Aguest film, de Dani de la Orden deth 2024, ei un viatge intim entara resiliéncia e era recèrca dera felicitat a traués dera complexitat familhara e personau.
Montse, ua hemna divorciada e damb dus hilhs que l’an ignorat pendent ans, se premanís entà ua dimenjada d’amassada familhara ena casa dera Còsta Brava. Damb tota era sua energia e soenh, enfronte es herides deth passat e era distància emocionau qu’era vida adulta a impausat entre era e era sua familha. Damb er unic objectiu de disfrutar era dimenjada en familha, encara qu’age de cremar tota era casa.
Eth Conselh Generau d’Aran a aprobat per unanimitat ua modificacion des Normes Subsidiàries de planejament (NNSS), en vigor en sies municipis deth territòri, entà regular es emplecs e bastisses admisibles en solèr non urbanizable. Aguesta actualizacion normativa non sonque respón a problematiques detectades enes darrèri ans, se non que supause un pas en modèl d’organizacion territoriau qu’Aran vò liderar: net, ordenat, respetuós damb eth miei naturau e alinhat damb es estrategies europèes en matèria de sostenibilitat.
Era modificacion, permeterà compatibilizar eth respècte peth paisatge damb eth besonh d’adaptar es espacis ruraus as rèptes actuaus. Entre es principaus auanci, destaque era possibilitat de regular naues construccions restacades ara activitat agropecuària en parcèles de mès de 2.000 m², ua mesura especiuaments importanta entà apiejar ath sector pagés e facilitar eth relèu generacionau en aguest mestièr. Tanben s’introdusissen naui critèris entà esvitar era proliferacion de construccions improvisades e sense integracion paisatgistica, en tot fomentar en sòn lòc intervencions coerentes, armonizades e respetuoses damb er entorn.
Aguesta iniciativa forme part d’ua huelha de rota mès ampla: bastir un modèl de desvolopament territoriau basat ena sostenibilitat, era eficiéncia e eth compromís damb es generacions futures. En aguest sens, era norma tanben contemple aspèctes claus coma era gestion de movements de tèrres, era implantacion ordenada d’energies renovables (coma pannèus solars), e era creacion d’un ficha tecnica orientativa que facilitarà tant era tramitacion administrativa coma eth contraròtle e seguiment des actuacions.
En aguest marc, era recenta declaracion dera Val d’Aran coma Resèrva dera Biosfèra pera UNESCO, artenhuda en 2024, constitusís un reconeishement internacionau ar esfòrç collectiu deth territòri per preservar eth sòn entorn naturau, era sua cultura e es sues formes de vida tradicionaus. Aguesta naua norma assolide aguest compromís, en tot dotar as ajuntaments aranesi d’esturments juridics clars entà gestionar eth territòri de forma eficaça e sostenible.
Aguesta regulacion represente un cambi de paradigma ena manèra en qué suenham e planificam eth territòri. Se tracte de guardar ath futur damb responsabilitat, en tot respectar çò qu’èm e en tot apostar per un modèl de desvolopament que met era vida en centre: es persones, eth paisatge e era sostenibilitat.
Damb aguesta mesura, Aran auance ena consolidacion d’un modèl pròpri de gestion territoriau, que met en valor era sua singularitat, enfortís eth mon rurau e respón as rèptes globaus damb sollucions locaus, sostenibles e inclusives.
Era sostenibilitat a d’èster un des èishi centraus en desvolopament deth nòste territòri. Apostar per un Aran verd, resilient e comprometut damb eth miei ambient ei tanben apostar peth futur des nòsti joeni. Gràcies ar impuls deth govèrn d’UA en Conselh Generau d’Aran e ath finançament europèu obtengut a traués des hons Next Generation EU, aguesta vision se materialize damb projèctes concrèts coma era installacion de compostadors comunitaris enes escòles Sant Ròc de Bossòst e Garona de Vielha.
Eth compostatge escolar non sonque meilhore era gestion de residus organics enes centres educatius; tanben represente ua airina pedagogica fonamentau entà transméter valors de respècte ar entorn e cultura de sostenibilitat entre es mès joeni. Aguesta accion, introdusís un nau modèl d’aprendissatge a on er alumnat participe activaments en procès de separacion, transformacion e profitament des residus. Damb aguesta accion, se reafirme eth compromís damb era sostenibilitat e era transicion ecologica, en tot trabalhar amassa damb era Escòla Aranesa ena transmission des valors ambientaus.
Es compostadors plaçats son adaptats ar entorn escolar e permeten obtier compòst de nauta qualitat en pògui dies, en tot barrar eth cicle dera matèria organica laguens deth pròpri centre. En Vielha, inclús s’incorpòren es rèstes generades en minjador escolar, en tot mostrar ua apòsta clara pera economia circulara.
Cau remarcar qu’es residus organics mau gestionadi supausen un des principaus rèptes climatics deth present. Segontes era ONU, representen entre eth 8% e eth 10% des emissions globaus de gasi d’efècte ivernacle. A traués deth compostatge, redusim aguestes emissions, esvitam er emplec de fertilizants quimics e recuperam nutrients de naut valor entath solèr.
Comprenem que bastir un modèl de desvolopament respectuós damb er entorn comence pera educacion, e que sonque damb ua ciutadania formada e conscienta poderam afrontar es rèptes climatics deth present e deth futur. Apostam per politiques ambientaus ambicioses qu’intègren innovacion, pedagogia e compromís institucionau.
Trabalham entà qu’Aran sigue un exèmple de territòri sostenible, a on eth paisatge se soenhe des aules ençà a on cada accion compde ena luta contra eth cambi climatic. Aran, un territòri sostenible ambientau, economica e sociauments.
Era Hèsta d’Aran ei era hèsta nacionau dera Val d’Aran. Aguesta ei celebrada annauments d’ençà deth 1991, eth 17 de junh. Aguesta data mèrque eth restabliment, dempús d’un sègle e miei d’abollicion, dera maxima institucion aranesa e deth sòn autogovèrn, arraïtz qué vien pera concession des drets istorics dera Querimònia en an 1313, autrejats peth rei Jaime II d’Aragon.
Enes pròplèu linhes viatjaram d’aquera data ençà enquia aué entà enténer era importància d’aguesta commemoracion e méter en valor eth trabalh amiat a tèrme pes ciutadans e ciutadanes d’Aran entà recuperar eth Conselh Generau d’Aran.
Era Querimònia (1313), era carta magna d’Aran
Era Val d’Aran auec pendent era Edat Mejana un papèr important pera sua posicion geografica singulara. Ua singularitat balhada pera sua lengua pròpria, er aranès, pera posicion geografica coma zòna de termièra e posicion estrategica, atau coma pera orografia deth sòn territòri.
En an 1313 era Val d’Aran s’incorporaue definitivaments ena Corona d’Aragon jos eth regnat de Jaime II d’Aragon. Eth rei autregèc as aranesi e araneses alavetz eth conjunt de privilègis e drets coneishudi coma “Era Querimònia”, considerada era vertadèra Carta Magna d’Aran. Aguest document siguec concedic eth 23 d’agost de 1313 e permetec importantes excempcions economiques e totau autonomia ena gestion locau aranesa.
D’alavetz ençà, es aranesi se governarien a traués deth Conselh Generau d’Aran medievau. Eth Conselh ère integrat per respresentants des subdivisions istoriques d’Aran, es terçons. Aguesti representants èren escuelhudi pes comunautats locaus. Ath capdauant der autogovèrn aranés se trapaue era fegura deth Sindic d’Aran. Aguest sistèma autrejaue a Aran ua notabla autonomia locau ena administracion de justícia, ena gestion de bens comunaus entre d’auti airaus, e tot jós era sobirania dera Corona d’Aragon.
Es drets adqueridi en 1313 sigueren confirmadi e ratificadi pes succesius monarques aragonesi e espanhòls, incudin es Reis Catolics e es Austries. Era Querimònia siguec ratificada per toti es reis enquia Fernando VII en sègle XIX. Aguest compromís pera autonomia aranesa permetec qu’es sòns abitants gaudissen des drets e privilètges pendent mès de cinc sègles.
Sègle XIX: era abollicion deth Conselh Generau d’Aran
Entà començaments deth sègle XIX demorèren suprimides es vielhes institucions araneses. Er istoric Conselh Generau d’Aran siguec abollit oficiauments en 1834 jós era regéncia de Maria Cristina, en tot pèrder es privilètges autrejats en 1313.
Aguesta mesura hec qu’era Val d’Aran siguesse integrada administrativaments ena província de Lleida, en tot dissòler era organizacion territoriau pròpria d’Aran, es terçons, e remplaçant-la per ua division municipau ordinària. D’alaventz ençà, eth govèrn dera Val d’Aran quedèc en mans des autoritats provicinaus e estataus.
Sense autogovèrn reconeishut es bailes aranesi seguiren eth son prètzhèt de forma volontària ena Junta d’Alcaldes, en tot trabalhar ena defensa dera identitat aranesa e es interèsi des aranesi e araneses. Es actes d’aguestes trobades daten deth 1838.
Sègle XX: era recuperacion der autogòvern aranés
Era restauracion dera democràcia en Estat en 1975 dauric era pòrta ara recuperacion der autogovèrn. Pendent era transicion, en 1978, se creèc era associacion “Es Terçons” entà promòir e recuperar era identitat coma pòble e era autonomia aranesa.
Es trabalhs amiadi a tèrme per “Es Terçons” permetec qu’en Estatut d’Autonomia de Catalunya de 1979 s’incorporèsse ua disposicion especifica entà Aran.
“En el marc de la Constitució i del present Estatut seran reconegudes i actualitzades les peculiaritats històriques de l’organització administrativa interna de la Vall d’Aran.”
Disposicion addicionau prumèra dera Lei Organica 4/1979, de 18 de deseme, d’Estatut d’Autonomia de Catalunya
Aguest mandat estatutari assentèc era base legau que permeterie mès endeuant qu’eth Parlament de Catalunya promulguèsse ua lei especifica entara Val d’Aran.
Aguesta lei vedec era lum en an 1990. Eth parlament catalan aprovaue era Lei 16/1990, de regim especiau dera Val d’Aran, que restaurèc formauments es institucions d’autogovèrn aranés abollides en sègle XIX e retornècpart des drèts e privilètges adqueridi en 1313 damb “Era Querimònia”.
Eth Conselh Generau d’Aran se restablic amassa damb era fegura deth Sindic d’Aran coma maxima autoritat aranesa. Era lei ath delà, definic es competéncies pròpries d’Aran en matèries coma era cultura, era lengua, era sanitat, eth territòri… eca. Atau coma eth finançament e relacions damb era Generalitat de Catalunya.
A començaments de 1991 se constitusissen es òrgans provisionaus e s’organise eth procès electorau qu’eth 17 de junh de 1991 culminarie damb era celebracion des prumères eleccions democratiques entath Conselh Generau d’Aran, en tot mercar era recuperacion efectiva dera maxima institucion aranesa 157 ans dempús dera sua abollicion.
Es eleccions ath Conselh Generau d’Aran recuperauen era división administrativa istorica des antics terçons esdevenguen es ciruncscripcions electoraus tad aguest procès electorau. En totau s’elegissen 13 conselhèrs.
Sedença deth Conselh Generau d’Aran ena actualitat.
Damb eth Conselh Generau d’Aran restablit, se reprenie er autogovèrn que dataue deth 1313. Es ans posteriors, es disparièrs govèrns trabalharien entà reforçar aguest autogovèrn. En destaquen hites coma: era elevacion deth reconeishement d’Aran coma “entitat territoriau singulara” laguens de Catalunya en Estatut d’Autonomia de Catalunya de 2006 o era lei 1/2015, qu’actualizaue eth regim especiau d’Aran.
Aguesti prètzhèts sigueren possibles gràcies ath neishement dera Assocacion “Es Terçons” qu’auie era volontat de recuperar era identitat coma pòble e era autonomia aranesa, e d’Unitat d’Aran, que pendent decàdes, s’a mantengut fidèu ar ideari des Terçons entar assolidament der autogovèrn aranés e eth desvolopament des sues institucions.
En aguesta edicion de Votzes d’Aran volem rebrembar a Ana Maria Tomás Palomeras, en tot remercar era importància dera sua fegura e deth sòn prètzhèt, qu’aportèc ua guardada de genre e interseccionau indispensabla enes politiques publiques e administracions araneses, en ua epòca a on es hemnes non acostumauen a tier cargues publics.
En aguest sens, volem dar a conéisher e balhar visibilitat ara prumèra hemna damb responsabilitat politica dera istòria recenta aranesa que, dejà abantes dera arribada dera democràcia, siguec designada alcaldesa deth municipi d’Es Bòrdes eth 22 de junhsèga de 1974. Responsabilitat qu’assomic nauaments a compdar des prumères eleccions democratiques en 1979 a on siguec escuelhuda alcaldesa, e que dauric es pòrtes a cambiar eth panorama sociau e istoric en eth qué viuíem.
Ana Maria, en sòn cargue d’alcaldesa d’Es Bòrdes, desiraue lheuar eth nivèu de vida deth sòn municipi, en tot promòir eth torisme ath viatge que persutaue ena contunhitat deth sector primari. Fomentèc era collaboracion de toti es vesins e vesies, a qui amassaue tot soent entà informar-les, e poder arténher atau es sòns objectius coma servidora publica.
Tenguec eth cargue de bailesa d’Es Bòrdes pendent es dues prumères legislatures democratiques enquiath 1987, enes qué se presentèc peth partit d’Unitat d’Aran. Ath long d’aguestes dues legislatures trabalhèc entà mielhorar era vida des sòns vesins e vesies. Laguens des sòns prètzhèts i podem trapar eth bastiment des canoades de desaigües municipaus e era amiada d’aigües potables, era installacion d’un telefon public enes pòbles de Begós e Benós, e era reparacion e adequacion de camins vesiaus, comades e cabanes, e de carretères coma era dera Artiga de Lin. Tanben s’installèren contenedors de lordères en toti es pòbles deth municipi.
Ath delà deth trabalh e dedicacion en e peth sòn municipi, Tomás siguec ua persona comprometuda damb Aran e es sòns drets istorics. Impulsora dera reinstauracion deth Conselh Generau d’Aran en tot participar activaments enes amassades que s’amiauen a cap, a traués des Terçons istorics, sustot deth Terçon d’Irissa, deth qué demanaue eth sòn reconeishement coma entitat jurídica-administratiua.
Dera madeisha Unitat d’Aran volem barrar aguestes linhes en tot remercar era sua grana umanitat e era sua alegria encomanaira, mès sustot, era sua dedicacion e participacion en arténher e assolidar ua societat aranesa mès progressista e sociau.
Eth principau objectiu deth projècte Ovihuec ei eth de bastir un bracahuec naturau ath torn deth pòble de Vilamòs, en tot adaptar es prètzhèts que desvolopauen es nòsti pairsénhers sus eth trabalh dera tèrra, des prats e des uarts, as auanci mecanics des nòsti tempsi. Ara ben, sense deishar de costat aqueth esperit de comunautat dera societat aranesa deth sègle passat.
Vista era evollucion qu’an experimentat es nòsti bòsqui en aguestes darrères decades pr’amor deth cambi deth sistèma socioeconomic qu’amièc a un abandonament progressiu des bens comunaus e particulars, neish aué eth besonh imperiós de tornar ad aqueth paisatge qu’es nòsti vielhs modelèren ath torn des pòbles. Malurosaments, aguest paisatge non existís, sègues, espialhs e rominguères se n’an apoderat d’eth, causa que compòrte un naut risc d’incendis que pòden méter en perilh era vida des pòbles. Tot açò hè qu’era administracion age de préner es mesures avientes entara preservacion d’aguest paisatge e des sòns pòbles, en tot velhar peth ben comun.
Ath delà, gràcies as trabalhs forestaus iniciadi aguesta darrèra tardoada, podem apreciar dejà un nau paisatge que rebrembe eth de fòrça ans entà darrèr a on se i reconeishen es nòsti vesins e vesies de mès edat. Ei un gòi veir aqueres tèrres semiades de truhes, orment o milhòc, e aqueri prats ben dalhadi, sense ua guinça e ben pientadi, qu’ara sajam de recuperar.
Çò que mès merite eth territòri ei que lo soenhem, lo trabalhem e non lo abandonem. Damb aguesta fin, creigui qu’aguest projècte qu’arrinque en Vilamòs coma ua pròva pilòt, poirie èster tengut per fòrça d’auti municipis aranesi.
Es trabalhs de desforestación que s’an amiat a tèrme, an estat executadi en proprietats privades. Ara fin de non deishar possar un aute còp era vegetacion, s’a plaçat eth ramat de 130 caps enter oelhes e crabes, entà que i peishen e atau mantenguec sense espies.
Eth mèn desir ei poder veir un ramat comunitari sociau e economicaments viable, un pòble a on eth sòn entorn sigue conservat e qu’aguest jamès desbrembe ath Vilamòs que mos deishèren aqueri qu’aué ja non i son.
Ovihuec, non hèr cap tipe de competéncia damb eth mon dera pagesia e era ramaderia, se non que, aguest projècte tanben vò demostrar era importància dera ramaderia extensiva. Entad açò cau obtier ua sèrie de donades e investigadors que mos poguen balhar es esturments entà rebater quinsevolh controvèrsia que poguen argumentar aqueri que defenen era tèrra sense hèr-ne cap tipe de gestion ne èster coneishedors deth territòri ne era sua realitat e besonhs.
Auem d’èster capables d’innovar damb aguest tipe de projèctes que permeten diversificar era economia, anar de cap a un modèl territoriau sostenible e poder èster mès resilients ath cambi climatic. Ovihuec ei ua realitat arraïtzada, qu’aurie deconvertir-se en un polit vergèr, plen d’esperança, futur e conviccion de trabalh dera tèrra.
Mientras dure la guerra d’Alejandro Amenabar. Un film que mos retorne a un des moments mès mercadi dera istòria recenta d’España, er estiu de 1936.
A traués deth punt d’enguarda deth celèbre escrivan Miguel de Unamuno, era pellicula explòre eth malaisit horcadís morau d’un òme enfrontat ara violéncia e ath fanatisme. Aguest, ve coma es sues idies e conviccions se meten a pròva, quan eth caòs politic menace damb capvirar ath país e restringir era sua libertat.
Ua reflexion prigonda sus eth compromís, eth dubte e era responsabilitat en tempsi de guèrra, que convide a repensar coma es decisions individuaus pòden mercar eth cors dera istòria collectiva.
Joan Nart Garcia, neishut en Vielha eth 21 de gèr de 1950, estudièc eth bachilherat ena Escòla des Frares de Vielha e corsèc era carrèra de ciéncies quimiques en Madrid, en tot exercir de mèstre ena Escòla Joan March de Vielha enes ans 70.
Ena etapa predemocratica siguec escuelhut per aclamacion President dera Associacion de Vesins Es Terçons eth 22 de seteme de 1978. Damb lèu totes es cases dera Val d’Aran presents, Es Terçons neishec damb era volontat e ideari basic de recuperar era identitat coma pòble e era autonomia aranesa, en tot instar ara Assemblada de Parlamentaris de Catalunya, que redigie en aquera época eth nau Estatut, d’inclodir-ne er hèt diferenciau aranés. En aguest sens, entre es foncions qu’amièc a tèrme era associacion en destaquen eth trabalh ena inclosion en Estatut de Catalunya der hèt diferenciau aranés entà recuperar es institucions pròpries de govèrn, en reparar eth deficit istoric sanitari d’Aran, ena planificacion urbanistica e en arturar eth plan detzenau forestau. Tanben acordèren participar enes prumères eleccions democratiques jos eth nòm d’Unitat d’Aran, que recuelhec en sòn programa electorau er ideari e eresperit de “Es Terçons”. Ei de besonh remercar eth papèr e eth trabalh que Nart, e d’autes fegures araneses, realizèren.
Joan Nart, dotat d’ua grana conciéncia sociau e d’ua preocupacion peth desvolopament ordenat deth país, tanben prebotgèc fòrça especiuaments era redaccion des Normes Subsidàries de Planejament dera Val d’Aran, a traués deth sòn cargue coma còsso der Ajuntament de Vielha e Mijaran es dues prumères legislatures democratiques.
Aguest hèt dotèc ath territòri d’un Plan Director que regule es ahèrs urbanistics damb era participacion reau e efectiva de toti es sectors e agents sociaus.
Membre fundador deth partit Unitat d’Aran, siguec escuelhut President deth madeish en 1èr Congrès dera formacion politica eth 17 de noveme de 1991 e ratificat un còp mès coma President en 2au Congrès er 11 de deseme de 1999, cargue qu’ostentèc enquiath 10 d’abriu de 2004.
Era sua trajectòria politica en Unitat d’Aran se concretèc en tot ostentar eth cargue de 1èr Tinent d’Alcalde en Ajuntament de Vielha e Mijaran de 1979 a 1987. Tanben siguec President deth Conselh Comarcau de Montanha dera Val d’Aran, en tot èster qui prebotgèc eth projècte de potenciacion e proteccion dera lengua aranesa.
Coma President deth Conselh Comarcau de Montanha, en octubre de 1983 e pendent era visita deth President dera Generalitat de Catalunya, manifestèc “Porqué, Sr. President, y este hecho aún no ha sido comprendido por las altas instancias de su Gobierno, la Junta de Alcaldes y los Consistorios araneses únicos representantes democráticos en esos momentos, tenían sobre sus conciencias la sagrada obligación de dejar claro ante la historia, una vez más, la inquebrantable voluntad de los araneses de recuperar sus derechos libertades e Instituciones de Gobierno, como expresión de su propia existencia y dignidad en clara similitud con la actitud de los parlamentarios catalanes que promovieron la reinstauración de la Generalitat Provisional, aun antes de que fuera aprobada la propia Constitución Española, que debía de amparar sus derechos”.
Eth mon cambie de direccion. Es combustibles fòssils, protagonistes dera istòria energetica deth darrèr sègle, an data de caducitat. Euròpa mèrque eth pas entà ua transicion energetica que priorize era sostenibilitat, era independéncia e era justícia climatica. En aguest contèxte, eth govèrn d’Unitat d’Aran en Conselh Generau d’Aran ven d’aprovar ua normativa que regule era installacion de captadors solars entà autoconsum en tot eth territòri.
Coma responsa ara crisi climatica globau, es politiques europèes e nacionaus s’alinhen entà redusir drasticaments er emplec de combustibles fòssils e accelerar era transicion a hònts d’energia renovabla. Er objectiu ei clar: arténher era neutralitat climatica en 2050 e redusir, d’aué enquiath 2030, aumens un 55 % des emissions de gasi d’efècte d’ivernacle respècte as nivèus de 1990.
Era Union Europèa a establit ua huelha de rota ambiciosa que refortilhe eth pacte per ua energia neta, accessibla e segura. Aguestes estratègies non sonque cerquen mitigar eth cambi climatic, se non tanben aumentar era independéncia energetica des Estats membre e fomentar ua economia mès sostenibla e competitiva.
España, pera sua part, tanben a encetat eth camin a un modèl energetic mès net. Eth Plan Nacionau Integrat d’Energia e Clima 2023-2030 (PNIEC) establís objectius ambiciosi: un 81 % d’energia renovabla ena generacion electrica entà 2030, ua reduccion deth 32 % enes emissions de gasi d’efècte d’ivernacle respècte a 1990 e ua disminucion deth 50 % ena dependéncia energetica exteriora. Es recorsi renovables an un especiau potenciau en país, especiuaments era energia solar e era eolica. Aguesti, convertissen aguesta transicion en ua oportunitat reau de creishement economic, coesion territoriau e generacion d’emplec de qualitat.
En aguest sens, eth Conselh Generau d’Aran a aprovat ua modificacion normativa que permeterà as ajuntaments concedir licéncies entara installacion de plaques solars enes municipis qu’encara non compdauen damb aguest marc regulador. Aguesta mesura non sonque respon a un besonh energetic urgent, se non que tanben garantís eth respècte peth paissatge tradicionau aranés, un valor patrimoniau que se presèrve damb critèris tecnics e estetics plan definidi.
Atau e coma soslinhèc era sindica d’Aran e secretària generau d’Unitat d’Aran, Maria Vergés, aguesta actualizacion urbanistica represente ua apòsta fèrma damb eth dret dera ciutadania a accedir a energies renovables en sòn pròpri territòri. Damb aguesta nòrma se vò facilitar era incorporacion d’aguestes energies, com er autoconsum solar, sense renonciar ara proteccion deth paissatge aranés ne ath respècte peth nòste patrimòni arquitectonic.
Més enlà d’aguesta naua regulacion, eth projècte BOSCARAN, impulsat peth govèrn d’Unitat d’Aran en Conselh Generau d’Aran, damb era implicacion dera màger part d’ajuntaments deth territòri e en collaboracion damb eth Centre de Sciéncia e Tecnologia Forestau de Catalonha (CTFC), ei un exemple clar de com eth territòri pòt contribusir activaments ara transicion energetica.
Cau remercar qu’aguest projècte, finançat damb ua ajuda deth Ministèri entara Transicion Ecologica e Rèpte Demografic, promò er emplec dera biomassa coma alternativa ath gas e ath gasòli, fomente era gestion forestau sostenibla e active ua economia circulara basada enes recorsi locaus. A miei termini, era biomassa forestau se presente coma ua sollucion eficaça entà corbir es besonhs energetics dera Val, en tot redusir era sua dependéncia de combustibles fòssils e importacions.
Era transicion energetica en Aran non se limite sonque ath profitament dera biomassa e era energia solar, senon que tanben platenge naui sistèmes energetics innovadors com era geotermia e district heatings.
Concretaments, en caplòc d’Aran, Vielha, se trabalhe ena implantacion d’aguest sistèma de district heating and cooling qu’ei capdauantèr en territòri e represente un modèl a seguir. Redusís era peada de carbòni e era dependéncia d’energies fòssils e tanben melhore era eficiéncia energetica e contribusis a ua economia locau mès autonòma. Se tracte d’un hilat urban de heired e calor que combine era geotermia damb d’auti recorsi renovables entà climatizar equipaments publics.
Era Val d’Aran demòstre qu’era transicion energetica ei ua realitat locau, tangibla, que se bastís pas a pas deth territòri estant. Era desconnexion deth gas fòssil, mercat pera Union Europèa, ei ua oportunitat entà redefinir eth nòste modèl de desvolopament territoriau, economic e sociau e enfortir es nòsti recorsi energetics e auançar de cap a un futur mès net, just e resilient.
Eth govèrn deth Conselh Generau d’Aran auance en sòn compromís damb eth benèster des persones en encastre sociau e sanitari. Un esfòrç que va mès enlà de naues infrastructures e que priorize melhorar es servicis e era sua aufèrta, agilizar procèssi e assegurar er accès a drets fonamentaus coma era salut e era atencion ara dependéncia.
Eth nòste sistèma de salut e servicis sociaus s’assolide damb projèctes coma era remodelacion e ampliacion der Espitau Val d’Aran, damb es fases 0 e 1 deth projècte executiu activades, e era implantacion deth Servici d’Atencion Domiciliària (SAeD) o er espaci d’atencion comunitària especializada En Familha.
Per çò que tanh ath projècte de remodelacion der Espitau Val d’Aran, non sonque se contèmple era naua bastissa, se non tanben eth renauiment integrau der actuau. Atau madeish ei de besonh aplicar politiques entà fidelizar professionaus sanitaris en territòri e melhorar eth finançament en aguest airau, en tot arreconéisher es especificitats e besonhs deth territòri.
Atau madeish, s’a iniciat eth procès entà ampliar es competéncies en servicis sociaus, çò que mos permeterà gestionar dirèctaments, enter d’autes causes, es declaracions de discapacitacion e dependéncia. Hèt que represente un gran pas entà redusir es tempsi de demora e aufrir ua atencion mès proxima, agila e adaptada as besonhs dera nòsta populacion en tot méter as persones en centre des politiques.
En definitiva, s’apòste per un Aran qu’auance damb ua vision de futur: un territòri a on víuer non sigue un privilègi, se non un dret, e era salut e eth benèster siguen garantizadi a toti es ciutadans e ciutadanes.
