Vediau. Er altaveu d’Unitat d’Aran.

Blog

  • Manifèst deth Conselh Generau Provisionau dera Val d’Aran

    Manifèst deth Conselh Generau Provisionau dera Val d’Aran

    Eth “Manifèst deth Conselh Generau Provisionau dera Val d’Aran” ei un document istoric que simbolize eth desir de recuperacion der autogovèrn e dera identitat pròpria dera Val d’Aran.

    Eth Conselh Generau d’Aran, recuperat en 1991 damb era Llei 16/1990, represente era institucion d’autogovèrn dera Val d’Aran. Aguesta institucion ei formada per 13 conselhèrs elegidi cada quate ans enes sies circonscripcions tradicionaus , es terçons.

    Eth manifèst provisionau ei considerat un document clau ena istòria recenta dera Val d’Aran, ja que represente era voluntat collectiva de recuperar e consolidar un autogovèrn pròpri.

    Ara seguida auetz eth document originau:

  • A. Arturo Calbetó Calbetó

    A. Arturo Calbetó Calbetó

    Arturo Calbetó, dejà ena sua infantesa despuntèc peth sòn amor ara tèrra aranesa. autant en encastre istoric e culturau, e, en generau, de defensa e proteccion ath país.

    Membre fundador dera Fundacion Musèu Etnologic Val d’Aran. Membre fundador dera associacion de vesins Es Terçons, amàs d’un corròp de vesins d’Aran qu’acordèren presentar-se as prumères eleccions democratiques damb eth prètzhèt de recrubar era autonomia aranesa en tot constitusir ua agrupacion d’electors e presentar-se en toti e cadun des municipis aranesi jós eth nòm d’Unitat d’Aran, que prenec er ideari dera Associacion Es Terçons en tot trabalhar pera inclosions en Estatut d’Autonomia de Catalunya der hèt diferenciau aranés entà recuperar es institucions pròpries d’Aran.

    Donc siguec còsso elècte der Ajuntament de Vielha e Mijaran enes prumères eleccions democratiques de 1979. E en deseme deth madeish an siguec elegit Secretari Generau deth Conselh Generau Provisionau.

    Pendent aguest mandat s’amièc a tèrme un gran trabalh que permetec:

    • Arténher ua naua planificacion urbanistica en tot aprovar es normes subsidàries dera Val d’Aran.
    • Reparar er istoric defècit sanitari d’Aran que portèc ara bastida deth nau Espitau dera Val d’Aran enes ans 80.
    • Impulsar era creacion dera comission ortografica der aranés.

    Ath long deth sòn prètzhèt laguens d’Unitat d’Aran, Arturo Calbetó a desvolopat disparières foncions ath delà de membre fundador deth partit aranés, en tot arribar a èster President d’UA en 4au Congrès en abriu deth 2004, cargue que obstentèc enquia 2021, estant President d’Aunor deth partit d’alavetz estant.

    Eth sòn trabalh e dedicacion desinteressada ath país e ara gent dera Val d’Aran, ei quauquarren qu’Unitat d’Aran valore e arregraís prigondaments. Ei tà toti nosati un exèmple a seguir.

  • Era Val d’Aran s’assolide coma destin toristic.

    Era Val d’Aran s’assolide coma destin toristic.

    Era Val d’Aran s’a consolidat coma ua des destinacions mès valorares a nivèu nacionau e internacionau, gràcies ara sua riquesa naturau, era sua identitat lingüistica e culturau e era qualitat deth sòn teishit socioeconomic, mès tanben ath trabalh deth govèrn deth Conselh Generau d’Aran en matèria de promocion e gestion toristica. Atau ac refèrmen es disparièrs distintius artenhudi, coma ei eth reconeishement dera Val d’Aran coma Melhor Destinacion Naturau d’Espanha, autrejat aguest madeish mes d’abriu enes Prèmis Viatges National Geographic.

    Aran reafirme eth sòn compromís damb un modèl toristic que diversifique era sua aufèrta mès enlà dera nhèu, met en valor eth nòste auviatge naturau e culturau, en tot emplegar critèris de sostenibilitat e singularitat.

    Eth Plan de Sostenibilitat Toristica dera Val d’Aran, impulsat peth govèrn d’Unitat d’Aran en Conselh Generau d’Aran, trabalhe entà implementar politiques que favorisquen un torisme sostenible damb accions respectuoses damb er entorn. Aguest plan promò mesures concrètes entà redusir era peada ecologica, fomentar era mobilitat sostenible e preservar er auviatge naturau e culturau dera Val d’Aran

    D’Unitat d’Aran ençà, apostam per un modèl toristic de qualitat que combinegue era sostenibilitat, eth desvolopament territoriau e eth benèster e progrès economic e sociau entà garantir un futur prospèr entà Aran e era sua ciutadania

  • Nocturn Aranés

    Nocturn Aranés

    Nocturn Aranés, d’Imma Pericas. Ua novèlla intensa e plea d’emocion que tronque es vides de dues hemnes mercades peth dolor e era esperança: Rachel, mair d’ua familha jodiua que hugís dera persecucion nazi a trauès des Pirinèus, e Carmina, ua aranesa que, dempús d’ua joenessa mercada pera praubesa e eth mautracte, se convertís ena sua guida.

    Era òbra mos convide a recórrer tant es perilhs fisics dera trauèssa coma es camins intèrns de superacion des sues protagonistes, tot açò enmercat en ua Val d’Aran en temps dera guèrra e dera postguèrra.

  • Aran apòste pera innovacion: naues oportunitats entàs territòris de montanha

    Aran apòste pera innovacion: naues oportunitats entàs territòris de montanha

    En Unitat d’Aran credem qu’eth futur des territòris de montanha se bastís en tot apostar pera innovacion, eth talent e era sostenibilitat. Aué, gràcies ar impuls deth govèrn d’UA en Conselh Generau d’Aran e dera  representacion qu’a eth partit aranés enes diuèrses institucions der estat atau tanben com era collaboracion publica-privada, eth nòste territòri s’assolide coma un referent d’innovacion rurau, en tot daurir naues oportunitats de desvolopament economic, laborau e sociau.

    HèPic: Eth motor d’innovacion territoriau en Aran

    Era creacion de HèPic eth Hub d’Innovacion Territoriau d’Aran, un pas clau en aguest camin.
    Aué, HèPic actue coma motor de transformacion en nòste territòri en tot formar part activa deth Hilat de Centres d’Innovacion Territoriau (RedCIT), ua iniciatiua promoiguda peth Ministèri entara Transicion Ecologica e eth Rèpte Demografic, que connècte 20 províncies en tota Espanha.

    Era RedCIT impulse projèctes que reactiven es zònes ruraus mejançant era creacion d’ecosistèmes d’innovacion, basada ena intelligéncia territoriau, era participacion comunitària e era collaboracion publica-privada. Gràcies ad aguest hilat, Aran ei posicionada en mapa nacionau dera innovacion rurau, damb projèctes de naut impacte que cerquen diversificar era economia locau, fixar populacion e melhorar era qualitat de vida de toti es aranesi.

    Pionèrs en logistica sostenible damb drons

    Aran, se consollide coma un territòri referent en matèria de transpòrt aèri, damb eth prumèr projècte restacat damb era logistica de materiau damb drons que s’amie a tèrme en zònes de montanha qu’ei resultat deth trabalh entre HèPic e enterpreses deth territòri.

    Aguest projècte permeterà eth transpòrt de cargues d’enquia 100 kg en zònes isolades dera Val d’Aran, en tot balhar supòrt ara ramaderia extensiva, eth provediment de refugis de nauta montanha o era installacion d’infrastructures de telecomunicacions en lòcs de dificil accès.

    Enquia ara, aguestes operacions requerien mieis de transpòrt damb un naut còst economic e ambientau. Aguest nau miei supause un cambi radicau: mès sostenible, mès efisent e mès respectuós damb eth miei ambient.

    Aguesta iniciatiua daurís naues vies entara transformacion digitau deth nòste territòri, ath viatge que met en valor professions tradicionaus e facilite era mantenença d’infrastructures estrategiques entath futur d’Aran.

    Ua vision estrategica entath desvolopament d’Aran

    D’Unitat d’Aran estant, comprenem qu’era innovacion a d’èster part essenciau dera nòsta estrategia de desvolopament a long termini. Projèctes coma era logistica damb drons son sonque un exèmple. Damb era innovacion se trabalhe en diuèrsi encastres coma eth torisme sostenible, er espòrt, era energia verda, era digitalizacion de servicis publics o era modernizacion dera ramaderia en tot méter en centre eth talent locau e enterpreses deth territòri.

    Pr’amor que bastir un modèl economic diuèrs, resilient e sostenible ei eth camin de cap a un futur plen d’oportunitats entà toti es ciutadans e ciutadanes d’Aran.

  • Temps d’esperança

    Temps d’esperança

    Lèu harà dus ans que se celebrèren es eleccions generaus de 2023. Es resultats plan bons qu’artenhèc eth PSC an permetut hèr a arribar era nòsta sensibilitat politica, representada per Unitat d’Aran, ar ensem d’España. Ath delà, s’arturèc era regression qu’auesse representat un govèrn en mans deth PP e VOX —un risc encara vigent. Entad açò, calec hèr possibla era investidura deth president Pedro Sánchez eth mes de noveme deth madeish an, atau coma articular dempús, e pendent era rèsta dera legislatura, es majories de besonh entà amiar entà dauant es propòstes d’interès generau. A despiech des dificultats, auem podut aprovar enquiath moment mès de 30 leis en Congrès.

    Viuem uns tempsi complèxi, de cambi d’epòca, tanben de paradigma politic, en qué es epòques des majories absolutes son acabades. Açò mos obligue a trabalhar cada dia es ahèrs que tempten ara ciutadania, en un contèxte de creishement economic, qu’eth govèrn de coalicion hè compatible damb era justícia sociau e, per tant, damb era consolidacion e eth desvolopament der Estat de benèster (pensions, transpòrt public, bèques entàs estudiants, viuenda, escut sociau, e tanben eth finançament des politiques que depenen des autonomies, coma era educacion e, en nòste cas, deth Conselh Generau, coma era sanitat e es servicis sociaus).

    Per prumèr còp, s’a escotat en tribuna er aranés, gràcies ara apòsta politica deth grop parlamentari socialista, deth PSC e d’Unitat d’Aran. En aguest temps, è aquerit eth prètzhèt de pòrtavotz d’Espòrts, en tot desvolopar es trabalhs entara redaccion d’un Estatut der Esportista, d’acòrd damb eth mandat dera Lei der Espòrt, mentre exercisqui de vocau ena Comission de Transicion Ecologica e Rèpte Demografic, ena Comission de Cultura e ena Comission d’Agricultura, Pesca e Alimentacion, fòrça sensibla entàs interèssi dera província (Lleida), d’a on sò representant.

    Era dignitat de vier eth prumèr deputat aranés en Congrès ena istòria recenta democratica mos anime a desvolopar un programa especific basat en quate èishi: 1) eth dera conscienciacion e eth reconeishement d’Aran, damb era sua lengua e cultura, ena realitat d’ua Espanha plurau e diuèrsa; 2) trobar un singular encastre juridic, institucionau e politic d’Aran en marc estatau, ena linha proposada pera sindica enes sues trobades damb era rèsta de grops parlamentaris; 3) persutar ath Govèrn der Estat en besonh de melhorar era carretèra N-230, atau coma venguem de hèr damb es preguntes registrades ath respècte ath Ministèri de Transpòrts e Mobilitat Sostenibla; e 4) acompanhar ath Conselh Generau en sòn projècte d’implantacion d’un centre especiau de naut rendiment esportiu en Aran, damb era implicacion deth Conselh Superior d’Espòrts e eth Departament d’Espòrts dera Generalitat.

    Aguestes iniciatives prenen part dera nòsta apòsta per un projècte de prosperitat compartida e de coesion sociau e territoriau, dauant de d’autes ofèrtes insolidàries e regressives fòrça presentes en Euròpa e eth món. Contra era pòur e era incertesa, nosati volem daurir un temps d’esperança ath servici dera majoria sociau, ath servici de toti es aranesi e araneses.

  • Era Val d’Aran coma scenari esportiu

    Era Val d’Aran coma scenari esportiu

    Damb ua superfície de 620 quilomètres carrats e damb eth 30% d’aguesta, peth dessús des 2.000 mètres de nautada, era Val d’Aran ei sense dubte, un territòri de referéncia entara practica esportiva. Aran, provedís era oportunitat d’enténer er espòrt coma un èish transversau e vertebrador dera societat, en tot èster un element clau de coesion sociau, salut comunautària e de desvolopament economic. 

    Montanha e espòrt, van dera man coma sinonims quan se parle de practica esportiva coma abituda saludabla, es sòns efèctes mos balhen un benèster fisic e emocionau incomparables.  Èster en contacte damb era natura, mos genère fòrça mès beneificis des qué mos imaginam. 

    Enténer era Val d’Aran coma scenari esportiu, ei aufrir totes es possibilitats imaginables entara realizacion dera practica esportiva. Er espòrt, place ath nòste territòri coma un destin toristic esportiu a nivèu nacionau e internacionau. Es espòrts de nhèu e montanha son un actiu fòrça important entà Aran, mès mos cau trabalhar en desvolopament  d’iniciatives damb es que pogam artènher ua activitat constant ath long der an, qu’ajuden a méter en valor a tot eth territòri.

    Eth govèrn d’Unitat d’Aran en Conselh Generau d’Aran, trabalhe entà desvolopar es competéncies deth departament d’espòrts, un airau que vò consolidar ua estructura solida, que planifique e gestione es politiques esportives damb ua vision clara e, que per prumèr viatge age ua guardada de futur.

    En aguest sens, ei eth prumèr viatge ena istòria recenta d’Aran, qu’un govèrn deth Conselh Generau impulse politiques esportives e trabalhe en traspàs dera competéncia d’espòrts qu’a de perméter que s’amien a tèrme politiques des deth territòri entath territòri e gestionar atau, aguest airau. Es rèptes en matèria esportiva son ambiciossi, mès auançam de forma decidida entà hèr efectiu aguest traspàs.

    Atau, trabalham entà garantir era practica esportiva ara societat aranesa, damb un nau sistèma eficaç, inclusiu e sostenible, adaptat as besonhs dera nòsta comunautat e as desafiaments deth sègle XXI. Deth govèrn deth Conselh Generau d’Aran estant, balham era man as ajuntaments e municipis entà establir amassa un hilat equilibrat d’installacions esportives e auer entre toti, ua vision conjunta dera Val d’Aran coma país e territòri unic, en tot identificar es besonhs esportius e sajar optimizar es recorsi.

    Mos trobam en un moment clau tà definir entà on volem anar en matèria esportiva. Volem desvolopar un Plan Director que mos mèrque eth camin a seguir entàs pròplèu ans, e plaçar ara Val d’Aran coma referent Esportiu. Un lòc a on toti sense excepcion, poguen gaudir der espòrt e deth benèster.

  • Radiografía de la España vacía para avanzar hacia el “país de los 30 minutos”

    Radiografía de la España vacía para avanzar hacia el “país de los 30 minutos”

    Reto Demográfico explora cómo acercar servicios públicos básicos al mundo rural

    Para que cualquier habitante de la España rural tenga a un máximo de 30 minutos de distancia de su hogar servicios públicos básicos, la Secretaría General de Reto Demográfico ha encargado un estudio que persigue determinar las carencias de las zonas menos pobladas. “Hemos dividido el país en 600 áreas funcionales, es un trabajo que hemos hecho con big data para ver cómo se mueve la gente, cómo accede a la sanidad y a la educación, dónde compra, dónde consume cultura… Hemos identificado 43 indicadores para saber cuál es la situación socioeconómica en cada uno de estos territorios, lo que nos dará una radiografía bastante exacta de la situación”, explica Francesc Xavier Boya. secretario general para el Reto Demográfico. En Catalunya, las áreas funcionales coinciden “aproximadamente” con las comarcas.

    “Lo importante es que estamos situando el mundo rural en una centralidad, en la agenda política, porque es en este ámbito donde se dirimen varias batallas, la de la crisis demográfica, las energías renovables, la gestión de los bosques, la alimentación de proximidad…, que son soberanías estratégicas que no se podrán gestionar sin un medio rural habitado”, añade Boya, que anteriormente había sido síndico de Aran. Un elemento principal de la nueva Estrategia Nacional frente al Reto Demográfico es detectar las necesidades en las citadas 600 áreas y proponer soluciones para que sus habitantes disfruten de más calidad de vida y tengan más oportunidades.

    El Centre de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC) ya presentó el pasado mes de febrero en Barcelona un informe en el que alerta de que el acceso a los servicios públicos es para las 146 localidades en riesgo de despoblación un 50% inferior que la media. En Les polítiques de reequilibri territorial a Catalunya el CTESC analiza la situación de los 947 municipios catalanes en salud, educación, seguridad, transportes y movilidad. Reto Demográfico explora ahora estos desequilibrios en el conjunto de España.

    La primera Estrategia Nacional para el Reto Demográfico, aprobada por el Consejo de Ministros en el 2019, desarrolló un plan de 130 medidas que movilizó 13.000 millones de euros para revertir la pérdida de población en la España rural. Las cifras que maneja esta secretaría general indican que desde el 2018 los municipios pequeños han ganado alrededor de 350.000 habitantes frente a la pérdida de 100.000 en el periodo 2012-2017.

    Se ha desequilibrado mucho el parque de vivienda a favor de la segunda residencia y debe ponerse freno”

    Francesc Xavier Boya, Secretario General para el Reto Demográfico

    Uno de los grandes escollos para fomentar la llegada de nuevos vecinos y retener a los jóvenes en edad de emanciparse es el déficit de vivienda. Este hecho es muy evidente en destinos de montaña catalanes donde tienen un peso importante las segundas residencias, como la Cerdanya o la Val d’Aran. “Se ha desequilibrado mucho el parque de la vivienda a favor de la segunda residencia y debe ponerse freno, pero, por otro lado, las zonas con turismo son las que tienen las pirámides poblacionales más equilibradas, con más jóvenes; en las zonas de montaña la ganadería no ha tenido capacidad de retención de sus habitantes”, indica.

    A la espera de concretar la nueva Estrategia frente al Reto Demográfico, Boya asume que debería aplicarse una suerte de discriminación positiva a los pueblos pequeños, en la línea de algunas de las propuestas del estatuto de municipios rurales que entró hace unos meses en el Parlament de Catalunya. “Estoy rotundamente a favor de la simplificación administrativa -subraya–, de la flexibilización de la normativa urbanística para la construcción de viviendas, de medidas fiscales que faciliten el emprendimiento…”.

    Respecto al debate sobre el despliegue de las energías renovables en el mundo rural, su impacto en el paisaje y en la agricultura, Boya considera que parques eólicos y centrales fotovoltaicas “deben repartirse por el territorio para que la electricidad se consuma cerca de donde se genera y no tenga que recorrer cientos de kilómetros”.

  • Miguel Almansa Calzado

    Miguel Almansa Calzado

    D’Unitat d’Aran estant, volem encetar aguest nau espaci, en tot parlar e rebrembar ath companh Miguel Almansa Calzado, qu’ath long dera sua vida, sonque dèc mòstres de generositat e preocupacion sociau.

    En son ua bona mòstra dues accions molt concretes dera sua trajectòria professionau. Enes ans 50, un laueg deishèc isolada ara Val d’Aran pendent quauqui dies, e en aquera situacion es medicaments comencèren a escassejar. Miguel Almansa viatgèc enquia Bilbao damb eth sòn coche particular, e damb ues vies de comunicacion insufisentes e maumerentes en aquera epòca, tornèc damb medicaments sufisents entà Aran, en un viatge long d’un solet dia.

    Com volgue, en aquera epòca i auie fòrça casi de Fèbre de Malta (brucelòsi), fòrça viatges dificil de diagnosticar. Almansa, qu’acompanhaue as mètges en tot amiar a tèrme es analisis corresponentes in situ, e poder començar atau eth tractament de forma rápida en tot sauvar a persones e bestiar.

    Eth sòn prètzhèt coma farmacèutic siguec reconeishut pera Generalitat de Catalunya en tot autrejar-li era medalha Josep Trueta ath mèrit sanitari en 2013. Atau madeish, eth Conselh Generau d’Aran tanben li autregèc era Medalha d’Òr dera Val d’Aran eth 17 de junh de 2014.

    Ena sua preocupacion peth benèster des aranesi e araneses ath long dera sua vida professionau e damb era sua conciéncia sociau, tant lèu artenhec era sua jubilacion, se higec ath projècte politic d’Unitat d’Aran, en tot préner responsabilitats concretes coma Conselhèr deth Conselh Generau d’Aran.

    Miguel Almansa Calzado a estat e tostemps serà un referent entara societat aranesa e entàs militants d’Unitat d’Aran, un exèmple de fidelitat e entrèga ath partit e ara prosperitat d’Aran, damb ua vida dedicada ath progrés sociau, politic e economic e der autogovèrn dera Val d’Aran, e dera sua maxima institucion, eth Conselh Generau d’Aran.

    Volem remercar era fermesa des sues conviccions, e peth dessús de tot, era sua fidelitat sense henerècles, especiauments enes moments mès dificils e comprometudi entath Partit e entà Aran, tostemps damb optimisme e sense defalhiment.

  • El Activismo Tranquilo

    El Activismo Tranquilo

    Estream “Es nòstes recomanacions”, ua naua seccion damb era qué volem dar a conéisher e méter en valor diuerses òbres escrites, cinematografiques e audiovisuaus. En definitiva, era cultura en totes es formes.

    Cada mes, exploraram libres, pellicules e d’auti referents culturaus qu’an mercat ua epòca, influit en pensament collectiu e que contunhen estant relevants aué en dia. Òbres que conviden ara reflexion sus era actualitat politica e sociau, qu’inspiren e hènt a reflexionar en tot cercar que passetz ua agradiua e bona estona.

    Atau donc, es visitaires de “Es nòstes recomanacions” poiratz trapar tota sòrta de publicacions de disparières tematiques, politica, artistica, literaria, umoristica, cientifica, eca.

    Premanir-vos entà descorbir istòries qu’emocionen, informen e dèishen peada!

    El Activismo Tranquilo

    El activismo tranquilo, escrit peth politològ e analista politic Nacho Corredor, mos convide a soscar sus era convivéncia e era politica actuau. Un libre essenciau entà compréner er impacte e era grana importància deth dialòg ena societat e ena politica, un manifèst en favor dera convivéncia.

    Era democràcia espanhòla a pòc mès de quaranta ans (delàger, coma aqueth que ditz). E era sua consolidacion se deu ara volontat qu’an mostrat politics de diuèrses ideologies, en escadences enfrontades, de bastir un projècte compartit.