Vediau. Er altaveu d’Unitat d’Aran.

Blog

  • Unitat d’Aran impulse era diversificacion e era desestacionalizacion toristica

    Unitat d’Aran impulse era diversificacion e era desestacionalizacion toristica

    Eth torisme constitusís ua des principaus activitats economiques dera Val d’Aran, pr’amor qu’era industria deth lèsser e eth sector terciari son es motors economics que genèren mès ingrèssi en territòri.

    Tradicionauments, a estat fòrça restacat ara sason d’iuèrn e ara practica des espòrts de nhèu. Pr’amor d’açò, ei de besonh transformar eth panorama toristic en Aran, especiauments en Baish Aran, e apostar pera desestacionalizacion e era diversificacion.

    En aguest sens, eth govèrn d’Unitat d’Aran en Conselh Generau d’Aran ven d’impulsar politiques decidides que çò que cèrquen ei, non sonque atrèir visitaires, se non bastir un modèu toristic sostenible, inclusiu e despartit pendent es 12 mesi der an.

    Atau donc, diversificar era aufèrta e trincar damb era estacionalitat, e aguestes politiques des qué parlam, placen ath Baish Aran coma un territòri clau en aguesta transformacion.

    Era maxima institucion aranesa i trabalhe a traués deth Plan de Sostenibilitat Toristica dera Val d’Aran, qu’a desenvolopat actuacions essenciaus entà diversificar era aufèrta, mielhorar era experiéncia deth visitaire e reforçar eth teishit sociau e economic locau. Actuacions que pretenen bastir un modèu toristic mès sostenible, atractiu pendent tot er an e alinhat damb era preservacion der auviatge culturau e naturau d’Aran.

    En aguest contèxte, eth Plan de Sostenibilitat Toristica dera Val d’Aran – finançat a traués de hons europèus Next Generation EU – a esdevengut en un esturment fonamentau entà impulsar projèctes de dinamizacion toristica. Ua des iniciatives mès destacades an estat es rotes tematiques enes municipis de Bossòst, Les e Vilamòs, que cèrquen diversificar era experiéncia deth visitaire e méter en valor era identitat de cada vila, era singularitat culturau e naturau d’aguesti pòbles, ath viatge qu’aufrís ath torista recorreguts accesibles, informatius e plens d’identitat locau.

    Eth Plan de Sostenibilitat s’articule sus èishi fonamentaus: mobilitat sostenible, regulacion der accés ath mèdi naturau, desvolopament de productes toristics accessibles, impuls ath comèrç locau, ath patrimòni culturau, ath torisme de natura, e a naues modalitats. Tot açò damb era uelhada metuda en qué Aran dèishe de depéner exclusivaments dera tempsada d’esquí o deth pic der ostieu, entà aufrir atractius constants es 365 dies der an.

    Atau donc, en Bossòst, era naua rota dera fauna permet descorbir era biodiversitat qu’abite es bòsqui e montanhes dera zòna, en tot combinar pannèus informatius damb elements interactius qu’apròpen era natura as usatgèrs. En Les, eth recorregut istoric convide a submergir-se en legat medievau deth municipi, a traués de fegures representatives qu’evòquen eth papèr dera vila coma enclau estrategic e eth sòn ric auviatge arquitectonic. Pera sua part, ena de Vilamòs, s’a apostat pera memòria des mestièrs tradicionaus des hemnes araneses, en tot recuperar practiques e esturments que hèn part essenciau dera identitat culturau dera Val d’Aran.

    Mès enlà der atractiu toristic, aguestes rotes refortilhen eth sentiment de pertenença dera poblacion locau e contribusissen a generar naues oportunitats economiques en Baish Aran, en tot recuperar e visibilizar tradicions, paissatges e memòries, e se generen naues oportunitats economiques en sectors vinculats ath torisme, ara cultura, ara ostalaria e servicis associats.

    Eth trabalh en matèria toristica d’Unitat d’Aran en Conselh Generau d’Aran non se deten aciu, se non que, entre d’autes accions, dejà se trabalhe ena ampliacion d’aguestes rotes, era mielhora dera accessibilitat e era incorporacion d’irines digitaus coma aplicacions mobiles e còdis QR, qu’enriquiràn era experiéncia deth visitaire e lo connectaràn damb d’auti recorsi patrimoniaus e naturaus deth territòri.

    Damb aguesta vision de futur, eth Baish Aran emergís coma motor d’un nau modèu toristic, innovador e sostenible, qu’amasse tradicion, cultura e modernitat, respectuós damb eth sòn entorn e era sua cultura, e prèst entà un torisme que contribusisque ath benèster des sòns abitants atau coma ath gòi de qui le visiten.

  • Jose Maria Sirat Llonch

    Jose Maria Sirat Llonch

    Militant d’Unitat d’Aran, dera sua fondacion ençà, Jose Maria Sirat, desvolopèc tota era sua vida politica coma còsso der Ajuntament de Vielha e Mijaran, dera prumèra legislatura democratica en 1979 estant, e enes deth 1983 e 1987. Setze ans dedicadi ath municipi de Vielha e Mijaran, peth que sentie ua grana estima fòrça remercable.

    Eth sòn prètzhèt coma còsso se centre especiauments enes ahèrs que tanhen as bòsqui e as montanhes.

    Pendent era prumèra legislatura portèc a tèrme personauments es negociacions damb PFM/FECSA entara adquisicion deth “Coto Saforcada” e artenhec ues condicions fòrça favorables entath pòble de Vielha.

    Aguesta adquisicion permetec dispausar d’ua zòna  d’aparcament fòrça centrica, d’un poliesportiu e deth plaçament dera sedença administrativa deth Conselh Generau d’Aran, a on encara i demore, e eth ajardinament que l’entore.

    Jose Maria ère ua persona de fòrtes conviccions e principis, damb ua integritat e valors encomiables. Aguesti quederen restacadi en prètzhèt qu’amièc a tèrme pendent es sòns ans en Ajuntament de Vielha e Mijaran autant coma ena sua vida personau.

    Es companhs d’Unitat d’Aran auem en eth un exèmple de decision, de dinamisme e sustot de fidelitat ara tèrra, ath païs e ath partit.

  • La sociedad de la desconfianza

    La sociedad de la desconfianza

    “La sociedad de la desconfianza”, de Victoria Camps, ei un assag imprescindible entà compréner un des grani rèptes que patís era societat deth nòste temps: era pèrta dera confidança.

    En un mon mercat per individualisme, era precarietat e es desillusions, Camps reflexione damb serenitat sus çò qu’arribe quan deisham de creir en çò de comun e prepause tornar a bastir un valor compartit que mos permete convíuer, cooperar e sostier-mos es uns as auti.

    Mès eth libe non sonque hè un simple diagnostic, autant somet un orizon d’esperança, damb era prepausa de bastir nauaments un valor compartit que mos permete sostier-mos, confiar e convíuer. Damb un estil clar e reflexiu, mos rebrembe qu’era libertat (entà èster aguesta digna deth sòn nòm) a de besonh des auti, e que sonque un viatge se recupère era confidança perduda (e maumetuda) poderam aspirar a ua societat mès justa e coesionada.

    Ua lectura imprescindibla entà qui cèrque compréner e transformar era nòsta vida en comuna, sustot en uns tempsi fòrça convulsi, a on eth crispament e er enfrontament e eth pessimisme prenen fòrça ena nòsta comunautat.

  • El turisme que construïm junts

    El turisme que construïm junts

    Article d’opinion publicat en https://www.segre.com/ca/opinio/tribuna/250927/turisme-construim-junts_965528.html

    El Dia Mundial del Turisme és una bona oportunitat per reflexionar sobre què implica el turisme a la nostra destinació. El propòsit que tenim al Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida és molt clar: treballar perquè aquesta terra sigui el millor lloc per viure-hi, ara i en el futur. Aquesta visió és una declaració i també la guia que inspira totes les nostres accions, sempre de la mà del sector turístic i de la ciutadania.

    Al llarg dels darrers anys, al Pirineu i les Terres de Lleida ens hem consolidat com una de les principals destinacions d’interior. El nostre patrimoni natural, amb paisatges únics i una biodiversitat extraordinària, conviu amb un ampli llegat cultural i històric. Però allò que ens diferencia realment d’altres territoris és la manera com el vivim i el compartim: amb hospitalitat i respecte. Per tant, al Pirineu i a les Terres de Lleida el turisme és molt més que una activitat econòmica: és una manera de protegir el que som i el que tenim i de mostrar-ho amb orgull. Així, el repte que tenim actualment és el de preservar el nostre patrimoni i donar-lo a conèixer amb un model sostenible, regeneratiu i inclusiu. Al Patronat, hi treballem també per atraure visitants durant tot l’any per tal d’allargar les temporades, dinamitzar l’economia local i afavorir que les empreses del sector guanyin en solidesa i sostenibilitat econòmica. El turisme, entès així, és un motor de desenvolupament econòmic i social. Per això, des del Patronat apostem per un turisme que millori la qualitat de vida de les persones, que doni oportunitats a les tretze comarques de la demarcació i que esdevingui una eina clau per combatre el despoblament. Segurament, a tota la gent que treballem al Patronat ens haureu sentit dir en algun moment que una terra cuidada és una terra que ens cuida. I, amb aquesta idea, fem referència tant a l’entorn com a les persones, perquè treballem per tenir una terra que cuida les seves muntanyes, els seus rius, boscos i camps; que preserva la seva arquitectura, les festes i les tradicions; que ofereix experiències autèntiques als visitants sense perdre l’essència, i, sobretot, una terra que cuida les persones que hi viuen i que acullen amb els braços oberts a qui arriba per conèixer-la i respectar-la. El Dia Mundial del Turisme que se celebra avui també ens recorda que viatjar no és només visitar els llocs més emblemàtics d’una destinació. Viatjar és recórrer els espais per descobrir les tradicions de la població local, és aprendre dels altres i créixer plegats. El turisme, amb aquest model que defensem des del Patronat, és una oportunitat per reforçar l’orgull dels lleidatans i les lleidatanes i una oportunitat per construir una societat més cohesionada. Un any més, vull refermar el compromís del Patronat per liderar aquest camí per consolidar-nos com una destinació puntera en la conservació del medi ambient, el respecte i el benestar. Així ho vam establir al Pla estratègic de turisme i continuarem treballant per un turisme responsable, amb la mirada posada tant en la preservació de la tradició com en la innovació. Tenim la convicció que només així aconseguirem que la nostra sigui una destinació turística exemplar i, alhora, que continuï sent el millor lloc per viure-hi.

  • “Campus Rural”, eth projècte impulsat peth Secretari Generau tath Rèpte Demografic, Paco Boya, guerdonat coma era mielhor iniciativa de desvolopament locau d’Euròpa.

    “Campus Rural”, eth projècte impulsat peth Secretari Generau tath Rèpte Demografic, Paco Boya, guerdonat coma era mielhor iniciativa de desvolopament locau d’Euròpa.

    Eth programa “Campus Rurau” impulsat pera Secretaria Generau entath Rèpte Demografic deth MITECO, a estat reconeishut coma era mielhor iniciativa de Desvolopament Locau en Euròpa, guerdon qu’autrège cada an “The Innovation in Politics Institute”, en collaboracion damb “The European Capital of Democracy”.

    Eth jurat popular (compausat per 1.086 persones de 25 païsi) a considerat qu’es trabalhs que desvolope ‘Campus Rurau’ entà promòir practiques que connècten a estudiants damb comunautats ruraus entà impulsar eth desvolopament rurau e combàter era despoblacion, meriten èster reconeishudi coma “eth mielhor programa europèu en desvolopament locau en Euròpa en 2025”.

    Pera sua part, eth Secretari Generau entath Rèpte Demografic, Francés Boya, expresèc er “orgulh que supause veir que se reconeish eth valor de Campus Rurau, un programa que demòstre qu’es nòsti pòbles son territòris d’oportunitats. Contunharam trabalhant entà que, mejançant era innovacion e era creativitat, eth mèdi rurau age un orizon de futur“.

    Aguest reconeishement avalore eth propòsit fonamentau deth programa ‘Campus Rurau’ ara ora d’apropar as joeni ath territòri e favorir eth papèr dera universitat ena dinamizacion sociau e economica des petiti municipis.

    En concrèt, enguan “Campus Rurau” a hèt possible que 750 alumnes de 44 universitats publiques agen pogut desvolopar es sues practiques en municipis espanhòls de mens de 5.000 abitants. D’aguesti, e d’ençà de 2023, un totau de 8 estudiants an trabalhat tanben en diuèrses administracions publiques e enterpreses privades dera Val d’Aran.

    Eth programa ei impulsat peth MITECO, damb eth supòrt deth Ministèri de Sciéncia, Innovacion e Universitats e dera Conferéncia de Rectors e Rectores des Universitats Espanhòles.

  • Carlos Llobet Roviras

    Carlos Llobet Roviras

    Carlos Llobet Roviras, arquitècte de profession e militant d’Unitat d’Aran dençà era sua formacion. Tanben siguec membre fòrça actiu dera Associacion de Vesins “Es Terçons”, dera qué siguec dessenhador de toti es sòns pannèus e placards, prètzhèt que tanben portèc a tèrme posterioraments, en tot crear disparièrs pannèus electoraus.

    Siguec escuelhut còsso der Ajuntament de Naut Aran per Unitat d’Aran enes prumères eleccions democratiques, en abriu deth 79.

    Era sua estima ath país e era sua fidelitat ath partit, an estat un exèmple entè toti e totes es que formam part deth madeish. Es sues aportacions, tostemp plies de prudéncia, respècte e sabiesa, formen part deth patrimòni politic deth nòste partit.

    En 2016 depausèc ua bona part deth sòn archiu particular, qu’ère format per diuèrsi projèctes de restauracion de quauques des bastisses mès emblematiques e importantes que formen part deth patrimòni arquitectonic aranés.

    En aguest sens, cau remercar es projèctes de restauracion e conservacion dera glèisa de Sant Andreu de Salardú, era glèisa de Sant Pere d’Escunhau, era glèisa de Sant Joan d’Arties, e fòrça d’autes bastisses mès coma era Casa de Joan Chiquet de Vilamòs (ara ecomusèu).

    Atau madeish, siguec er autor deth projècte de restauracion dera Casa deth Senhor d’Arròs, Sedença institucionau deth Conselh Generau d’Aran e emplaçament der Archiu Generau d’Aran. Bastissa d’estil neoclassic datada en 1820, e declarada Ben Culturau d’Interés Locau.

    En un aute debais, en 1998, Carlos Llobet e era sua hemna Enriqueta Barés, autregèren e depositèren ar Archiu Generau d’Aran, eth hons familhar de Çò de Ramon Sans e de Solèr, de Garòs. Un hons format per ua sòrta de documentación datada deth 1566 a 1957, que compde damb 9 libres imprèssi e pergamins, e documents antics coma contractes, escritures, eca.

    Projècte de restauracion dera Casa deth Senhor d’Arròs

  • Alcarràs

    Alcarràs

    Aguest mes vos recomanam Alcarràs, ua pellicula dirigida per Carla Simón e guanhadora der Os d’Aur en Berlin.

    Basada en aguest petit pòble catalan, narre era istòria d’ua familha de pagèssi que lute per mantier era sua forma de vida deuant es cambis economics e sociaus.

    Era istòria vire en torn ara sua possible darrèra cuelheta de persecs, dempús d’èster informadi qu’es terrens qu’an hèt a vier pendent generacions se convertiràn en ua plantacion de plaques solares. Es pannèus solars sustitusissen as arbes.

    Un retrat sensible, realista e prigondaments uman sus es relacions, era memòria e era pèrta. Ua guardada ath camp e ara familia damb ua vision umanista dera tèrra, era agricultura, era familia e es tradicions. Un film damb un argument plan actuau e realista.

  • Saucèr de letres, crotzament de mots e endonvietes – Junhsèga 2025

    Saucèr de letres, crotzament de mots e endonvietes – Junhsèga 2025

    Saucèr de letres

    Crotzament de mots

    Endonvietes

    De prumèr a quate pautes, quan ei gran n’a dues, mès quan ei vielh n’a tres. Qui ei?

    Er òme

    Qué ei aquerò que va e ven, mès jamès càmbie de plaça

    Era pòrta

    Mès ne trèm, mès gran ven

    Eth horat o trauc

    Mair maishanta, pair gran, pelha nera, mainatge blanc. Qui sò?

    Era castanha

    Pòrti corona e non sò pas rei, è cent hemnes e non sò pas maridat, è esperons e non sò pas cavalièr. Sabatz vosati se qui sò?

    Eth poth

    Qué ei aquerò, qué ei aquerò, qu’a eth còs de husta e eth cap de hèr e eth sòn mèstièr qu’ei tustar husta e hèr

    Eth martèth

    Ua vielha tamb sonque un dent, qu’amasse tota era gent

    Era campana

    Arrepervèris

    Veir a hèr, saber hèr, voler hèr e non poder hèr, qu’ei un fotut ahèr.
    (A viatges mos trapam ath deuant de barrères, d’empediments, eca. entà poder desvolopar es nòstes aptituds).
    Era costorièra de Jan Bartau,
    quan a era agulha
    que li manque eth didau.
    (Se ditz d’aqueth personatge que cerque tostemp desencuses entà non auer de trabalhar).
    Se non hètz quan poiratz,
    non poiratz hèr quan voleratz.
    (Es causes s’an d’amiar entà deuant en sòn moment, senon dilhèu dempús ja serà tard).
    Vè-te’n d’ora entath lhet,
    lhèua-te de bon maitin,
    e veiràs es tòns ahèrs e es deth vesin.
    (Cau èster dreçat ena nòsta vida vidanta).
  • El PP de Feijóo es el mayor peligro para el feminismo

    El PP de Feijóo es el mayor peligro para el feminismo

    Article d’opinion publicat en https://www.huffingtonpost.es/opinion/el-pp-feijoo-mayor-peligro-feminismo.html

    “El PP no sólo se ha alejado de las mujeres cuando más lo necesitaban, sino que ha adoptado buena parte de la política antifeminista de la agenda ultra”.

    Se cumple un año de la aprobación de la Ley de paridad por parte del Congreso. Una ley promovida por el Gobierno progresista de coalición que pretende implantar la presencia equitativa de las mujeres en los espacios de decisión de las grandes empresas y de la administración pública. Un paso más en la lucha por la igualdad y el empoderamiento de las mujeres, que representan la mitad de la población. Si ellas son la mitad, su representación en los órganos de poder debe ser también representativa, tanto de su fuerza social como política y económica. Así de simple.

    Sin embargo, ¿adivinan qué grupos votaron en contra de esta ley? En efecto, los de siempre: PP y VOX. La derecha y la ultraderecha siempre están unidas en contra de los avances sociales y de la conquista de derechos (desde el divorcio y el aborto hasta el matrimonio igualitario), y más si se tratan de medidas que favorecen la lucha feminista. Por eso, suena a duro sarcasmo —muy machista, por cierto— que el PP hable de “conquistar el voto femenino” ante los casos de prostitución derivados de los audios vomitivos del exministro Ábalos. ¿Estará dispuesto, entonces, a apoyar al Partido Socialista para abolir la prostitución cuando su trámite llegue a las Cortes? Me temo que volverá a desdecirse, siguiendo su estela histórica e ideológica.

    Porque no hay nada peor que considerar a la mujer como un mero objeto de cálculo electoral. ¿Ahora se acuerda de ellas nuestra derecha? ¿Por qué no las ha apoyado con los progresos impulsados por los presidentes Zapatero y Sánchez? ¿Por qué ha votado en contra de la subida del salario mínimo interprofesional, que a quien más ha beneficiado ha sido a las mujeres de este país? Es más, el PP no sólo se ha alejado de las mujeres cuando más lo necesitaban, sino que ha adoptado buena parte de la política antifeminista de la agenda ultra. Prueba de ello son los pactos presupuestarios en varias autonomías y ayuntamientos que incluyen reducir las partidas destinadas a la lucha contra la violencia de género. Unos acuerdos alcanzados con VOX, un partido que niega directamente la violencia machista, y con el que el PP ha llegado a suprimir los departamentos de Igualdad de distintas administraciones.

    Los pactos del PP con VOX desmantelan los avances en materia feminista. Y se suman a los ataques de Núñez Feijóo en esta dirección, cuando calificó de “violencia intrafamiliar” la violencia machista y definió como “divorcio duro” la condena por violencia machista contra el diputado de VOX con el que el señor Mazón pactaba hace ahora dos años el gobierno de la Generalitat valenciana. Y ahí sigue como president con la aquiescencia de Feijóo, después de la desastrosa gestión de la Dana y con un pacto presupuestario cerrado con los mismos que le auparon a la presidencia.

    Sin ir más lejos, y sin la necesidad de pactar con VOX, el PP tan solo se refiere una vez al feminismo en su ponencia política de su último Congreso Nacional. Y lo hace para condenar sus supuestas “versiones extravagantes”. Es más, reduce el papel de las mujeres a su “maternidad”, y las previene de las “agendas de división” con respecto al hombre, porque, según los conservadores, “no se trata de pasar de la primacía del hombre a la primacía de la mujer”. Así es cómo ve el PP a la mujer, bajo el signo de la tutela y la subyugación, no sea que se la empodere demasiado.

    Vistos los antecedentes, no resulta tan extraño el ataque ignominioso —y de paso homófobo— de Feijóo contra el presidente Sánchez en el último debate en el Congreso, a cuenta de un suegro fallecido y un negocio que pretende vincular con la prostitución para ganarse el favor de las mujeres. Pero, tal vez, Feijóo y sus asesores no han calculado que esta crítica desesperada y desempolvada del baúl de la policía patriótica del PP es fruto de una masculinidad herida y tóxica, que bebe de las fuentes de la agresividad y la intimidación, de todo aquello que, en fin, supone el reverso atroz de una cultura y una política feministas, justas e igualitarias.

    Las mujeres no pueden ser el chivo expiatorio del resentimiento del líder la oposición. No son su objeto de sublimación política. Feijóo debería saber que ellas son ya sujeto de empoderamiento y liberación, a la conquista de nuevos espacios de autonomía, esos que negó el PP votando en contra de la Ley de paridad y de tantas conquistas sociales y sigue negando en una lucha que no cesa. Una lucha que hoy, en un mundo en repliegue machista, es más necesaria librar.

  • Vilamòs aborda el debate sobre la ganadería

    Vilamòs aborda el debate sobre la ganadería

    Article originau publicat en diari Segre

    En el marco del proyecto Ovihuec.dat, que ha supuesto crear un rebaño ovino y caprino público

    La Val d’Aran acogerá el próximo fin de semana las primeras jornadas en torno al proyecto Ovihuec.dat, que tienen como objetivo poner en valor el sector ganadero, en este caso, el ovino. Este proyecto piloto apuesta por la conservación medioambiental y la generación de oportunidades económicas en la Val a través de un rebaño de ovejas y cabras municipales. Entre las acciones figuran la limpieza de la masa forestal o el testeo de la raza de oveja aranesa.

    En cuanto a las jornadas, el viernes, a partir de las 17 horas, en el Audiovisual de Vielha se llevarán a cabo conferencias y mesas redondas, así como la presentación del libro La nova economia per als pobles rurals del segle XXI, de Jaime Izquierdo. En Vilamos habrá conferencias y mesas redondas, entre ellas una sobre las escuelas de pastores como herramientas de relevo generacional o el uso tecnológico del control de rebaños de alta montaña.

    En cuanto al sábado, la jornada empezará con una exhibición de perros pastores en el prado de la Ho-nada de Vilamos, y seguirá con un showcooking de la chef Ada Parellada. También habrá talleres, juegos y una visita al rebaño comunitario de Ovihuec, donde se explicará el funcionamiento de los collares con GPS.

    Por la tarde, el programa incluye talleres de cerámica; una gincana infantil: un taller de elaboración de quesos y yogures artesanos y una visita teatralizada en el Ecomusèu Cò de Joanchiquet La jornada finalizará con una cena popular, un bingo musical y un concierto de la Orquestra Golden Saxo.