Eth torisme constitusís ua des principaus activitats economiques dera Val d’Aran, pr’amor qu’era industria deth lèsser e eth sector terciari son es motors economics que genèren mès ingrèssi en territòri.
Tradicionauments, a estat fòrça restacat ara sason d’iuèrn e ara practica des espòrts de nhèu. Pr’amor d’açò, ei de besonh transformar eth panorama toristic en Aran, especiauments en Baish Aran, e apostar pera desestacionalizacion e era diversificacion.
En aguest sens, eth govèrn d’Unitat d’Aran en Conselh Generau d’Aran ven d’impulsar politiques decidides que çò que cèrquen ei, non sonque atrèir visitaires, se non bastir un modèu toristic sostenible, inclusiu e despartit pendent es 12 mesi der an.
Atau donc, diversificar era aufèrta e trincar damb era estacionalitat, e aguestes politiques des qué parlam, placen ath Baish Aran coma un territòri clau en aguesta transformacion.
Era maxima institucion aranesa i trabalhe a traués deth Plan de Sostenibilitat Toristica dera Val d’Aran, qu’a desenvolopat actuacions essenciaus entà diversificar era aufèrta, mielhorar era experiéncia deth visitaire e reforçar eth teishit sociau e economic locau. Actuacions que pretenen bastir un modèu toristic mès sostenible, atractiu pendent tot er an e alinhat damb era preservacion der auviatge culturau e naturau d’Aran.
En aguest contèxte, eth Plan de Sostenibilitat Toristica dera Val d’Aran – finançat a traués de hons europèus Next Generation EU – a esdevengut en un esturment fonamentau entà impulsar projèctes de dinamizacion toristica. Ua des iniciatives mès destacades an estat es rotes tematiques enes municipis de Bossòst, Les e Vilamòs, que cèrquen diversificar era experiéncia deth visitaire e méter en valor era identitat de cada vila, era singularitat culturau e naturau d’aguesti pòbles, ath viatge qu’aufrís ath torista recorreguts accesibles, informatius e plens d’identitat locau.
Eth Plan de Sostenibilitat s’articule sus èishi fonamentaus: mobilitat sostenible, regulacion der accés ath mèdi naturau, desvolopament de productes toristics accessibles, impuls ath comèrç locau, ath patrimòni culturau, ath torisme de natura, e a naues modalitats. Tot açò damb era uelhada metuda en qué Aran dèishe de depéner exclusivaments dera tempsada d’esquí o deth pic der ostieu, entà aufrir atractius constants es 365 dies der an.
Atau donc, en Bossòst, era naua rota dera fauna permet descorbir era biodiversitat qu’abite es bòsqui e montanhes dera zòna, en tot combinar pannèus informatius damb elements interactius qu’apròpen era natura as usatgèrs. En Les, eth recorregut istoric convide a submergir-se en legat medievau deth municipi, a traués de fegures representatives qu’evòquen eth papèr dera vila coma enclau estrategic e eth sòn ric auviatge arquitectonic. Pera sua part, ena de Vilamòs, s’a apostat pera memòria des mestièrs tradicionaus des hemnes araneses, en tot recuperar practiques e esturments que hèn part essenciau dera identitat culturau dera Val d’Aran.
Mès enlà der atractiu toristic, aguestes rotes refortilhen eth sentiment de pertenença dera poblacion locau e contribusissen a generar naues oportunitats economiques en Baish Aran, en tot recuperar e visibilizar tradicions, paissatges e memòries, e se generen naues oportunitats economiques en sectors vinculats ath torisme, ara cultura, ara ostalaria e servicis associats.
Eth trabalh en matèria toristica d’Unitat d’Aran en Conselh Generau d’Aran non se deten aciu, se non que, entre d’autes accions, dejà se trabalhe ena ampliacion d’aguestes rotes, era mielhora dera accessibilitat e era incorporacion d’irines digitaus coma aplicacions mobiles e còdis QR, qu’enriquiràn era experiéncia deth visitaire e lo connectaràn damb d’auti recorsi patrimoniaus e naturaus deth territòri.
Damb aguesta vision de futur, eth Baish Aran emergís coma motor d’un nau modèu toristic, innovador e sostenible, qu’amasse tradicion, cultura e modernitat, respectuós damb eth sòn entorn e era sua cultura, e prèst entà un torisme que contribusisque ath benèster des sòns abitants atau coma ath gòi de qui le visiten.
