Eth 17 de junh, Aran celebre era sua hèsta nacionau. Ua jornada mercada pes actes institucionaus, era processon enquia Mijaran, es tradicionaus pendons des terçons formen part dera memòria collectiva deth país. Enes darrèri ans era celebracion s’a dubèrt tanben a naui espacis culturaus e participatius, damb activitats coma er hestau TerSon, “Eth son dera tèrra”, damb concèrts, activitats tà tota era familia, pòrtes dubertes de musèus, eca, en tot apropar aguesta commemoracion a tota era ciutadania
Mès aguesta commemoracion va fòrça mès enlà des actes e activitats dera celebracion actuau: ei tanben un rebrembe d’un long camin istoric ligat ar autogovèrn e ara defensa des institucions pròpries d’Aran.
Era sua origina va fòrça mès enlà dera restitucion deth Conselh Generau d’Aran en an 1991. Entà compréner eth significat deth 17 de junh cau recular enquiath sègle XIV, quan eth rei Jaume II concedic a Aran era Querimònia en 1313. Aguest document, considerat coma era carta magna d’Aran, autrejaue uns privilègis as aranesi e araneses en tot reconéisher es sòns drets, libertats e era organizacion politica pròpria dera Val d’Aran.
A compdar d’aqueth moment, Aran mantenguec pendent sègles un sistèma de govèrn pròpri basat enes terçons e en Conselh Generau d’Aran, institucions que permetien ath territòri administrar e gestionar fòrça des sòns ahèrs intèrns. Era singularitat geografica, lingüistica e istorica dera Val d’Aran demorèc reconeishuda per diuèrsi monarques ath long deth temps.
Aguest autogovèrn, totun, arribèc ara sua fin en 1834, damb era reorganizacion territoriau der Estat espanhòu e era creacion des províncies. Aguest procès comportèc era desaparicion des institucions tradicionaus araneses, e Aran demorèc incorporat ara província de Lleida e eth Conselh Generau desapareishec, en tot méter fin mès de cinc sègles d’istòria.
A despièch dera pèrta des institucions, era consciéncia collectiva aranesa non desapareishec. Ath long deth sègle XIX e deth sègle XX, fòrça generacions mantengueren vieu eth recòrd des drets istorics deth país e dera sua singularitat e identitat diferenciada.
Dempús dera recuperacion dera democràcia, aguesta reivindicacion istorica des aranesi guanhèc encara mès fòrça. Eth 26 de junh de 1979, es representants municipaus elegidi enes prumères eleccions democratiques constitusiren ena glèisa de Cap d’Aran era Comission Gestora Intermunicipau, damb er objectiu d’arténher era reinstauracion des institucions pròpries araneses. Pòc dempús neisherie eth Conselh Generau Provisionau d’Aran, un pas decisiu entara recuperacion der autogovèrn aranés.
Eth reconeishement dera especificitat aranesa comencèc damb er Estatut d’Autonomia de Catalunya de 1979, que reconeishie era realitat territoriau diferenciada d’Aran e recuelhie es peculiaritats istoricoadministratives d’Aran, encara que d’ua forma incipient. Aqueth prumper pas institucionau se concretèc posterioraments damb un procès legislatiu mès concret de restauracion der autogovèrn aranés.
Fin finau, eth Parlament de Catalunya aprovèc era Lei de Regim Especiau dera Val d’Aran eth 28 de junh de 1990, que restablic formauments es institucions pròpries deth país e reconeishec era singularitat politica e culturau dera Val d’Aran. En 1991 se celebrèren es prumères eleccions ath nau Conselh Generau d’Aran, que consolidèren aguest nau marc d’autogovèrn.
Per aquerò, era Hèsta d’Aran non commemore sonque era recuperacion d’ua institucion. Se non qu’ei era expression d’ua luta e identitat collectiva que, maugrat es cambis politics e administratius, a sabut resistir pendent sègles. Eth 17 de junh simbolize aguest hieu istoric: eth d’un país que conservèc viua era memòria des sues institucions e que siguec capable de recuperar-les.
Atau donc, era Hèsta d’Aran non ei sonque ua celebracion institucionau ne ua data commemorativa, senon un punt de trobada entre passat e present. Ei era expression visibla d’ua memòria collectiva que s’a mantengut viva ath long deth temps.
