la distància emocional que la vida adulta ha imposat entre ella i la seva família. Amb l’únic objectiu de gaudir del cap de setmana en família, encara que hagi de cremar tota la casa.
El Conselh Generau d’Aran ha aprovat per unanimitat una modificació de les Normes Subsidiàries de planejament (NNSS), en vigor en sis municipis del territori, per tal de regular els usos i edificacions admissibles en sòl no urbanitzable. Aquesta actualització normativa no només respon a problemàtiques detectades en els darrers anys, si no que suposa un pas endavant en el model d’organització territorial que Aran vol liderar: net, ordenat, respectuós amb el medi natural i alineat amb les estratègies europees en matèria de sostenibilitat.
La modificació, permetrà compatibilitzar el respecte pel paisatge amb la necessitat d’adaptar els espais rurals als reptes actuals. Entre els principals avanços, destaca la possibilitat de regular noves construccions relacionades a l’activitat agropecuària en parcel·les de més de 2.000 m², una mesura especialment important per a ajudar al sector pagès i facilitar el relleu generacional en aquest ofici. També s’introdueixen nous criteris per a evitar la proliferació de construccions improvisades i sense integració paisatgística, fomentant en el seu lloc intervencions coherents, harmonitzades i respectuoses amb l’entorn.
Aquesta iniciativa forma part d’un full de ruta més ampli: construir un model de desenvolupament territorial basat en la sostenibilitat, la eficiència i el compromís amb les generacions futures. En aquest sentit, la norma també contempla aspectes claus com la gestió de moviments de terres, la implantació ordenada d’energies renovables (com panels solars), i la creació d’una fixa tècnica orientativa que facilitarà tant la tramitació administrativa com el control i seguiment de les actuacions.
En aquest marc, la recent declaració de la Val d’Aran com Reserva de la Biosfera per la UNESCO, obtinguda al 2024, constitueix un reconeixement internacional a l’esforç col·lectiu del territori per preservar el eu entorn natural, la seva cultura i les seves formes de vida tradicionals. Aquesta nova norma consolida aquest compromís, dotant als ajuntaments aranesos d’instruments jurídics clars per a gestionar el territori de forma eficaç i sostenible.
Aquesta regulació representa un canvi de paradigma en la forma en què cuidem i planifiquem el territori. Es tracta de mirar al futur amb responsabilitat, respectant allò que som i apostant per un model de desenvolupament que fica la vida en el centre: les persones, el paisatge i la sostenibilitat.
Amb aquesta mesura, Aran avança en la consolidació d’un model propi de gestió territorial, que posa en valor la seva singularitat, enforteix el mon rural i respon als reptes globals amb solucions locals, sostenibles i inclusives.
La sostenibilitat ha de ser un dels eixos centrals en el desenvolupament del nostre territori. Apostar per un Aran verd, resilient i compromès amb el medi ambient és també apostar pel futur dels nostres joves. Gràcies a l’impuls del govern d’UA al Conselh Generau d’Aran i al finançament europeu obtingut a través dels fons Next Generation EU, aquesta visió es materialitza amb projectes concrets com la instal·lació de compostadors comunitaris a les escoles Sant Ròc de Bossòst i Garona de Vielha.
El compostatge escolar no només millora la gestió de residus orgànics als centres educatius; també representa una eina pedagògica fonamental per a transmetre valors de respecte a l’entorn i cultura de sostenibilitat entre els més joves. Aquesta acció, introdueix un nou model d’aprendissatge on el alumnat participa activament en el procès de separació, transformació i aprofitament dels residus. Amb aquesta acció, es reafirma el compromís amb la sostenibilitat i la transició ecològica, treballant conjuntament amb la Escòla Aranesa en la transmissió dels valors ambientals.
Els compostadors ubicats són adaptats a l’entorn escolar i permeten obtenir compost d’alta qualitat en pocs dies, tancant el cicle de la matèria orgànica dins del propi centre. A Vielha, inclús s’incorporen les restes generades al menjador escolar, mostrant una aposta clara per la economia circular.
És necessari remarcar que els residus orgànics mal gestionats suposen un dels principals reptes climàtics del present. Segons la ONU, representen entre el 8% i el 10% de les emissions globals de gasos d’efecte hivernacle. A través del compostatge, reduïm aquestes emissions, evitem l’ús de fertilitzants químics i recuperem nutrients d’alt valor per al sòl.
Comprenem que construir un model de desenvolupament respectuós amb l’entorn comença per l’educació, i que només amb una ciutadania formada i conscient podrem enfrontar els reptes climàtics del present i del futur. Apostem per polítiques ambientals ambicioses que integren innovació, pedagogia i compromís institucional.
Treballem per a que Aran sigui un exemple de territori sostenible, on el paisatge es cuidi des de les aules, on cada acció compta en la lluita contra el canvi climàtic. Aran, un territori sostenible ambiental, econòmica i socialment.
La Hèsta d’Aran és la festa nacional de la Vall d’Aran. Aquesta és celebrada anualment el 17 de juny des del 1991. Aquesta data marca el restabliment, després d’un segle i mig d’abolició, de la màxima institució aranesa i del seu autogovern, arrels què venen per la concessió dels drets històrics de la Querimònia en l’any 1313, otorgats pel rei Jaume II d’Aragó.
En les properes línies viatjarem des de llavors fins a dia d’avui per entendre la importància d’aquesta commemoració i posar en valor el treball dut a terme pels ciutadans i ciutadanes d’Aran per recuperar el Conselh Generau d’Aran.
La Querimònia (1313), la carta magna d’Aran
La Vall d’Aran va tenir durant l’Edat Mitjana un paper important per la seva posició geogràfica singular. Una singularitat donada per la seva llengua pròpia, l’aranès, per la posició geogràfica com zona de frontera i posició estratègica, així com per l’orografia del seu territori.
A l’any 1313 la Vall d’Aran s’incorporava definitivament a la Corona d’Aragó sota el reinat de Jaume II d’Aragó. El rei va atorgar als aranesos i araneses aleshores el conjunt de privilegis i drets coneguts com “Era Querimònia”, considerada la veritable Carta Magna d’Aran. Aquest document va ser concedit el 23 d’agost de 1313 i va permetre importants excempcions econòmiques i total autonomia en la gestió local aranesa.
Des d’aleshores, els aranesos es governarien a través del Conselh Generau d’Aran medieval. El Conselh era integrat per representants de les subdivisions històriques d’Aran, els terçons. Aquests representants eren escollits per les comunitats locals. Al capdavant de l’autogovern aranès es trobava la figura del Síndic d’Aran. Aquest sistema atorgava a Aran una notable autonomia local en l’administració de justícia, en la gestió de béns comunals entre d’alta àrees, i tot sota la sobirania de la Corona d’Aragó.
Els drets adquerits al 1313 van ser confirmats i ratificats pels succesius monarques aragonesos i espanyols, incloent els Reis Catòlics i els Austries. La Querimònia va ser ratificada per tots els reis fins a Fernando VII al segle XIX. Aquest compromís per l’autonomia aranesa va permetre que els seus habitants gaudissin dels drets i privilegis durant més de cinc segles.
Segle XIX: l’abolició del Conselh Generau d’Aran
A començament del segle XIX van romandre suprimides les velles institucions araneses. L’històric Conselh Generau d’Aran va ser abolit oficialment al 1834 sota la regència de Maria Cristina, perdent els privilegis otorgats en el 1313.
Aquesta mesura va fer que la Vall d’Aran fos integrada administrativament a la província de Lleida, dissolent la organització territorial pròpia d’Aran, els terçons, i remplaçant-la per una divisió municipal ordinària. Des d’aleshores, el govern de la Vall d’Aran va quedar en mans de les autoritats provicinals i estatals.
Sense autogovern reconegut els alcaldes aranesos van seguir la seva labor de forma voluntària en la Junta d’Alcaldes, treballant en la defensa de la identitat aranesa i els interesos dels aranesos i araneses. Les actes d’aquestes trobades daten del 1838.
Segle XX: la recuperació de l’autogovern aranès
La restauració de la democràcia a l’Estat al 1975 va obrir la porta a la recuperació de l’autogovern. Durant la transició, al1978, es va crear l’associació “Es Terçons” per a promoure i recuperar la identitat com a poble i la autonomia aranesa.
Els treballs duts a terme per “Es Terçons” va permetre que a l’Estatut d’Autonomia de Catalunya de 1979 s’incorporessi una disposició específica per a Aran.
“En el marc de la Constitució i del present Estatut seran reconegudes i actualitzades les peculiaritats històriques de l’organització administrativa interna de la Vall d’Aran.”
Disposició addicional primera de la Llei Orgànica 4/1979, de 18 de desembre, de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya
Aquest mandat estatutari va assentar la base legal que perimetria més endavant que el Parlament de Catalunya promulgués una llei especifica per la Vall d’Aran.
Aquesta llei va veure la llum l’any 1990. El parlament català aprovava la Llei 16/1990, de règim especial de la Vall d’Aran, que va restaurar formalment les institucions d’autogovern aranès abolides al segle XIX i va retornarpart dels drets i privilegis adquirits al1313 amb “Era Querimònia”.
El Conselh Generau d’Aran es va restablir juntament amb la figura del Sindic d’Aran com a màxima autoritat aranesa. La llei a més, va definir les competències pròpies d’Aran en matèries com la cultura, la llengua, la sanitat, el territori etc. Així com el finançament i relacions amb la Generalitat de Catalunya.
A principis de 1991 es varen constituir els òrgans provisionals i es va organitzar el procès electoral que el 17 de juny de 1991 culminaria amb la celebració de les primeres eleccions democràtiques al Conselh Generau d’Aran, marcant la recuperació efectiva de la màxima institució aranesa 157 anys després de la seva abolició.
Les eleccions al Conselh Generau d’Aran recuperaven la divisió administrativa històrica dels antics terçons que van esdevenir en les circumscripcions electorals per a aquest procès electoral. En total s’elegissen 13 consellers.
Seu del Conselh Generau d’Aran a la actualitat.
Amb el Conselh Generau d’Aran restablit, es reprenia l’autogovern que datava del 1313. Els anys posteriors, els diferents governs treballarien per a reforçar aquest autogovern. En destaquen fites com: la elevació del reconeixement d’Aran com a “entitat territorial singular” dins de Catalunya en l’Estatut d’Autonomia de Catalunya de 2006 o la llei 1/2015, que actualitzava el règim especial d’Aran.
Aquestes labors van ser possibles gràcies al neixement de la Associació “Es Terçons” que tenia la voluntat de recuperar la identitat com a poble i la autonomia aranesa, i d’Unitat d’Aran, que durant dècades, s’ha mantingut fidel al ideari dels Terçons per a la consolidació de l’autogovern aranès i el desenvolupament de les seves institucions.
En aquesta edició de Veus d’Aran volem recordar a Ana Maria Tomás Palomeras, remarcant la importància de la seva figura i de la seva tasca, que va aportar una mirada de gènere i interseccional indispensable en les polítiques públiques i administracions araneses, en una època on les dones no acostumaven a tenir càrrecs públics.
En aquest sentit, volem donar a conèixer i donar visibilitat a la primera dona amb responsabilitat política de la història recent aranesa que, ja abans de l’arribada de la democràcia, va ser designada alcaldessa del municipi d’Es Bòrdes el 22 de juliol de 1974. Responsabilitat que va assumir novament a partir de les primeres eleccions democràtiques al 1979 on va ser escollida alcaldessa, i que va obrir les portes a canviar el panorama social i històric en el què vivíem.
Ana Maria, en el seu càrrec d’alcaldessa d’Es Bòrdes, desitjava aumentar el nivell de vida del seu municipi, promovent el turisme a la vegada que persistia en la continuïtat del sector primari. Va fomentar la col·laboració tots els veïns i veïnes, a qui reunia tot sovint per informar-los, i poder aconseguir així els seus objectius com servidora pública.
Va ostentar el càrrec d’alcaldessa d’Es Bòrdes durant les dues primeres legislatures democràtiques fins al 1987, en les què es va presentar pel partit d’Unitat d’Aran. Al llarg d’aquestes dues legislatures va treballar per millorar la vida dels seus veïns i veïnes. Entre les seves tasques podem trobar-hi la construcció del clavegueram municipal i la portada d’aigües potables, la instal·lació d’un telèfon públic als pobles de Begós i Benós, i la reparació i adequació de camins veïnals, comades i cabanes, i de carreteres com la de l’Artiga de Lin. També es van instal·lar contenidors escombraries a tots els pobles del municipi.
A més del treball i dedicació en i pel seu municipi, Tomás va ser una persona compromesa amb Aran i els seus drets històrics. Impulsora de la reinstauració del Conselh Generau d’Aran participant activament en les trobades que es duien a terme, ha través dels Terçons històrics, sobretot del Terçó d’Irissa, del què demanava el seu reconeixement com entitat jurídica-administrativa.
Des d’Unitat d’Aran volem tancar aquestes línies remarcant la seva gran humanitat i la seva alegria contagiosa, però sobretot, la seva dedicació i participació en aconseguir i consolidar una societat aranesa més progressista i social.
Mientras dure la guerra d’Alejandro Amenabar. Un film que ens retorna a un dels moments més marcats de la història recent de España, l’estiu de 1936.
A través del punt de vista del cèlebre escriptor Miguel de Unamuno, la pel·lícula explora la difícil cruïlla moral d’un home enfrontat a la violència i al fanatisme. Aquest, veu com les seves idees i conviccions es posen a prova, quan el caos polític amenaça amb tergiversar al país i restringir la seva llibertat.
Una reflexió profunda sobre el compromís, el dubte i la responsabilitat en temps de guerra, que convida a repensar com les decisions individuals poden marcar el curs de la història col·lectiva.
Joan Nart Garcia, nascut a Vielha el 21 de gener de 1950, va estudiar el batxillerat a l’Escola dels Frares de Vielha i va cursar la carrera de ciències químiques a Madrid, exercint de mestre a l’Escola Joan March de Vielha en els anys 70.
En l’etapa predemocràtica va ser escollit pel aclamació President de l’Associació de Veïns Es Terçons el 22 de setembre de 1978. Amb quasi totes les cases de la Val d’Aran presents, Es Terçons va néixer amb la voluntat i ideari bàsic de recuperar la identitat com poble i l’autonomia aranesa, instant a l’Assemblea de Parlamentaris de Catalunya, que redactava en aquella època el nou Estatut, d’incluir-ni el fet diferencial aranès. En aquest sentit, entre les funcions que va dur a terme l’associació en destaquen el treball en la inclusió en l’Estatut de Catalunya del fet diferencial aranès per recuperar les institucions pròpies de govern, en arreglar el dèficit històric sanitària d’Aran, en la planificació urbanística i en aturar el ben desenal forestal. També van acordar participar en les primeres eleccions democràtiques sota el nom d’Unitat d’Aran, que va recollir en el seu programa electoral el ideari i l’esperit de “Es Terçons”. És necessari remarcar el paper i el treball que Nart, i d’altres figures araneses, van realitzar.
Joan Nart, dotat d’una gran conciéncia social i d’una preocupació pel desenvolupament ordenat del país, també va promoure molt especialment la redacció de les Normes Subsidiàries de Planejament de la Val d’Aran, ha través del seu càrrec com regidor de l’Ajuntament de Vielha i Mijaran les dues primeres legislatures democràtiques.
Aquest fet va dotar al territori d’un Pla Director que regula els afers urbanístics amb la participació real i efectiva de tots els sectors i agents socials.
Membre fundador del partit Unitat d’Aran, va ser escollit President del mateix en el 1er Congrés de la formació política el 17 de novembre de 1991 i ratificat una vegada més com President en el 2on Congrés el 11 de desembre de 1999, càrrec que va ostentar fins al 10 d’abril de 2004.
La seva trajectòria política a Unitat d’Aran es va concretar ostentant el càrrec de 1er Tinent d’Alcalde a l’Ajuntament de Vielha e Mijaran de 1979 a 1987. També va ser President del Consell Comarcal de Muntanya de la Val d’Aran, sent qui va promoure el projecte de potenciació i protecció de la llengua aranesa.
Com President del Consell Comarcal de Muntanya, a l’octubre de 1983 i durant la visita del President de la Generalitat de Catalunya, va manifestar “Porqué, Sr. President, y este hecho aún no ha sido comprendido por las altas instancias de su Gobierno, la Junta de Alcaldes y los Consistorios araneses únicos representantes democráticos en esos momentos, tenían sobre sus conciencias la sagrada obligación de dejar claro ante la historia, una vez más, la inquebrantable voluntad de los araneses de recuperar sus derechos libertades e Instituciones de Gobierno, como expresión de su propia existencia y dignidad en clara similitud con la actitud de los parlamentarios catalanes que promovieron la reinstauración de la Generalitat Provisional, aun antes de que fuera aprobada la propia Constitución Española, que debía de amparar sus derechos”.
El món canvia de direcció. Els combustibles fòssils, protagonistes de la història energètica de l’últim segle, tenen data de caducitat. Europa marca el pas cap a una transició energètica que prioritza la sostenibilitat, la independència i la justícia climàtica. En aquest context, el govern d’Unitat d’Aran en el Conselh Generau d’Aran acaba d’aprovar una normativa que regula la instal·lació de captadors solars per autoconsum arreu del territori.
Com resposta a la crisi climàtica global, les polítiques europees i nacionals s’alinien per reduir dràsticament l’ús de combustibles fòssils i accelerar la transició a fonts d’energia renovable. L’objectiu és clar: aconseguir la neutralitat climàtica en el 2050 i reduir, des d’ara fins al 2030, almenys un 55 % de les emissions de gasos d’efecte d’ivernacle respecte als nivells de 1990.
La Unió Europea ha establert un full de ruta ambiciós que reforça el pacte per una energia neta, accessible i segura. Aquestes estratègies no només busquen mitigar el canvi climàtic, si no també augmentar la independència energètica de l’Estat membre i fomentar una economia però sostenible i competitiva.
España, per la seva part, també ha iniciat el camí cap a un model energètic més net. El Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima 2023-2030 (PNIEC) estableix objectius ambiciosos: un 81 % d’energia renovable en la generació elèctrica per 2030, una reducció del 32 % en les emissions de gasos d’efecte d’ivernacle respecte a 1990 i una disminució del 50 % en la dependència energètica exterior. Els recursos renovables tenen un especial potencial al país, especialment l’energia solar i la eòlica. Aquests, converteixen aquesta transició en una oportunitat real de creixement econòmic, cohesió territorial i generació de llocs de treball de qualitat.
En aquest sentit, el Conselh Generau d’Aran ha aprovat una modificació normativa que permetrà als ajuntaments concedir llicències per la instal·lació de plaques solars en els municipis que encara no comptaven amb aquest marc regulador. Aquesta mesura no només respon a una necessitat energètica urgent, si no que també garanteix el respecte pel paisatge tradicional aranès, un valor patrimonial que es preserva amb criteris tècnics i estètics ben definits.
Així i com va assenyalar la Síndica d’Aran i Secretària General d’Unitat d’Aran, Maria Vergés, aquesta actualització urbanística representa una aposta ferma pel dret de la ciutadania per accedir a energies renovables en el seu propi territori. Amb aquesta norma es vol facilitar la incorporació d’aquestes energies, com el autoconsum solar, sense renunciar a la protecció del paisatge aranès ni al respecte pel nostre patrimoni arquitectònic.
Més enllà d’aquesta nova regulació, el projecte BOSCARAN, impulsat pel govern d’Unitat d’Aran al Conselh Generau d’Aran, amb la implicació de la major part d’ajuntaments del territori i en col·laboració amb el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), és un exemple clar de com el territori pot contribuir activament a la transició energètica.
Cal remarcar que aquest projecte, finançat amb una ajuda del Ministeri per la Transició Ecològica i Repte Demogràfic, promou l’ús de la biomassa com alternativa al gas i al gasoli, fomenta la gestió forestal sostenible i activa una economia circular basada en els recursos locals. A mig termini, la biomassa forestal es presenta com una solució eficaç per cobrir les necessitats energètiques de la Vall, reduint la seva dependència de combustibles fòssils i importacions.
La transició energètica a Aran no es limita només a l’aprofitament de la biomassa i l’energia solar, si no que també planteja nous sistemes energètics innovadors com la geotèrmia i district heatings.
Concretament, a la capital d’Aran, Vielha, es treballe en la implantació d’aguest sistema de district heating and cooling que és capdavanter en el territori i representa un model a seguir. Redueix la petjada de carboni i la dependència d’energies fòssils i també millora l’eficiència energètica i contribueix a una economia local més autònoma. Es tracti d’una xarxa urbana de fred i calor que combina la geotèrmia amb alts recursos renovables per climatitzar equipaments públics.
La Val d’Aran demostra que la transició energètica és una realitat local, tangible, que es construeix pas a pas des del territori. La desconnexió del gas fòssil, mercat per la Unió Europea, és una oportunitat per redefinir el nostre model de desenvolupament territorial, econòmic i social i enfortir els nostres recursos energètics i avançar cap a un futur més net, just i resilient.
El govern del Conselh Generau d’Aran avança en el seu compromís amb el benestar de les persones en l’àmbit social i sanitari. Un esforç que va més enllà de noves infraestructures i que prioritza millorar els serveis i la seva oferta, agilitzar processos i assegurar l’accés a drets fonamentals com la salut i l’atenció a la dependència.
El nostre sistema de salut i serveis socials es consolida amb projectes com la remodelació i ampliació de l’Hospital Vall d’Aran, amb les fases 0 i 1 del projecte executiu activades, i la implantació del Servei d’Atenció Domiciliària (SAeD) o l’espai d’atenció comunitària especialitzada En Familha.
Pel que fa al projecte de remodelació de l’Hospital Val d’Aran, no només es contempla el nou edifici, si no també la renovació integral de l’actual. Així mateix és necessari aplicar polítiques per fidelitzar professionals sanitaris en el territori i millorar el finançament en aquesta àrea, reconeixent les especificitats i necessitats del territori.
Així mateix, s’ha iniciat el procés per ampliar les competències en serveis socials, el que ens permetrà gestionar directament, entre altes coses, les declaracions de discapacitat i dependència. Fet que representa un gran pas per reduir els temps d’espera i oferir una atenció més pròxima, àgil i adaptada a les necessitats de la nostra població posant a les persones en el centre de les polítiques.
En definitiva, s’aposta per un Aran que avanci amb una visió de futur: un territori on viure no sigui un privilegi, si no un dret, i la salut i el benestar siguin garantits a tots els ciutadans i ciutadanes.
El “Manifèst del Conselh Generau Provisionau de la Val d’Aran” és un document històric que simbolitza el desig de recuperació de l’autogovern i de la identitat pròpia d’Aran.
El Conselh Generau d’Aran, recuperat al 1991 amb la Llei 16/1990, representa la institució d’autogovern d’Aran. Aquesta institució és formada per 13 conselhèrs elegits cada quatre anys en les sis circumscripcions tradicionals, els terçons.
El Manifest del Conselh Generau Provisional està considerat un document polític i institucional clau en la història recent de la Val d’Aran, ja que representa la voluntat col·lectiva de recuperar i consolidar un autogovern propi.
