Dus companhs que son amassa, es pès ath deuant, es uelhs ath darrèr, entà hèr-les a trabalhar, es uelhs les cau barrar. Qué ei?
Es estalhants
Jo sai d’ua causa qu’ei peluda per dehòra e peluda per laguens. Lhèua {Lèva} era cama e ja ei laguens. Qué ei?
Eth michon
Arrepervèris
Entà St. Miquèu, eth vrespalh en cèu. (Entà St. Miquèu (29 de seteme) eth dia ja a plan escuerçat. Es trabalhs ja non son tan pressats e ath delà, eth vrespalh e eth sopar son plan a tocar er un der aute, e se determine deishar de cornèr eth vrespalh).
Seteme o seque es hònts o se n’empòrte es pònts. (Pendent eth mes de seteme era climatologia pòt anar d’ua grana sequèra a grani plojats que pòden carrejar aiguats).
Es bones hònts se conseishen ena sequèra, es bravi òmes ena praubèra. (Atau coma ua hònt dèishe pishar tostemp aigua quan non plò pas bric, es persones braves o pietoses son reconeishudes pen sua ajuda o còp de man ad aqueres autes persones que son en besonhs).
Adiu ma mair, non me veiratz plus. Me’n vau dissabte, e torni deluns (Vielha condina)
Pendent fòrça temps s’a considerat que demorar en un pòble ère sinonim de manca de poblacion, de recorsi, d’oportunitats…en tot avalora’c coma quauquarren pejoratiu. Aguest a estat eth relat dominant.
Es territòris de montanha non son endrets endarreridi ne ua carga que cau suportar. Son arrics e plei de possibilitats. Aquiu s’i consèrven es paisatges, es lengües, es tradicions e es manères de víuer, qu’ei çò que hèn un país vertadèr.
Es sòns abitants, encara que siguen pògui, mantien viu un auviatge culturau, naturau e sociau d’un valor incalculable.
Totun, resulte evident qu’es conseqüéncies dera despoblacion e deth desequilibri territoriau se hèn a notar, e provoquen ja un problèma estructurau que requerís de decisions e politiques que balhen oportunitats reaus ara sua gent e ara que i pòt víuer.
Er exèmple mès recent d’aguest abandonament estructurau deth territòri an estat es grani incendis forestaus d’aguest ostiu. Milèrs d’ectàrees cremades, recorsi naturaus de valor incalculable perdudi, persones qu’ac an perdut tot, tanben era vida, e milions d’euròs invertits ena sua extincion. Aguest a estat eth resultat dera manca d’inversion e de politiques que pensen enes territòris, e der abandonament progressiu des activitats tradicionaus pr’amor dera manca de relhèus generacionaus per un costat e, per aute, dera despoblacion.
Totun, tanben nèishen projèctes innovadors que sagen de revertir aguesta situacion. En Aran, es govèrns d’UA en Vilamòs e en Conselh Generau d’Aran, a possat accions coma Ovihuec, a on s’a creat un sistèma de gestion ramadèra municipau que dejà a netejat 50ha des entorns deth pòble a trauès d’ua pròva pilòt qu’ajudarà tanben a barrar eth cercle damb era metuda en valor deth producte agroalimentari. O Bòscaran, qu’ath delà de recuperar era gestion forestau qu’a de perméter diversificar era economia, retier talent, impulsar era transicion energetica ei era manèra d’abordar eth cambi climatic e es incendis de sisau generacion. Politiques adaptades as besonhs presents e futurs des pòbles, que genèren sollucions innovadores que responen a multiples rèptes ath madeish temps: era sostenibilitat, era dinamizacion economica e era coesion sociau.
Mès, cap plan ne cap estrategia aurie sens sense era implicacion d’aqueri que demoren en aguesti pòbles. Son toti aqueri que apòsten per desenvolopar eth sòn projècte de vida en territòri, es que garantissen era conservacion des paisatges e era transmission dera cultura.
Era Val d’Aran ei un exemple clar de tot açò. Eth rèpte des pròplèu ans passe, per tant, per contunhar impulsant un modèl que combine innovacion e tradicion, sostenibilitat e desvolopament economic, soenh der entorn e benèster sociau. En tot aquerò ei en çò que trabalham d’Unitat d’Aran ençà.
Eth Camin Reiau ei fòrça mès qu’un simple camin. Ei era columna vertebrau dera istòria aranesa, un hiu de tèrra caushigada que connècte pòbles e persones. Non ei sonque ua travèrsa, se non un testimòni dera istòria dera Val d’Aran. Non se coneish ua data exacta que mèrque “eth bastiment deth Camin Reiau” ena sua forma modèrna, pr’amor qu’en vertat ei un traçat compausat, damb ua antiga basa romana, provienta dera Via Tolosana, que s’a moldejat, en tot adaptar-se, ampliar-se e rebastint eth sòn emplec.
Esdevenguec era artèria de comunicacion intèrna pendent sègles. Mantenguda e enriquida per generacions e centenats d’ans, permetec er escambi e era perviuença dera identitat aranesa. Pendent sègles, siguec era rota principau entà tot: comunicar-se, comerçar, cercar ajuda….
En epòca medievau era rota gaudie de grana importància coma camin de hèr a shivau, entà persones, animaus e comèrç intèrn. E abantes des infraestructures modèrnes, ère era via que connectaue toti es pòbles dera Val d’Aran, en tot auer tanben un gran papèr sociau e identitari, pr’amor qu’ère un espaci de trobada, en tot contribusir atau ara coesion enter es disparièrs pòbles d’Aran. Eth camin ère emplegat entà accedir tanben tàs peisheus de nautada, tàs bòsqui tà extrèir lenha e husta, punts d’aigua e mòles.
Ath delà, pr’amor dera ubicacion geografica de termièra, siguec clau en encastre militar e estrategic. Pendent diuèrsi moments istorics, eth Camin Reiau (o es rotes qu’aué formen part d’aguest) siguec emplegat en conflictes belics. Es guèrres enter França e Espanha enes sègles XVII e XVIII, era Guèrra de Succession Espanhòla es prumèrs ans deth 1700, autant coma era Guèrra Civila o era Dusau Guèrra Mondiau e era Invasion dera Val d’Aran en 44, era coneishuda “Operación Reconquista”, entre d’auti, aueren eth Camin Reiau coma scenari.
Atau madeish, aguest camin siguec tanben protagonista deth trafic de mercaderia e de contraband, que siguec ua activitat comuna, especiauments en periòdes de crisis economica o contraròtle estatau (sègles XIX-XX). Actuauments, quauqui des trams deth Camin Reiau coincidíssen amb antics “camins de contrabandistes”.
Eth Camin Reiau non ère sonque un camin rurau, se non qu’auie un gran valor estrategic, economic, identitari e sociau. Pujaue en quauqui lòcs per tròci empeirats, en d’auti se daurie pas enter es hèrbes o ath miei deth bòsc, mès tostemp damb ua finalitat clara: mantenguer-se e sostier era val coma un tot.
Damb era modernitat a perdut part des sues foncions quotidianes, mès n’a guanhat de naues: rota de senderisme, recors toristic, conservador deth patrimòni viu, factor de desvolopament territoriau sostenible. Ara ei possible tornar a hèr eth camin sancer. Ei possible, sustot, enténer que mantier un camin ei mantier era memòria viua.
Eth Camin Reiau non ei er unic en Aran, mès en eth, cada pas ei un testimòni. Cada trauc, ua istòria. Cada corba, ua oportunitat entà compréner mielhor a on vam, se sabem d’a on venem. Eth Camin Reiau, aué, ei un exèmple de com passat e futur pòden caminar amassa.
Eth torisme constitusís ua des principaus activitats economiques dera Val d’Aran, pr’amor qu’era industria deth lèsser e eth sector terciari son es motors economics que genèren mès ingrèssi en territòri.
Tradicionauments, a estat fòrça restacat ara sason d’iuèrn e ara practica des espòrts de nhèu. Pr’amor d’açò, ei de besonh transformar eth panorama toristic en Aran, especiauments en Baish Aran, e apostar pera desestacionalizacion e era diversificacion.
En aguest sens, eth govèrn d’Unitat d’Aran en Conselh Generau d’Aran ven d’impulsar politiques decidides que çò que cèrquen ei, non sonque atrèir visitaires, se non bastir un modèu toristic sostenible, inclusiu e despartit pendent es 12 mesi der an.
Atau donc, diversificar era aufèrta e trincar damb era estacionalitat, e aguestes politiques des qué parlam, placen ath Baish Aran coma un territòri clau en aguesta transformacion.
Era maxima institucion aranesa i trabalhe a traués deth Plan de Sostenibilitat Toristica dera Val d’Aran, qu’a desenvolopat actuacions essenciaus entà diversificar era aufèrta, mielhorar era experiéncia deth visitaire e reforçar eth teishit sociau e economic locau. Actuacions que pretenen bastir un modèu toristic mès sostenible, atractiu pendent tot er an e alinhat damb era preservacion der auviatge culturau e naturau d’Aran.
En aguest contèxte, eth Plan de Sostenibilitat Toristica dera Val d’Aran – finançat a traués de hons europèus Next Generation EU – a esdevengut en un esturment fonamentau entà impulsar projèctes de dinamizacion toristica. Ua des iniciatives mès destacades an estat es rotes tematiques enes municipis de Bossòst, Les e Vilamòs, que cèrquen diversificar era experiéncia deth visitaire e méter en valor era identitat de cada vila, era singularitat culturau e naturau d’aguesti pòbles, ath viatge qu’aufrís ath torista recorreguts accesibles, informatius e plens d’identitat locau.
Eth Plan de Sostenibilitat s’articule sus èishi fonamentaus: mobilitat sostenible, regulacion der accés ath mèdi naturau, desvolopament de productes toristics accessibles, impuls ath comèrç locau, ath patrimòni culturau, ath torisme de natura, e a naues modalitats. Tot açò damb era uelhada metuda en qué Aran dèishe de depéner exclusivaments dera tempsada d’esquí o deth pic der ostieu, entà aufrir atractius constants es 365 dies der an.
Atau donc, en Bossòst, era naua rota dera fauna permet descorbir era biodiversitat qu’abite es bòsqui e montanhes dera zòna, en tot combinar pannèus informatius damb elements interactius qu’apròpen era natura as usatgèrs. En Les, eth recorregut istoric convide a submergir-se en legat medievau deth municipi, a traués de fegures representatives qu’evòquen eth papèr dera vila coma enclau estrategic e eth sòn ric auviatge arquitectonic. Pera sua part, ena de Vilamòs, s’a apostat pera memòria des mestièrs tradicionaus des hemnes araneses, en tot recuperar practiques e esturments que hèn part essenciau dera identitat culturau dera Val d’Aran.
Mès enlà der atractiu toristic, aguestes rotes refortilhen eth sentiment de pertenença dera poblacion locau e contribusissen a generar naues oportunitats economiques en Baish Aran, en tot recuperar e visibilizar tradicions, paissatges e memòries, e se generen naues oportunitats economiques en sectors vinculats ath torisme, ara cultura, ara ostalaria e servicis associats.
Eth trabalh en matèria toristica d’Unitat d’Aran en Conselh Generau d’Aran non se deten aciu, se non que, entre d’autes accions, dejà se trabalhe ena ampliacion d’aguestes rotes, era mielhora dera accessibilitat e era incorporacion d’irines digitaus coma aplicacions mobiles e còdis QR, qu’enriquiràn era experiéncia deth visitaire e lo connectaràn damb d’auti recorsi patrimoniaus e naturaus deth territòri.
Damb aguesta vision de futur, eth Baish Aran emergís coma motor d’un nau modèu toristic, innovador e sostenible, qu’amasse tradicion, cultura e modernitat, respectuós damb eth sòn entorn e era sua cultura, e prèst entà un torisme que contribusisque ath benèster des sòns abitants atau coma ath gòi de qui le visiten.
Militant d’Unitat d’Aran, dera sua fondacion ençà, Jose Maria Sirat, desvolopèc tota era sua vida politica coma còsso der Ajuntament de Vielha e Mijaran, dera prumèra legislatura democratica en 1979 estant, e enes deth 1983 e 1987. Setze ans dedicadi ath municipi de Vielha e Mijaran, peth que sentie ua grana estima fòrça remercable.
Eth sòn prètzhèt coma còsso se centre especiauments enes ahèrs que tanhen as bòsqui e as montanhes.
Pendent era prumèra legislatura portèc a tèrme personauments es negociacions damb PFM/FECSA entara adquisicion deth “Coto Saforcada” e artenhec ues condicions fòrça favorables entath pòble de Vielha.
Aguesta adquisicion permetec dispausar d’ua zòna d’aparcament fòrça centrica, d’un poliesportiu e deth plaçament dera sedença administrativa deth Conselh Generau d’Aran, a on encara i demore, e eth ajardinament que l’entore.
Jose Maria ère ua persona de fòrtes conviccions e principis, damb ua integritat e valors encomiables. Aguesti quederen restacadi en prètzhèt qu’amièc a tèrme pendent es sòns ans en Ajuntament de Vielha e Mijaran autant coma ena sua vida personau.
Es companhs d’Unitat d’Aran auem en eth un exèmple de decision, de dinamisme e sustot de fidelitat ara tèrra, ath païs e ath partit.
“La sociedad de la desconfianza”, de Victoria Camps, ei un assag imprescindible entà compréner un des grani rèptes que patís era societat deth nòste temps: era pèrta dera confidança.
En un mon mercat per individualisme, era precarietat e es desillusions, Camps reflexione damb serenitat sus çò qu’arribe quan deisham de creir en çò de comun e prepause tornar a bastir un valor compartit que mos permete convíuer, cooperar e sostier-mos es uns as auti.
Mès eth libe non sonque hè un simple diagnostic, autant somet un orizon d’esperança, damb era prepausa de bastir nauaments un valor compartit que mos permete sostier-mos, confiar e convíuer. Damb un estil clar e reflexiu, mos rebrembe qu’era libertat (entà èster aguesta digna deth sòn nòm) a de besonh des auti, e que sonque un viatge se recupère era confidança perduda (e maumetuda) poderam aspirar a ua societat mès justa e coesionada.
Ua lectura imprescindibla entà qui cèrque compréner e transformar era nòsta vida en comuna, sustot en uns tempsi fòrça convulsi, a on eth crispament e er enfrontament e eth pessimisme prenen fòrça ena nòsta comunautat.
El Dia Mundial del Turisme és una bona oportunitat per reflexionar sobre què implica el turisme a la nostra destinació. El propòsit que tenim al Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida és molt clar: treballar perquè aquesta terra sigui el millor lloc per viure-hi, ara i en el futur. Aquesta visió és una declaració i també la guia que inspira totes les nostres accions, sempre de la mà del sector turístic i de la ciutadania.
Al llarg dels darrers anys, al Pirineu i les Terres de Lleida ens hem consolidat com una de les principals destinacions d’interior. El nostre patrimoni natural, amb paisatges únics i una biodiversitat extraordinària, conviu amb un ampli llegat cultural i històric. Però allò que ens diferencia realment d’altres territoris és la manera com el vivim i el compartim: amb hospitalitat i respecte. Per tant, al Pirineu i a les Terres de Lleida el turisme és molt més que una activitat econòmica: és una manera de protegir el que som i el que tenim i de mostrar-ho amb orgull. Així, el repte que tenim actualment és el de preservar el nostre patrimoni i donar-lo a conèixer amb un model sostenible, regeneratiu i inclusiu. Al Patronat, hi treballem també per atraure visitants durant tot l’any per tal d’allargar les temporades, dinamitzar l’economia local i afavorir que les empreses del sector guanyin en solidesa i sostenibilitat econòmica. El turisme, entès així, és un motor de desenvolupament econòmic i social. Per això, des del Patronat apostem per un turisme que millori la qualitat de vida de les persones, que doni oportunitats a les tretze comarques de la demarcació i que esdevingui una eina clau per combatre el despoblament. Segurament, a tota la gent que treballem al Patronat ens haureu sentit dir en algun moment que una terra cuidada és una terra que ens cuida. I, amb aquesta idea, fem referència tant a l’entorn com a les persones, perquè treballem per tenir una terra que cuida les seves muntanyes, els seus rius, boscos i camps; que preserva la seva arquitectura, les festes i les tradicions; que ofereix experiències autèntiques als visitants sense perdre l’essència, i, sobretot, una terra que cuida les persones que hi viuen i que acullen amb els braços oberts a qui arriba per conèixer-la i respectar-la. El Dia Mundial del Turisme que se celebra avui també ens recorda que viatjar no és només visitar els llocs més emblemàtics d’una destinació. Viatjar és recórrer els espais per descobrir les tradicions de la població local, és aprendre dels altres i créixer plegats. El turisme, amb aquest model que defensem des del Patronat, és una oportunitat per reforçar l’orgull dels lleidatans i les lleidatanes i una oportunitat per construir una societat més cohesionada. Un any més, vull refermar el compromís del Patronat per liderar aquest camí per consolidar-nos com una destinació puntera en la conservació del medi ambient, el respecte i el benestar. Així ho vam establir al Pla estratègic de turisme i continuarem treballant per un turisme responsable, amb la mirada posada tant en la preservació de la tradició com en la innovació. Tenim la convicció que només així aconseguirem que la nostra sigui una destinació turística exemplar i, alhora, que continuï sent el millor lloc per viure-hi.
Eth programa “Campus Rurau” impulsat pera Secretaria Generau entath Rèpte Demografic deth MITECO, a estat reconeishut coma era mielhor iniciativa de Desvolopament Locau en Euròpa, guerdon qu’autrège cada an “The Innovation in Politics Institute”, en collaboracion damb “The European Capital of Democracy”.
Eth jurat popular (compausat per 1.086 persones de 25 païsi) a considerat qu’es trabalhs que desvolope ‘Campus Rurau’ entà promòir practiques que connècten a estudiants damb comunautats ruraus entà impulsar eth desvolopament rurau e combàter era despoblacion, meriten èster reconeishudi coma “eth mielhor programa europèu en desvolopament locau en Euròpa en 2025”.
Pera sua part, eth Secretari Generau entath Rèpte Demografic, Francés Boya, expresèc er “orgulh que supause veir que se reconeish eth valor de Campus Rurau, un programa que demòstre qu’es nòsti pòbles son territòris d’oportunitats. Contunharam trabalhant entà que, mejançant era innovacion e era creativitat, eth mèdi rurau age un orizon de futur“.
Aguest reconeishement avalore eth propòsit fonamentau deth programa ‘Campus Rurau’ ara ora d’apropar as joeni ath territòri e favorir eth papèr dera universitat ena dinamizacion sociau e economica des petiti municipis.
En concrèt, enguan “Campus Rurau” a hèt possible que 750 alumnes de 44 universitats publiques agen pogut desvolopar es sues practiques en municipis espanhòls de mens de 5.000 abitants. D’aguesti, e d’ençà de 2023, un totau de 8 estudiants an trabalhat tanben en diuèrses administracions publiques e enterpreses privades dera Val d’Aran.
Eth programa ei impulsat peth MITECO, damb eth supòrt deth Ministèri de Sciéncia, Innovacion e Universitats e dera Conferéncia de Rectors e Rectores des Universitats Espanhòles.
Carlos Llobet Roviras, arquitècte de profession e militant d’Unitat d’Aran dençà era sua formacion. Tanben siguec membre fòrça actiu dera Associacion de Vesins “Es Terçons”, dera qué siguec dessenhador de toti es sòns pannèus e placards, prètzhèt que tanben portèc a tèrme posterioraments, en tot crear disparièrs pannèus electoraus.
Siguec escuelhut còsso der Ajuntament de Naut Aran per Unitat d’Aran enes prumères eleccions democratiques, en abriu deth 79.
Era sua estima ath país e era sua fidelitat ath partit, an estat un exèmple entè toti e totes es que formam part deth madeish. Es sues aportacions, tostemp plies de prudéncia, respècte e sabiesa, formen part deth patrimòni politic deth nòste partit.
En 2016 depausèc ua bona part deth sòn archiu particular, qu’ère format per diuèrsi projèctes de restauracion de quauques des bastisses mès emblematiques e importantes que formen part deth patrimòni arquitectonic aranés.
En aguest sens, cau remercar es projèctes de restauracion e conservacion dera glèisa de Sant Andreu de Salardú, era glèisa de Sant Pere d’Escunhau, era glèisa de Sant Joan d’Arties, e fòrça d’autes bastisses mès coma era Casa de Joan Chiquet de Vilamòs (ara ecomusèu).
Atau madeish, siguec er autor deth projècte de restauracion dera Casa deth Senhor d’Arròs, Sedença institucionau deth Conselh Generau d’Aran e emplaçament der Archiu Generau d’Aran. Bastissa d’estil neoclassic datada en 1820, e declarada Ben Culturau d’Interés Locau.
En un aute debais, en 1998, Carlos Llobet e era sua hemna Enriqueta Barés, autregèren e depositèren ar Archiu Generau d’Aran, eth hons familhar de Çò de Ramon Sans e de Solèr, de Garòs. Un hons format per ua sòrta de documentación datada deth 1566 a 1957, que compde damb 9 libres imprèssi e pergamins, e documents antics coma contractes, escritures, eca.
Aguest mes vos recomanam Alcarràs, ua pellicula dirigida per Carla Simón e guanhadora der Os d’Aur en Berlin.
Basada en aguest petit pòble catalan, narre era istòria d’ua familha de pagèssi que lute per mantier era sua forma de vida deuant es cambis economics e sociaus.
Era istòria vire en torn ara sua possible darrèra cuelheta de persecs, dempús d’èster informadi qu’es terrens qu’an hèt a vier pendent generacions se convertiràn en ua plantacion de plaques solares. Es pannèus solars sustitusissen as arbes.
Un retrat sensible, realista e prigondaments uman sus es relacions, era memòria e era pèrta. Ua guardada ath camp e ara familia damb ua vision umanista dera tèrra, era agricultura, era familia e es tradicions. Un film damb un argument plan actuau e realista.
