Saucèr de letres: insèctes
Crotzament de mots
Arrepervèris
- Hereuèr nau cares hèr, e de bona cap non ne hè.
- Es vaques deth bon vaquèr se coneishen en mès de hereuèr.
Blog
-
Saucèr de letres, crotzament de mots e arrepervèris – Hereuèr 2026
-
Artenhem eth reconeishement dera singularitat d’Aran
Eth govèrn d’Unitat d’Aran en Conselh Generau d’Aran a impulsat de forma fèrma e constanta eth reconeishement efectiu dera singularitat institucionau dera Val d’Aran. Aguest trabalh a culminat damb un hèt istoric: eth plen deth Parlament de Catalunya a aprovat era Proposicion de Lei sus eth reconeishement dera singularitat d’Aran, presentada pes grops PSC-Units per Avançar, Junts per Catalunya, ERC, CUP e Comuns a prepausa deth govèrn aranés.
Pendent es darrèri ans, eth Govèrn d’Aran a defenut eth besonh qu’eth Conselh Generau d’Aran dèishe d’èster tractat coma ua administracion locau e passe a aucupar eth lòc que li correspon laguens er ordenament juridic catalan: eth d’institucion pròpria damb un reng avient as competéncies qu’exercís. Era lei aprovada establís qu’era legislacion de regim locau s’aplicarà en Aran sonque en abséncia de regulacion especifica e en tot respectar era sua posicion singulara.
Aguesta revindicacion non ei sonque simbolica, senon qu’ei prigondaments estructurau. Dempús de mès de trenta ans d’autogovèrn, aguest reconeishement assegure per prumèr còp ua aplicacion explicita e practica dera singularitat aranesa a nivèu juridic e administratiu.
Eth Conselh Generau d’Aran assumís competéncies de caractèr autonomic (coma sanitat, servicis sociaus, emergéncies, cultura o lengua) que van fòrça mès enlà des foncions abituaus des govèrns locaus. Era aplicacion automatica dera normativa municipau genère dificultats en matèria d’organizacion intèrna, regim pressupostari e gestion economica, en tot condicionar servicis basics coma era salut e era atencion sociau.
Mantier era sua consideracion coma administracion locau non sonque resulte incoerent damb era realitat competenciau deth territòri, se non que contraditz eth mandat der Estatut d’Autonomia de Catalunya e dera Lei deth regim especiau de Aran.
Frut d’aguest trabalh politic, es grops parlamentaris deth PSC, Junts, ERC, Comuns e CUP an recebut aguesta demanda e an registrat en Parlament de Catalunya ua iniciativa entath reconeishement efectiu, a nivèu juridic e administratiu, dera singularitat dera Val d’Aran. Se tracte d’un pas istoric que permeterà auançar entara adequacion institucionau deth Conselh Generau d’Aran, en tot complir atau es mandats estatutaris e legaus.
Aguest reconeishement ei clau entà qu’es decisions adoptades d’Aran estant, non siguen meraments formaus, senon qu’agen efèctes reaus e perdurables. Supause refortilhar er autogovèrn damb ua màger autonomia ena gestion e capacitat efectiva entà desplegar politiques adaptades as besonhs des aranesi e araneses. En aguest sens, d’ençà deth govèrn d’UA ena maxima institucion aranesa, s’a hèt ua crida ara responsabilitat des grops politics catalans entà aprovar es pressupòsti, des quau tanben ne depenen es pressupòsti d’Aran e era garantia des servicis publics.
En definitiva, aguesta aprovacion signifique dotar ath territòri d’estabilitat juridica, estruments concrets e capacitat reau de gestion entà garantir un futur basat en respècte ara sua singularitat institucionau. Eth 25 de hereuèr de 2026 demore atau coma ua data clau ena istòria institucionau dera Val d’Aran, en tot assolidar era natura politica der autogovèrn aranés.
-
Es persones en centre dera accion publica damb eth Plan d’Accion Comunitària
Eth govèrn d’UA en Conselh Generau d’Aran ven d’impulsar eth Plan d’Accion Comunitària coma estrument estrategic entà refortilhar era salut e eth benèster des persones en Aran. Aguest s’emmarque laguens d’ua accion politica qu’a coma un des sòns èishi fonamentaus era atencion as persones. Eth benèster des persones va fòrça mès enlà dera dimension fisica: signifique acompanhament, coesion sociau, prevencion, hilats de supòrt e comunautat.
Eth Plan s’articule a traués d’un procès participatiu e dubèrt, damb era realizacion de disparières sessions de trabalh enes qué se i convidèc a participar ara ciutadania, entitats e professionaus dera Val d’Aran, damb er objectiu de compartir besonhs, fortaleses e rèptes collectius. Enes amassades (coma era session que se celebrèc ena sala sociau de Betren) i participèren ath torn de 40 persones, en tot validar eth diagnostic comunautari e priorizar es ahèrs sus es que començar a actuar.
D’aguest procès d’escota activa gesseren ues prioritats plan clares: era salut mentau, er isolament sociau e eth besonh de generar mès espacis de lèsser e amassada. Entath govèrn d’Unitat d’Aran, aguest exercici de participacion non ei simbolic, se non qu’ei ua forma de governar: escotar prumèr entà poder actuar dempús.
A traués des servicis sociaus e deth trabalh coordinat damb era equipa d’accion comunautària, aguesti besonhs s’an transformat en responses concretes. Atau donc, programes coma “En familia” balhen supòrt as familhes e faciliten era conciliacion laborau, en tot aufrir acompanhament a mainatges e mainades en oraris laboraus. Iniciatives coma “Suenha-te” refortilhen eth benèster emocionau e eth supòrt comunautari, en tot balhar responsa a problematiques com era salut mentau o er isolament, especiuaments entre persones granes e collectius vulnerables.
Ath delà, pendent eth prumèr trimèstre de 2026 se constitusisen grops de trabalh especific (dubèrti a tota era comunautat) entà desvolopar accions concretes, en tot garantir contunhitat, seguiment e resultats reaus.
D’Unitat d’Aran estant, credem en ua accion publica que non se limite a gestionar, senon qu’acompanhe, escote e bastís comunautat. Eth Plan d’Accion Comunitària ei ua mòstra clara d’aguesta forma de governar: met as persones en centre des politiques en tot trabalhar amassa entà auançar cap a un Aran mès saludable, mès coesionat e damb màger qualitat de vida entàs sòns ciutadans.
-
Lourdes Santacruz Alís
Lourdes Santacruz Alís neish ena Seu d’Urgell en an 1949. Mèstra de profession e de vocacion, escrivana remercable damb ua grana sòrta d’òbres en aranés e activista culturau.
Arribèc ena Val d’Aran en 1970 entà exercir coma mèstra ena escòla publica d’Arres e, mès tard en Col·legi Juan March, en tot reincorporar-se ans dempús ara escòla publica en pòble d’Aubèrt, periòde en que siguec directora dera ZER Val d’Aran (Zòna Escolara Rurau).
Aranesista convençuda, defensora dera personalitat e identitat pròpria d’Aran e dera sua lengua, autant ena escòla en tot elaborar materiaus didactics e educatius entara ensenhança, coma en tot èster membre deth Collectiu Lengua Viua e dera Fondacion Musèu Etnologic dera Val d’Aran. Artenhec eth prèmi Aran de literatura en 2017 e 2018.
Hemna de grana inquietut culturau e sociau. Es drets e libertats qu’arribèren damb era democràcia, la portèren a integrar-se ath projècte politic d’Unitat d’Aran, en tot canalisar aqueres inquietuts e trabalhar per ua societat mès justa e igualitària, en tot méter de relhèu era importància deth papèr dera hemna e era defensa des sòns drets.
Pendent mès de 20 ans siguec presidenta e vocau dera EMD d’Arròs e Vila, ena qué desvolopèc un gran prètzhèt.
Eth sòn pensament se pòt resumir damb es sues pròpries paraules: “cal obrir la ment cap l’univers”.
-
Era fegura qu’assolic era literatura aranesa: Mn. Josèp Condò Sambeat
I a nòms que non apartien unicaments as libres, se non ara memòria collectiva d’un pòble. Fegures que, mès enlà deth sòn temps, ajuden a explicar qui èm e d’a on viem. Mn. Josèp Condò Sambeat (1867–1919) ei ua d’eres. Considerat eth gran poèta d’Aran, era sua òbra non sonque merquèc ua hita literària, se non que contribusic decisivaments a balhar forma e dignitat ara expression escrita en aranés en un moment clau entara nòsta istòria culturau. Rebrembà’c ei, en cèrta manèra, tornar as origines dera literatura aranesa modèrna.
Neishut eth 29 de març de 1867 en Montcorbau, ena Casa Puig deth carrèr Sant Estèue, mostrèc de fòrça joen ua prigonda inclinacion religiosa. Dempús de formar-se en Seminari Conciliar dera Seu d’Urgell, siguec ordenat sacerdòt en 1891. Era sua trajectòria pastorala lo portèc per parròquies catalanes e aragoneses abans de tornar definitiuaments a Aran, a on exercic eth sòn mestièr enes pòbles de Gessa, Salardú e Bossòst. En aguesta darrèra localitat moric eth 5 d’agost de 1919, as 52 ans, en tot deishar ua òbra que damb eth temps serie reconeishuda coma fondacionau.
Ena sua vida, fe e territòri non sigueren realitats separades. Eth sòn compromís religiós se evidencièc autant en exercici pastorau coma ena escritura. Arrevirèc ar aranés eth catecisme dera epòca e publiquèc en 1914 Escòla de perfeccion espirituau, dirigida a d’auti sacerdòts. A despièch d’açò, era sua aportacion mès longa siguec literària. En ua epòca de manca d’ua tradicion escrita assolida aranesa, Condò demostrèc que podie èster lengua de nauta expression poetica e reflexion culturau.
Pendent era sua etapa formativa coincidic damb d’auti aranesi damb inquietuds literàries, en un contèxte mercat pera revitalizacion culturau que viuien autant Catalunya coma Occitània. Establic contacte damb es felibres occitans e defenec era unitat dera lengua e era literatura occitana, encara qu’era sua òbra demorèsse prigondaments arraïtzada ena realitat aranesa. Participèc atau madeish en concorsi literaris catalans e publiquèc en revistes culturaus dera epòca, en tot convertir-se en ua fegura que encarnaue era posicion istorica d’Aran coma territòri e ligam entre mons culturaus.
Tanben destaquèc coma estudiós dera lengua. Es sues reflexions influiren en investigadors posteriors com Joan Coromines, e deishèren peada en trabalhs lexicografics deth sègle XX que contribusiren a sistematizar er estudi des lengües romaniques. Aguesta dimension intellectuau refortilhe era idia que Condò non siguec unicaments un poèta inspirat, se non un òme conscient deth valor culturau e politic dera lengua.
De caractèr introvertit e vida simpla, coerenta damb era sua condicion sacerdotau, jamès cerquèc protagonisme public. Tot e atau, eth sòn legat acabèc plaçat en centre dera nòsta istòria culturau. En 1982 siguec reconeishut coma “Persona illustra deth Bisbat” peth Bisbat d’Urgell, e ans mès tard eth Conselh Generau d’Aran creèc eth concors literari qu’amie eth sòn nòm, en tot contribusir a mantier viua era creacion literària en aranés.
Era importància de Mn. Josèp Condò Sambeat non demore sonque ena qualitat dera sua poesia, se non tanben en çò qu’aguesta signifiquèc entà Aran. Damb eth, era lengua deishèc d’èster sonque veicul quotidian entà convertir-se tanben en estrument literari e d’afirmacion culturau. Ena sua fegura resulte dificil —se non impossible— separar ar escrivan deth país. Era sua òbra siguec, e ei, ua forma d’arraitzament compartit.
-
Sis dies corrents
Dirigida per Neus Ballús, “Sis dies corrents”(Sies dies correnti) ei ua petita jòia deth cinèma catalan recent que convertís era vida vidanta en quauquarren extraordinari. Era pellicula transcurrís pendent sies dies a on se seguís era vida vidanta de tres plombaires que trabalhen en Barcelona, en tot barrejar ficcion e realitat damb actors non professionaus qu’interpreten versions d’eri madeishi.
Luenh de grani discorsi, era pellicula retrate damb sensibilitat e umor, era convivéncia, es prejudicis e es tensions que emergissen enes espacis de trabalh. A traués de situacions aparentaments simples, s’abòrden ahèrs prigonds coma era immigracion, era identitat, era masculinitat, era precarietat laborau e era integracion.
Premiada en Hestivau de Locarno, “Sis dies corrents” ei ua prepausa fòrça pròplèu que mos rebrembe qu’es granes transformacions (autant personaus coma collectives) fòrça còps, comencen en hèts fòrça quotidians.
-
Infrastructures entà empréner en Aran: coworkings e viuers
Refermam eth nòste compromís damb es naues formes de trabalh en tot assolidar un hilat d’espacis que balhen supòrt ar emprenedissatge e d’auti professionaus. Aguest modèl aufrís infrastructures adaptades ath teletrabalh, ar emprenedissatge e ara innovacion, en tot generar sinergies professionaus e naues oportunitats laboraus. Ua iniciativa qu’a coma objectiu atrèir activitat economica, reforçar eth teishut emprenedor locau, retièr eth talent joen e auançar cap a un modèl economic mès diuèrs e sostenible.
Actuauments, aguest hilat s’articule en dus espacis claus: eth coworking HèPic Hub en Vielha, e eth CEI de Casau. Damb realitats e dimensions disparières, toti dus compartissen un madeish objectiu: aufrir infrastructures avientes entà trabalhar, generar naues relacions professionaus, e facilitar naues oportunitats laboraus en Aran.
Eth coworking HèPic Hub, plaçat en Vielha, s’a assolit com eth principau espaci de referéncia. Compde damb lòcs de trabalh compartit, sales d’amassades e servicis adaptadi ath teletrabalh, e aufrís modalitats d’emplec autant tar usatgèr temporau coma eth de longa durada. Ath long des darrèri ans, a acuelhut a professionaus residents e visitants, atau coma a persones restacades a projèctes d’innovacion e programes pilòt, en tot demostrar era creishenta demanda d’aguest tipe d’espacis en territòri.
D’un aute debais, eth Centre d’Enterpreses e Innovacion (CEI) de Casau complemente aguest hilat en tot aufrir un entorn de trabalh orientat ath supòrt a iniciatives emprendedores e ath desvolopament de projèctes empresariaus, en tot esdevier un estrument d’acompanhament e creishement professionau.
Era assolidacion d’aguesti espacis respon a ua vision compartida de futur: facilitar qu’Aran sigue un lòc a on tanben se pogue trabalhar, empréner e innovar, mès enlà des modèls laboraus tradicionaus. Eth coworking se configure atau coma ua irina clau entà refortilhar eth territòri, balhar supòrt as persones trabalhadores e auançar entà un modèl economic mès sostenible e actualizat.
-
Pubertat
Aguest mes vos recomanam Pubertat, ua seria de sies episòdis qu’explòre damb sensibilitat e rigor coma ua comunautat se ve batsacada per ua denóncia d’agression sexuau enes hilats sociaus. Tot apunte que tres gojats adolescents son es autors deth hèt. A traués des familhes implicades —autant des supausadi agressors coma dera victima—, era ficcion abòrde era complexitat emocionau e sociau deth cas, e reflèxe coma es prejudicis, es silencis e es traumes se pòden transméter de generacion en generacion.
Era seria, dirigida e protagonizada per Leticia Dolera, a estat recentaments premiada damb eth Prèmi Ondes 2025 a Melhor Seria Dramatica, destacada peth jurat pera sua capacitat d’aportar naui punts d’enguarda a un ahèr tant complèxe coma ei ua agression sexuau adolescent.
Ua prepausa fòrça de besonh, que mos convide a reflexionar sus era educacion afectiva, era responsabilitat comunautària e eth papèr qu’amiam a tèrme coma societat en bastiment d’espacis segurs entara nòsta joenessa.
-
Refortilham era inversion en patrimòni culturau
Era Val d’Aran a estat un des territòris mès beneficiadi des recentes ajudes en encastre culturau dera Deputacion de Lleida. A trauès der Institut d’Estudis Ilerdencs (IEI), eth grop d’Unitat d’Aran ena Deputacion de Lleida a artenhut mès de 120.000 euròs que se destinen ara conservacion e restauracion der auviatge culturau aranés. Aguestes ajudes priorizen accions de conservacion, assolidacion e mielhora de bens culturaus immòbles de naut valor istoric, e supausen un estrument clau entà garantizar era preservacion deth legat patrimoniau aranés.
Era inversion permeterà que diuèrsi pòbles poguen amiar a tèrme projèctes de restauracion fòrça de besonh, en tot contribusïr ara proteccion d’elements que hèn part dera identitat e era memòria collectiva d’Aran. Enter es accions previstes s’inclodissen era restauracion dera ermita de Sant Miquèu de Vila, era conservacion des pentures muraus dera glèisa de Sant Julian de Garòs, era reabilitacion dera sacristia e es escales dera glèisa de Sant Fèlix de Bagergue, autant coma era restauracion des lauadèrs tradicionaus de Bossòst e Vilamòs, o era mielhora der interior dera tor deth campanau dera glèisa de Sant Joan Baptista en Les e dera glèisa de Sant Sernilh en Canejan.
Aguestes accions non sonque permeten conservar bastisses e elements singulars, se non que tanben refortilhen eth papèr der auviatge coma recors culturau, sociau, toristic, e territoriau, especiuaments en un entorn de montanha e rurau coma Aran. Era recuperacion e mantenement d’aguesti espacis contribusís a dinamizar era vida locau, refortilhe eth sentiment d’apertenença e garantís qu’es generacions futures poguen contunhar gaudint d’un patrimòni viu e accessible.
Ad aguesta linha d’inversion se hig eth Plan Economic de Cultura 2025 deth IEI, aprovat peth grop d’Unitat d’Aran ena Deputacion de Lleida, que destine mès de 160.000 euròs enes ajuntaments e EMDs dera Val d’Aran, en tot assolidar un des supòrts culturaus mès importanti des darrèri ans. Aguestes ajudes permeten impulsar activitats culturaus, projèctes comunitaris e era mielhora d’equipaments municipaus, en tot arribar ara totalitat des municipis e en tot refortilhar de manèra notabla eth papèr des Entitats Municipaus Descentralizades coma pèça clau deth modèl institucionau aranés.
En conjunt, aguestes inversions hèn evident era importància dera cooperacion institucionau e dera preséncia activa d’Aran enes institucions supramunicipaus entà garantir er accès as recorsi que li corresponen. Apostar per auviatge culturau ei apostar pera coesion territoriau, era identitat pròpria e un modèl de desvolopament que place era cultura coma èish centrau deth futur deth país.
-
Bòsqui gestionadi, territòri protegit: ua apòsta estrategica entara transicion energetica ena Val d’Aran
Era gestion forestau constitusís un des èishi estrategics fonamentaus entath present e eth futur dera Val d’Aran. D’ençà deth govèrn d’UA ena maxima institucion aranesa, eth Conselh Generau d’Aran a assumit, de forma clara e decidida, eth besonh d’auançar de cap a un modèl de gestion activa, sostenibla e responsabla des bòsqui, que permete protegir er auviatge naturau, previer risqui ambientaus e, ath viatge, generar oportunitats economiques e sociaus entath territòri.
En aguest contèxte, s’enquadre eth projècte Bòsc-Aran, ua iniciativa clau que finalizèc eth 31 de deseme de 2025 e qu’a auut coma objectiu principau eth profitament de husta d’auet procedenta des zònes de mès dificil accès des bòsqui dera Val d’Aran. Aguest projècte a supausat un cambi de paradigma ena manèra de compréner era gestion forestau, en tot passar d’un modèl basat ena inaccion e er abandon a ua estrategia planificada, tecnica e alinhada damb es principis de sostenibilitat e luta contra eth cambi climatic.
Era experiéncia amassada damb Bòsc-Aran a demostrat qu’era gestion activa des bòsqui ei imprescindibla entà garentir eth sòn bon estat sanitari, redusir risqui associadi a incendis de siesau generacion, plagues o episòdis extrèms, e favorir era regeneracion naturau des masses forestaus. Ath delà, eth profitament ordenat dera husta a de contribusir a dinamizar eth sector forestau locau, en tot generar activitat economica, emplec e valor ahijut en territòri.
Eth balanç d’aguest projècte ei claraments positiu. Per aguest motieu, eth govèrn d’UA en Conselh Generau d’Aran a considerat prioritari dar contunhitat ad aguesta linha de trabalh. En an 2026, Bòsc-Aran compdarà damb ua naua fasa dotada damb un pressupòst de 180.000 euròs, finançadi peth Ministèri entara Transicion Ecologica e eth Rèpte Demografic (MITECO). Aguesta aportacion non sonque garentís era contunhitat des actuacions, se non que supause tanben un reconeishment explicit per part der Estat ath modèl de gestion forestau que s’impulse en Aran.
Parallèlaments, eth Conselh Generau d’Aran trabalhe entà ordenar e refortilhar es profitaments forestaus mejançant era metuda en foncionament de ueit subastes forestaus, que permeteràn trèir ath mercat un volum de ath torn de 20.000 tones de husta en diuèrsi municipis dera val. Aguestes subastes son un estrument fonamentau entà garentir era transparéncia, era afluéncia e era corrècta valorizacion des recorsi forestaus publics, en tot assegurar qu’es beneficis economics retornen en pròpri territòri e en naues politiques de mielhora forestau.
Aguesta accion politica respon a ua volontat clara de convertir era gestion forestau en un estrument de coesion territoriau, d’activacion dera economia locau e de refortilhament deth mon rurau. Deuant der abandon e era manca de planificacion, eth govèrn d’UA en Conselh Generau apòste per ua politica forestau activa, damb vision de conjunt e damb capacitat de generar retorns ambientaus, economics e sociaus.
Era politica forestau deth Conselh Generau d’Aran se restaque de manèra dirècta damb era transicion energetica, un des grani rèptes estrategics des pròplèu ans. En aguest encastre, se trabalhe amassa damb eth Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC) en desvolopament de quate projèctes de hilats de calor basadi ena biomassa forestau. Amassa damb era finalizacion des òbres deth futur centre de biomassa enes antigues installacions de CAFISA en Les, aguesti projèctes permeteràn profitar era husta locau e es subproductes forestaus entara generacion d’energia termica renovabla, en tot redusir era dependéncia de combustibles fossils e es emissions de gasi d’efècte iuernadèr.
Es hilats de calor representen ua oportunitat estrategica entà barrar eth cicle deth profitament forestau, generar sobeiranetat energetica a escala locau e aufrir as municipis un modèl energetic mès estable, sostenible e economicaments eficient. Ath delà, refortilhen eth ligam entre era gestion deth territòri e eth benéster dera ciutadania, en tot plaçar as bòsqui coma un element centrau des politiques publiques dera Val d’Aran.
