Vediau. Er altaveu d’Unitat d’Aran.

Blog

  • Era atencion as persones, ua prioritat

    Era atencion as persones, ua prioritat

    En 2025 es rèptes qu’afronte era Val d’Aran son similars as de d’auti territòris: er increment de poblacion, er envelhiment dera societat, era manca d’abitage, era migracion, era solitutd non desirada, …. Ei per aquerò qu’apostam per ua atencion integrada, sociau e sanitària, entà garantir plaçar as persones en centre des politiques, de manèra mès eficienta, coerenta e personalizada, e damb açò poder milhorar tant era qualitat dera atencion com era experiéncia des persones usatgères.

    Pendent aguesti dus ans de legislatura, des deth govèrn d’Aran auem creat eth Servici de Drets des Persones, qu’englòble servicis d’igualtat de genre, tath collectiu LGTBIQ+, eca…que contemple acompanhament psicologic, trabalhs de prevencion e sensibilizacion sus es drets des hemnes e persones lgtbiq+ e un trebalh comunitari en aument. Volem aufrir un espaci segur entà era defensa des drets umans e redusir er impacte des vulneracions d’aguesti. 

    An estat mès de 600 es atencions realizades per aguest Servici pendent 2024, des quaus eth 25% an entrada a trauès des Servicis d’Atencion Sociaus. Donades qu’evidéncien eth besonh de seguir trebalhant , sustot a nivèu comunitari. Deth Conselh Generau d’Aran ençà contunham trebalhant talhèrs enes escoles, entà fomentar era igualtat, eth respècte e era conviuença, en léser nocturn damb es punts segurs, eth renauiment des plans d’igualtat des diferentes institucions, ena conmemoración de die internacionaus com eth 8 de Març, eth 28 de junh o eth 25 de Noveme.

    Ua des hites importantes artenhudes pendent aguest temps a estat era actualizacion deth Protocòl e Planificación deth tractament integrau des violéncies masclistes e lgtbiqfobiques en Aran (2024). 

    Aguest protocòl e era sua planificacion integrau entath tractament des violéncies masclistes e LGTBIQfobiques en Aran non vò èster solaments ua guida estatica, tanben vò èster un instrument viu que s’adapte as besonhs cambiants dera nòsta comunitat. Ei un compromís contunh damb era equitat e era justicia, un compromís fèrm e coordinat damb toti es agents, tant des institucions deth territòri coma dera comunitat.

    Ei un procès de trabalh de collaboracion entre toti es agents clau dera Val d’Aran. Un espaci a on auem pogut exposar es singularitats des nòsti encastres de trabalh e es besonhs des collectius representadi.

    Era Joenessa d’Aran tanben a un papèr fonamentau, ei per aquerò que des deth Departament de Joenessa, Igualtat e COesion Sociau deth Conselh Generau d’Aran, qu’auem metut en marcha deth programa “Conexion Joena”, entà crear conexions entà trabalhar era participación des joeni, co-construint damb eri propostes d’acord damb es sons interesi e generant un espai a on poder remassar era sua votz entà futurs projèctes en Aran.

    Era nòsta apòsta ei clara, desvolopar tot er airau d’igualtat, joenessa e cohesion sociau, trebalhant de manera conjunta e transversau, ena atencion as hemnes, as persones lgtiq+, es joeni, es nosti pairs-sénhers, en definitiva, ara ciutadania d’Aran. En tot dar-les votz a totes, escotant es sues demanes e en priorizar es besonhs dera nòsta tèrra. 

    Es que i èm, es qu’an vengut e es que vieràn en un futur, qu’era Val sigue ua tèrra plia d’oportunitats, de respècte e de bona conviuença entà toti.

  • Cenizas bajo la nieve

    Cenizas bajo la nieve

    Eth libre “Cenizas bajo la nieve”, de Renée Seillé-Aubac, revirat ath castelhan per Antonio Arturo Calbetó Calbetó, ei ua novèla ambientada enes ans cinquanta deth sègle XX.

    Aguesta novèla mos transpòrte tàs “cases deth Dossau”, en Montgarri, un cornèr dera Val d’Aran que siguec abandonat pes sòns abitants enquia desaparéisher lèu per complèt. A trauès dera votz de María de las Nieves, ua des darrères vesies que viuec en aqueth lòc, era autora mos aufrís un relat intim e plen de sensibilitat sus era duressa e era beresa dera vida en un entorn isolat.

    Era protagonista rebrembe damb fòrça melancolia —mès tanben damb ua cèrta sensacion de libertat— es motieus pes qué es vesins e vesies de Montgarri abandonèren aguest petit nuclèu, en tot descríuer ua forma de vida ancorada as tradicions, era autosuficiéncia e era prigonda relacion damb era natura.

    Era recenta revirada ar aranés d’Antonio Arturo Calbetó Calbetó retorne aguesta istòria ath sòn paisatge originau, en tot perméter redescorbir ua part essenciau dera memòria collectiva d’Aran: era des comunautats que, entre nhèu e silènci, arraitzèren era sua identitat ena montanha.

  • Saucèr de letres, crotzament de mots e endonvietes – Octobre 2025

    Saucèr de letres, crotzament de mots e endonvietes – Octobre 2025

    Saucèr de letres

    Crotzament de mots

    Endonvietes

    Ua damaisèla embarrada laguens d’un convent que non coneish ne ploja ne vent, mès qu’ei mòja tostemp.

    Era lengua

    Maunòms aranesi – Castièro

    Es de Casarilh es pòches plees de milh.
    Es d’Escunhau piquen damb eth punhau.
    Es de Betren, mortièrs e espatlacaperans.
    Es de Vielha, gorrèros. Que diden:
    – As dinat?
    – Òc
    – Se non t’auéssem convidat.
    – Non.
    – Ebé que ja ei ora.
    Es de Casau, cargòlhs.
    Es de Gausac, malhoquets o arroquets.

  • Santiago Vidal Ordoñez

    Santiago Vidal Ordoñez

    Un puntau dera presencia d’Unitat d’Aran enes institucions deth país

    Santiago a estat e ei un òme damb fòrta personalitat, que se caracterise sustot e entre d’autes causes en sentit comun, en senh e ena onradesa.

    Deishèc patenti toti aguesti valors e caracteristiques en sòn pas politic pera pedania d’Aubèrt, Betlan, Mont e Montcorbau, dera qué siguec alcalde pedani e a on damb eth sòn prètzhèt hec possible que s’amièssen a tèrme diuèrses e plan importantes mielhores enes servicis e installacions publiques en toti e dadun des nuclèus dera pedania, sustot en çò que tanh ath suministrament d’aigua potabla tanben en terçon de Marcatosa.

    Atau madeish, tanben, enes ans qu’amièc a tèrme es sues foncions damb vocacion de servici coma còsso der Ajuntament de Vielha e Mijaran e en sòn prètzhèt coma responsable des airaus d’òbres e servicis, creèc e impulsèc eth projècte de Bèusa, e qu’ara ei eth centre de recuelhuda de dèishes que non sonque da servici as ciutadans deth municipi de Vielha e Mijaran se non de tota era Val d’Aran.

    Tanben siguec Conselhèr deth Conselh Generau d’Aran en diuèrses legislatures peth terçon de Marcatosa, a on trabalhèc peth desenvolupament d’Aran en tot lutar tanben pes drets e reivindicacions des aranesi e araneses d’ençà de 1991, damb era reinstauracion dera maxima institucion aranesa, eth Conselh Generau.

    Tota ua vida ath servici deth país, damb fidelitat as principis d’Unitat d’Aran. 

  • Vielha auance en sòn projècte de futur tà esdevier un caplòc d’Aran deth sègle XXI

    Vielha auance en sòn projècte de futur tà esdevier un caplòc d’Aran deth sègle XXI

    Unitat d’Aran en Ajuntament de Vielha e Mijaran contunhe auançant en sòn projècte de futur entara capitau aranesa, en tot mielhorar es servicis publics d’ua manèra globau. Er enlumenat public, eth hilat d’aigua e era dignificacion e modernizacion des entorns e es carrèrs dera vila de Vielha, son quauques des punts mès fòrts enes qué se centre aguest projècte, entà bastir e aufrir uns servicis publics de qualitat e esdevier ua vila mès amabla, mès modèrna, mès sostenible e damb mielhor accessibilitat e mobilitat.

    En aguest sens, era equipa de govèrn d’UA a lançat era campanha “Carrèr a Carrèr”. Ua campanha qu’a coma principau objectiu transformar progressivaments es espacis publics, en tot cuedar era accessibilitat, era foncionalitat, eth benèster des ciutadans e ciutadanes e era estetica urbana. En definitiva, crear espacis publics entà hèr de Vielha ua ciutat mès comòda, accessibla e pensada entàs persones.

    Pendent es darrèri mesi, “Carrèr a Carrèr”, a encetat eth sòn camin damb accions mès concretes, coma era mielhora e connexion deth passeg fluviau ath torn dera Garona, mielhores en hilats d’aigües e depòsits, eth renauiment de trepadèrs, era substitucion e renauiment der enlumenat public a tecnologia Led de Vielha, era installacion de mobiliari urban coma naues pobèles en tot eth casc urban, eca.

    Ara, era campanha contunhe eth sòn pretzhèt en tot transformar eth pòble damb ua inversion totau de mès de 2 milions d’euròs. Aguesti, se destinen ara reforma integrau de disparièri punts e endrets, coma era plaça Còto Março, era plaça des Comets, e eth Camin de Casau. Ath delà de mielhores en trepadèrs, asfaltat e senhalizacion en diuèrsi carrèrs e places.

    Aguestes òbres an començat a finaus d’enguan e contunharan en primauera de 2026 entà minimizar er imacte e es molèsties de vesins e vesies en plea tempsada d’hiuèrn. Er Ajuntament arregraís era collaboracion des vesins e vesies pendent aguest procès, especiuaments enes zònes afectades per restriccions de trafic e parcatge temporau.

    Eth projècte non sonque cerque renauir er asfalt, senon que tanben vò revitalizar eth teishit sociau e economic de Vielha, en tot connectar mielhor es disparières zònes deth pòble e crear espacis pensadi entara integracion sociau, er òci, e era conviuéncia. Per aquerò, dera man d’aguest projècte vedem naues iniciatiues sociaus coma eth centre juvenil Antara, qu’amplie es oportunitats d’òci, d’aprenedissatge e de participacion entàs joeni deth municipi, en tot refortilhar atau era idia d’ua Vielha mès coesionada e viua. Era naua plaça de Còto Março, plaçada ath costat dera glèisa de Sant Miquèu, refortilhe eth caractèr istoric deth centre, ath viatge qu’era plaça des Comets ena Solana s’a dessenhat coma un punt de referéncia entad òci e es activitats culturaus e familhars.

    Ath delà, ei prevista era creacion de naues zònes verdes, airaus de lèsser e parcs infantils, damb era intencion d’integrar pleaments totes es parts dera vila en ua estructura urbana mès coesionada e sostenibla.

    Damb aguesta iniciatiua, Vielha se vò assolidar coma centre de vida e activitat en Aran, en tot auançar pas a pas -carrèr a carrèr- de cap a un futur urban mès amable, modèrn e sostenible.

  • Er armari des sies claus: memòria institucionau dera Val d’Aran

    Er armari des sies claus: memòria institucionau dera Val d’Aran

    Entre es fòrça simbèus dera istòria aranesa, pògui son tan significatius coma er Armari des Sies Claus, protector des documents mès valuosi der autogovèrn d’Aran.

    Des deth sègle XIII, era Val d’Aran a compdat damb institucions pròpries que li autrejauen autonomia ena gestion des sòns ahèrs e ena defensa des sòns privilègis politics. Aguesta autonomia se basaue ena Querimònia, concedida peth rei Jaime II en 1313, un documentque recopilaue e recuelhie es costums, libertats e emplecs dera Val d’Aran e des aranesi e araneses.

    Damb eth pas deth temps, aguesti tèxtes -amassa damb d’auti elements coma sagèts, saquets de velors (velhut), estruments e irines d’eleccion e vestits des membres deth Conselh Generau- sigueren sauvadi damb fòrça soenh en un mòble de husta coneishut coma er Armari des Sies Claus, plaçat istoricaments ena sacristia dera glèisa de Sant Miquèu de Vielha.

    Aguest nòm siguec balhat pr’amor ath sòn sistèma de custòdia: se daurie unicaments quan èren presents es sies claus, cadua enes mans des representants des disparièrs terçons dera Val d’Aran. Aguest rituau garantie atau era transparéncia e era confidança entre es comunautats araneses, en tot rebàter er esperit collectiu que caracterizaue eth sòn sistèma politic.

    Ua des claus apartiege ath governador, representant dera autoritat reiau, ath viatge qu’es autes cinc èren distribusides entre es conselhèrs de Pujòlo, Arties e Garòs, Castièro, Marcatosa, Lairissa e Quate Lòcs. Aguesta distribucion asseguraue que cap decision podesse prener-se sense era participacion conjunta de totes es parts deth territòri, en tot rebàter un prigond sens d’equilibri e corresponsabilitat.

    En sòn interior se sauvauen documents coma es Ordenances de 1616, elaborades per Juan Francisco de Gràcia jós eth mandat de Felipe III, e que regulauen era administracion locau e es normes entara eleccion de cargues publics. Aqueres eleccions s’amiauen a tèrme per miei d’un sistèma de insaculacion (méter es nòms des candidats en petiti cilindres de husta nomentadi redolins), e se celebrauen damb solemnitat cada prumèr dimenge de seteme.

    Er Armari des Sies Claus non sonque siguec un simple archiu: siguec un simbèu dera responsabilitat compartida e deth compromís des aranesi damb eth sòn autogovèrn. Aué ei un testimòni materiau d’ua tradicion politica e ua voluntat d’èster des aranesi e aranes unics. Un rebrembe dera volontat istorica deth pòble aranés tà conservar era sua identitat, es sòns drets e era sua memòria.

    Ena actualitat se trape expausat en Musèu dera Val d’Aran plaçat ena Tor deth Generau Martinhon de Vielha, e a on traparatz mès informacion sus aguest e d’auti elements deth patrimòni e auviatge aranés.

  • Unitat d’Aran en Conselh Generau d’Aran, impulse un plan integrau entara gestion e proteccion deth paisatge aranés

    Unitat d’Aran en Conselh Generau d’Aran, impulse un plan integrau entara gestion e proteccion deth paisatge aranés

    Eth govèrn d’Unitat d’Aran en Conselh Generau d’Aran a començat un plan integrau de gestion deth paisatge e de proteccion der entorn des pòbles aranesi. Ua iniciativa que neish en responsa as naui rèptes qu’afronte era Val d’Aran pr’amor deth cambi climatic e des transformacions deth modèu socioeconomic deth territòri entà regular er emplec des terrens rustics deth parçan.

    Era pèrta de gestion tradicionau des bòsqui, er abandonament de determinades zònes agricòles e pageses, e er aument deth risc d’incendis exigissen ua naua estratègia que combine proteccion ambientau, desvolopament economic e coesion territoriau.

    Aguest plan a coma objectiu diversificar e mielhorar era gestion deth paisatge e protegir es pòbles dera Val d’Aran deth risc d’incendis de siesau generacion. Entad açò, s’impulse ua accion coordinada entre es departaments de Miei ambient, Ramaderia, Innovacion, Emergéncies e Promocion Economica deth Conselh Generau d’Aran, en tot garantir ua vision transversau e sostenible deth territòri.

    Ath delà, eth Conselh Generau d’Aran impulsarà era collaboracion damb es ajuntaments entà desvolopar plans locaus de gestion forestau e paisatgistica, en tot aufrir supòrt tecnic e ajuda especifica entad aqueri municipis que desiren aderir-se ara iniciatiua. Aguesta cooperacion entre administracions cèrque garantir ua aplicacion reau e eficaça des mesures sus eth terren, adaptades as besonhs de cada pòble.

    Damb aguesta accion, Unitat d’Aran reafirme eth sòn compromís damb un modèu de territòri viu, resilient e sostenible, a on er emparament deth paisatge se compren non sonque coma ua mesura ambientau, se non tanben coma un compromís peth futur economic e sociau dera Val d’Aran. Eth plan s’enmèrque ena estrategia de gestion deth territòri impulsat peth govèrn deth Conselh Generau d’Aran, qu’includís tanben era actualizacion des normes de planificacion e er acòrd gestion forestau damb es ajuntaments aranesi.

  • Saucèr de letres, crotzament de mots e endonvietes – Seteme 2025

    Saucèr de letres, crotzament de mots e endonvietes – Seteme 2025

    Saucèr de letres

    Crotzament de mots

    Endonvietes

    Dus companhs que son amassa, es pès ath deuant, es uelhs ath darrèr, entà hèr-les a trabalhar, es uelhs les cau barrar. Qué ei?

    Es estalhants

    Jo sai d’ua causa qu’ei peluda per dehòra e peluda per laguens. Lhèua {Lèva} era cama e ja ei laguens. Qué ei?

    Eth michon

    Arrepervèris

    Entà St. Miquèu, eth vrespalh en cèu.
    (Entà St. Miquèu (29 de seteme) eth dia ja a plan escuerçat. Es trabalhs ja non son tan pressats
    e ath delà, eth vrespalh e eth sopar son plan a tocar er un der aute, e se determine deishar de
    cornèr eth vrespalh).    		Seteme o seque es hònts o se n’empòrte es pònts.
    (Pendent eth mes de seteme era climatologia pòt anar d’ua grana sequèra a grani plojats que
    pòden carrejar aiguats).
    Es bones hònts se conseishen ena sequèra, es bravi òmes ena praubèra.
    (Atau coma ua hònt dèishe pishar tostemp aigua quan non plò pas bric, es persones braves o
    pietoses son reconeishudes pen sua ajuda o còp de man ad aqueres autes persones que son
    en besonhs    ).    		Adiu ma mair, non me veiratz plus. Me’n vau dissabte, e torni deluns
    (Vielha condina)

  • Víuer en un territòri de montanha: ua oportunitat de futur

    Víuer en un territòri de montanha: ua oportunitat de futur

    Pendent fòrça temps s’a considerat que demorar en un pòble ère sinonim de manca de poblacion, de recorsi, d’oportunitats…en tot avalora’c coma quauquarren pejoratiu. Aguest a estat eth relat dominant.

    Es territòris de montanha non son endrets endarreridi ne ua carga que cau suportar. Son arrics e plei de possibilitats. Aquiu s’i consèrven es paisatges, es lengües, es tradicions e es manères de víuer, qu’ei çò que hèn un país vertadèr.

    Es sòns abitants, encara que siguen pògui, mantien viu un auviatge culturau, naturau e sociau d’un valor incalculable. 

    Totun, resulte evident qu’es conseqüéncies dera despoblacion e deth desequilibri territoriau se hèn a notar, e provoquen ja un problèma estructurau que requerís de decisions e politiques que balhen oportunitats reaus ara sua gent e ara que i pòt víuer.

    Er exèmple mès recent d’aguest abandonament estructurau deth territòri an estat es grani incendis forestaus d’aguest ostiu. Milèrs d’ectàrees cremades, recorsi naturaus de valor incalculable perdudi, persones qu’ac an perdut tot, tanben era vida, e milions d’euròs invertits ena sua extincion. Aguest a estat eth resultat dera manca d’inversion e de politiques que pensen enes territòris, e der abandonament progressiu des activitats tradicionaus pr’amor dera manca de relhèus generacionaus per un costat e, per aute, dera despoblacion. 

    Totun, tanben nèishen projèctes innovadors que sagen de revertir aguesta situacion. En Aran, es govèrns d’UA en Vilamòs e en Conselh Generau d’Aran, a possat accions coma Ovihuec, a on s’a creat un sistèma de gestion ramadèra municipau que dejà a netejat 50ha des entorns deth pòble a trauès d’ua pròva pilòt qu’ajudarà tanben a barrar eth cercle damb era metuda en valor deth producte agroalimentari. O Bòscaran, qu’ath delà de recuperar era gestion forestau qu’a de perméter diversificar era economia, retier talent, impulsar era transicion energetica ei era manèra d’abordar eth cambi climatic e es incendis de sisau generacion. Politiques adaptades as besonhs presents e futurs des pòbles, que genèren sollucions innovadores que responen a multiples rèptes ath madeish temps: era sostenibilitat, era dinamizacion economica e era coesion sociau.

    Mès, cap plan ne cap estrategia aurie sens sense era implicacion d’aqueri que demoren en aguesti pòbles. Son toti aqueri que apòsten per desenvolopar eth sòn projècte de vida en territòri, es que garantissen era conservacion des paisatges e era transmission dera cultura.

    Era Val d’Aran ei un exemple clar de tot açò. Eth rèpte des pròplèu ans passe, per tant, per contunhar impulsant un modèl que combine innovacion e tradicion, sostenibilitat e desvolopament economic, soenh der entorn e benèster sociau. En tot aquerò ei en çò que trabalham d’Unitat d’Aran ençà.

  • Eth Camin Reiau: memòria viua dera Val d’Aran

    Eth Camin Reiau: memòria viua dera Val d’Aran

    Eth Camin Reiau ei fòrça mès qu’un simple camin. Ei era columna vertebrau dera istòria aranesa, un hiu de tèrra caushigada que connècte pòbles e persones. Non ei sonque ua travèrsa, se non un testimòni dera istòria dera Val d’Aran. Non se coneish ua data exacta que mèrque “eth bastiment deth Camin Reiau” ena sua forma modèrna, pr’amor qu’en vertat ei un traçat compausat, damb ua antiga basa romana, provienta dera Via Tolosana, que s’a moldejat, en tot adaptar-se, ampliar-se e rebastint eth sòn emplec.

    Esdevenguec era artèria de comunicacion intèrna pendent sègles. Mantenguda e enriquida per generacions e centenats d’ans, permetec er escambi e era perviuença dera identitat aranesa. Pendent sègles, siguec era rota principau entà tot: comunicar-se, comerçar, cercar ajuda….

    En epòca medievau era rota gaudie de grana importància coma camin de hèr a shivau, entà persones, animaus e comèrç intèrn. E abantes des infraestructures modèrnes, ère era via que connectaue toti es pòbles dera Val d’Aran, en tot auer tanben un gran papèr sociau e identitari, pr’amor qu’ère un espaci de trobada, en tot contribusir atau ara coesion enter es disparièrs pòbles d’Aran. Eth camin ère emplegat entà accedir tanben tàs peisheus de nautada, tàs bòsqui tà extrèir lenha e husta, punts d’aigua e mòles. 

    Ath delà, pr’amor dera ubicacion geografica de termièra, siguec clau en encastre militar e estrategic. Pendent diuèrsi moments istorics, eth Camin Reiau (o es rotes qu’aué formen part d’aguest) siguec emplegat en conflictes belics. Es guèrres enter França e Espanha enes sègles XVII e XVIII, era Guèrra de Succession Espanhòla es prumèrs ans deth 1700, autant coma era Guèrra Civila o era Dusau Guèrra Mondiau e era Invasion dera Val d’Aran en 44, era coneishuda “Operación Reconquista”, entre d’auti, aueren eth Camin Reiau coma scenari.

    Atau madeish, aguest camin siguec tanben protagonista deth trafic de mercaderia e de contraband, que siguec ua activitat comuna, especiauments en periòdes de crisis economica o contraròtle estatau (sègles XIX-XX). Actuauments, quauqui des trams deth Camin Reiau coincidíssen amb antics “camins de contrabandistes”.

    Eth Camin Reiau non ère sonque un camin rurau, se non qu’auie un gran valor estrategic, economic, identitari e sociau. Pujaue en quauqui lòcs per tròci empeirats, en d’auti se daurie pas enter es hèrbes o ath miei deth bòsc, mès tostemp damb ua finalitat clara: mantenguer-se e sostier era val coma un tot.

    Damb era modernitat a perdut part des sues foncions quotidianes, mès n’a guanhat de naues: rota de senderisme, recors toristic, conservador deth patrimòni viu, factor de desvolopament territoriau sostenible. Ara ei possible tornar a hèr eth camin sancer. Ei possible, sustot, enténer que mantier un camin ei mantier era memòria viua.

    Eth Camin Reiau non ei er unic en Aran, mès en eth, cada pas ei un testimòni. Cada trauc, ua istòria. Cada corba, ua oportunitat entà compréner mielhor a on vam, se sabem d’a on venem. Eth Camin Reiau, aué, ei un exèmple de com passat e futur pòden caminar amassa.