El govern de Unitat d’Aran al Conselh Generau d’Aran ha impulsat de manera ferma i constant el reconeixement efectiu de la singularitat institucional de la Val d’Aran. Aquest treball ha culminat amb un fet històric: el ple del Parlament de Catalunya ha aprovat la Proposició de Llei sobre el reconeixement de la singularitat d’Aran, presentada pels grups PSC-Units per Avançar, Junts per Catalunya, ERC, CUP i Comuns a proposta del govern aranès.
Durant els últims anys, el Govern d’Aran ha defensat la necessitat de que el Conselh Generau d’Aran deixi de ser tractat com una administració local i passi a ocupar el lloc que li correspon dins de l’ordenament jurídic català: el d’institució pròpia amb un rang concorde a les competències que exerceix. La llei aprovada estableix que la legislació de règim local s’aplicarà a Aran únicament en absència de regulació específica i respectant la seva posició singular.
Aquesta reivindicació no és només simbòlica, sinó que és profundament estructural. Després de més de trenta anys d’autogovern, aquest reconeixement assegura per primera vegada una aplicació explícita i pràctica de la singularitat aranesa a nivell jurídic i administratiu.
El Conselh Generau d’Aran assumeix competències de caràcter autonòmic (com sanitat, serveis socials, emergències, cultura o llengua) que van molt més allà de les funcions habituals dels governs locals. L’aplicació automàtica de la normativa municipal genere dificultats en matèria d’organització interna, règim pressupostari i gestió econòmica, condicionant serveis bàsics com la salut i l’atenció social.
Mantenir la seva consideració com a administració local no sols resulta incoherent amb la realitat competencial del territori, sinó que contradiu el mandat de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya i de la Llei del règim especial d’Aran.
Fruit d’aquest treball polític, els grups parlamentaris del PSC, Junts, ERC, Comuns i CUP han recollit aquesta demanda i han registrat al Parlament de Catalunya una iniciativa per al reconeixement efectiu, a nivell jurídic i administratiu, de la singularitat de la Val d’Aran. Es tracta d’un pas històric que permetrà avançar cap a l’adequació institucional del Conselh Generau d’Aran, complint així els mandats estatutaris i legals.
Aquest reconeixement és clau perquè les decisions adoptades des d’Aran no siguin merament formals, sinó que tinguin efectes reals i duradors. Suposa reforçar l’autogovern amb una major autonomia en la gestió i capacitat efectiva per a desplegar polítiques adaptades a les necessitats dels aranesos i araneses. En aquest sentit, des del govern d’UA a la màxima institució aranesa, s’ha fet una crida a la responsabilitat dels grups polítics catalans per a aprovar els pressupostos, dels quals també depenen els pressupostos d’Aran i la garantia dels serveis públics.
En definitiva, aquesta aprovació significa dotar al territori d’estabilitat jurídica, instruments concrets i capacitat real de gestió per a garantir un futur basat en el respecte a la seva singularitat institucional. El 25 de febrer de 2026 queda així com una data clau en la història institucional d’Aran, consolidant la naturalesa política de l’autogovern aranès.
El govern d’UA al Conselh Generau d’Aran ha impulsat el Pla d’Acció Comunitària com a instrument estratègic per enfortir la salut i el benestar de les persones a l’Aran. Aquest s’emmarca dins d’una acció política que té com un dels seus eixos fonamentals l’atenció a les persones. El benestar de les persones va molt més enllà de la dimensió física: significa acompanyament, cohesió social, prevenció, xarxes de suport i comunitat.
El Pla s’articula a través d’un procés participatiu i obert, amb la realització de diferents sessions de treball en què es va convidar a participar la ciutadania, entitats i professionals de la Val d’Aran, amb l’objectiu de compartir necessitats, fortaleses i reptes col·lectius. A les reunions (com la sessió que es va celebrar a la sala social de Betren) hi van participar al voltant de 40 persones, validant el diagnòstic comunitari i prioritzant els assumptes sobre els quals començar a actuar.
D’aquest procés d’escolta activa en van sorgir unes prioritats clares: la salut mental, l’aïllament social i la necessitat de generar més espais d’oci i de trobada. Per al govern d’Unitat d’Aran, aquest exercici de participació no és simbòlic, sinó que és una manera de governar: escoltar primer per poder actuar després.
A través dels serveis socials i del treball coordinat amb l’equip d’acció comunitària, aquestes necessitats s’han transformat en respostes concretes. Així doncs, programes com “En família” donen suport a les famílies i faciliten la conciliació laboral, oferint acompanyament a infants en horari laboral. Iniciatives com “Suenha-te” reforcen el benestar emocional i el suport comunitari, donant resposta a problemàtiques com la salut mental o l’aïllament, especialment entre persones grans i col·lectius vulnerables.
A més, durant el primer trimestre de 2026 es constitueixen grups de treball específics (oberts a tota la comunitat) per a desenvolupar accions concretes, garantint continuïtat, seguiment i resultats reals.
Des d’Unitat d’Aran, creiem en una acció pública que no es limita a gestionar, sinó que acompanya, escolta i construeix comunitat. El Pla d’Acció Comunitària és una mostra clara d’aquesta manera de governar: posa les persones al centre de les polítiques treballant conjuntament per avançar cap a un Aran més saludable, més cohesionat i amb una major qualitat de vida per a la seva ciutadania.
Lourdes Santacruz Alís va néixer a la Seu d’Urgell a l’any 1949. Mestra de professió i vocació, escriptora destacada amb una àmplia obra en aranès i activista cultural.
Va arribar a la Val d’Aran al 1970 per exercir com a mestra a l’escola pública d’Arres i, més tard, al Col·legi Juan March, reincorporant-se anys després a l’escola pública en el poble d’Aubèrt, període en què va ser directora de la ZER Val d’Aran (Zona Escolar Rural).
Aranesa convençuda, defensora de la personalitat i identitat pròpies d’Aran i de la seva llengua, tant a l’escola —elaborant materials didàctics i educatius per a l’ensenyament— com essent membre del Collectiu Lengua Viua i de la Fundacion Musèu Etnològic dera Val d’Aran. Va obtenir el Premi Aran de literatura els anys 2017 i 2018.
Dona de gran inquietud cultural i social. Els drets i llibertats que van arribar amb la democràcia la van portar a integrar-se al projecte polític d’Unitat d’Aran, canalitzant aquelles inquietuds i treballant per una societat més justa i igualitària, posant de relleu la importància del paper de la dona i la defensa dels seus drets.
Durant més de 20 anys va ser presidenta i vocal de l’EMD d’Arròs i Vila, on va desenvolupar una gran tasca.
El seu pensament es pot resumir amb les seves pròpies paraules: “cal obrir la ment cap l’univers”.
Hi ha noms que no pertanyen únicament als llibres, sinó a la memòria col·lectiva d’un poble. Figures que, més enllà del seu temps, ajuden a explicar qui som i d’on venim. Mn. Josèp Condò Sambeat (1867–1919) és una d’elles. Considerat el gran poeta d’Aran, la seva obra no sols va marcar una fita literària, sinó que va contribuir decisivament a donar forma i dignitat a l’expressió escrita en aranès en un moment clau per a la nostra història cultural. Recordar-ho és, en certa manera, tornar als orígens de la literatura aranesa moderna.
Nascut el 29 de març de 1867 a Montcorbau, a Casa Puig del carrer Sant Estèue, va mostrar des de molt jove una profunda inclinació religiosa. Després de formar-se en el Seminari Conciliar de la Seu d’Urgell, va ser ordenat sacerdot en 1891. La seva trajectòria pastoral el va portar per parròquies catalanes i aragoneses abans de tornar definitivament a Aran, on va exercir la seva professió a Gessa, Salardú i Bossòst. En aquesta última localitat va morir el 5 d’agost de 1919, als 52 anys, deixant una obra que amb el temps seria reconeguda com a fundacional.
En la seva vida, fe i territori no van ser realitats separades. El seu compromís religiós es va expressar tant en l’exercici pastoral com en l’escritura. Va traduir a l’aranès el catecisme de l’època i va publicar al 1914 Escola de perfecció espiritual, dirigida a altres sacerdots. No obstant això, la seva aportació més llarga va ser literària. En una època de mancança d’una tradició escrita consolidada aranesa, Condò va demostrar que podia ser llengua d’alta expressió poètica i reflexió cultural.
Durant la seva etapa formativa va coincidir amb altres aranesos amb inquietuds literàries, en un context marcat per la revitalització cultural que vivien tant Catalunya com Occitània. Va establir contacte amb els felibres occitans i va defensar la unitat de la llengua i la literatura occitanes, encara que la seva obra romangués profundament arrelada en la realitat aranesa. Va participar així mateix en certàmens literaris catalans i va publicar en revistes culturals de l’època, convertint-se en una figura que encarnava la posició històrica d’Aran com a territori i enllaç entre mons culturals.
També va destacar com a estudiós de la llengua. Les seves reflexions van influir en investigadors posteriors com Joan Coromines, i van deixar empremta en treballs lexicogràfics del segle XX que van contribuir a sistematitzar l’estudi de les llengües romàniques. Aquesta dimensió intel·lectual reforça la idea que Condò no va ser únicament un poeta inspirat, sinó un home conscient del valor cultural i polític de la llengua.
De caràcter introvertit i vida austera, coherent amb la seva condició sacerdotal, mai va buscar protagonisme públic. No obstant això, el seu llegat va acabar situant-lo en el centre de la nostra història cultural. Al 1982 va ser reconegut com a “Persona il·lustre del Bisbat” pel Bisbat d’Urgell, i anys més tard el Conselh Generau d’Aran va crear el certamen literari que porta el seu nom, contribuint a mantenir viva la creació en aranès.
La importància de Mn. Josèp Condò Sambeat no radica únicament en la qualitat de la seva poesia, sinó en el que aquesta va significar per a Aran. Amb ell, la llengua va deixar de ser només vehicle quotidià per a convertir-se també en instrument literari i afirmació cultural. En la seva figura resulta difícil —si no impossible— separar a l’escriptor del país. La seva obra va ser, i continua sent, una forma d’arrelament compartit.
Dirigida per Neus Ballús, “Sis dies corrents” és una petita joia del cinema català recent que converteix la vida quotidiana en quelcom extraordinari. La pel·lícula transcorreix durant sis dies en què es segueix el dia a dia de tres lampistes que treballen a Barcelona, barrejant ficció i realitat amb actors no professionals que interpreten versions d’ells mateixos.
Lluny de grans discursos, la pel·lícula retrata amb sensibilitat i humor la convivència, els prejudicis i les tensions que emergeixen en els espais de treball. A través de situacions aparentment simples, s’aborden temes profunds com la immigració, la identitat, la masculinitat, la precarietat laboral i la integració.
Premiada al Festival de Locarno, “Sis dies corrents” és una proposta molt propera que ens recorda que les grans transformacions (tant personals com col·lectives) sovint comencen en fets molt quotidians.
Reafirmem el nostre compromís amb les noves formes de treball consolidant una xarxa d’espais que donen suport a la emprenedoria i d’altres professionals. Aquest model ofereix infraestructures adaptades al teletreball, a l’emprenedoria i a la innovació, generant sinèrgies professionals i noves oportunitats laborals. Una iniciativa que té com a objectiu atreure activitat econòmica, reforçar el teixit emprenedor local, retenir el talent jove i avançar cap a un model econòmic més divers i sostenible.
Actualment, aquesta xarxa s’articula en dos espais clau: el coworking HèPic Hub a Vielha, i el CEI de Casau. Amb realitats i dimensions diferents, tots dos comparteixen un mateix objectiu: oferir infraestructures adequades per a treballar, generar noves relacions professionals, i facilitar noves oportunitats laborals a Aran.
El coworking HèPic Hub, situat a Vielha, s’ha consolidat com el principal espai de referència. Compta amb llocs de treball compartit, sales de reunió i serveis adaptats al teletreball, i ofereix modalitats d’ús tant per a l’usuari temporal com el de llarga durada. Al llarg dels últims anys, ha acollit a professionals residents i visitants, així com a persones relacionades amb projectes d’innovació i programes pilot, demostrant la creixent demanda d’aquesta mena d’espais al territori.
D’altra banda, el Centre d’Empreses i Innovació (CEI) de Casau complementa aquesta xarxa oferint un entorn de treball orientat al suport a iniciatives emprenedores i al desenvolupament de projectes empresarials, convertint-se en un instrument d’acompanyament i creixement professional.
La consolidació d’aquests espais respon a una visió compartida de futur: facilitar que Aran sigui un lloc on també es pugui treballar, emprendre i innovar, més enllà dels models laborals tradicionals. El coworking es configura així com una eina clau per a enfortir el territori, donar suport a les persones treballadores i avançar cap a un model econòmics més sostenible i actualitzat.
Aquest mes us recomanem Pubertat, una sèrie de sis episodis que explora amb sensibilitat i rigor com una comunitat es veu sacsejada per una denúncia d’agressió sexual en les xarxes socials. Tot apunta a tres nois adolescents com els autors del fet. A través de les famílies implicades —tant dels supòsits agressors com de la víctima—, la ficció aborda la complexitat emocional i social del cas, i reflecteix com els prejudicis, els silencis i els traumes es poden transmetre de generació en generació.
La sèrie, dirigida i protagonitzada per Leticia Dolera, ha estat recentment premiada amb el Premi Ondas 2025 a Millor Sèrie Dramàtica, destacada pel jurat per la seva capacitat d’aportar nous punts de vista a un assumpte tan complex com és una agressió sexual adolescent.
Una proposta molt necessària, que ens convida a reflexionar sobre l’educació afectiva, la responsabilitat comunitària i el paper que duem a terme com a societat en la construcció d’espais segurs per al nostre jovent.
Aran ha estat un dels territoris més beneficiats per les recents ajudes en l’àmbit cultural de la Diputació de Lleida. A través del Institut d’EstudisIlerdencs (IEI), el grup d’Unitat d’Aran a la Diputació de Lleida ha aconseguit més de 120.000 euros que es destinen a la conservació i restauració del patrimoni cultural aranès. Aquestes ajudes prioritzen accions de conservació, consolidació i millora de béns culturals immobles d’alt valor històric, i suposen un instrument clau per a garantir la preservació del llegat patrimonial aranès.
La inversió permetrà que diversos pobles puguin dur a terme projectes de restauració molt necessaris, contribuint a la protecció d’elements que formen part de la identitat i la memòria col·lectiva d’Aran. Entre les accions previstes s’inclouen la restauració de l’ermita de Sant Miquèu de Vila, la conservació de les pintures murals de l’església de Sant Julian de Garòs, la rehabilitació de la sagristia i les escales de l’església de Sant Fèlix de Bagergue, així com la restauració dels safaretjos tradicionals de Bossòst i Vilamòs, o la millora de l’interior de la torre del campanar de l’església de Sant Joan Baptista a Les i de l’església de Sant Sernilh a Canejan.
Aquestes accions no sols permeten conservar edificis i elements singulars, si no que també reforcen el paper del patrimoni com a recurs cultural, social, turístic, i territorial, especialment en un entorn de muntanya i rural com Aran. La recuperació i manteniment d’aquests espais contribueix a dinamitzar la vida local, reforça el sentiment de pertinença i garanteix que les generacions futures puguin continuar gaudint d’un patrimoni viu i accessible.
A aquesta línia d’inversió s’afegeix el Pla Econòmic de Cultura 2025 del IEI, aprovat pel grup de Unitat d’Aran a la Diputació de Lleida, que destina més de 160.000 euros als ajuntaments i EMDs de la Val d’Aran, consolidant un dels suports culturals més importants dels últims anys. Aquestes ajudes permeten impulsar activitats culturals, projectes comunitaris i la millora d’equipaments municipals, arribant a la totalitat dels municipis i reforçant de manera notable el paper de les Entitats Municipals Descentralitzades com a peça clau del model institucional aranès.
En conjunt, aquestes inversions posen en evidència la importància de la cooperació institucional i de la presència activa d’Aran a les institucions supramunicipals per a garantir l’accés als recursos que li corresponen. Apostar pel patrimoni cultural és apostar per la cohesió territorial, la identitat pròpia i un model de desenvolupament que situa la cultura com a eix central del futur del país.
La gestió forestal constitueix un dels eixos estratègics fonamentals per al present i el futur de la Vall d’Aran. Des del govern d’UA a la màxima institució aranesa, el Conselh Generau d’Aran ha assumit, de manera clara i decidida, la necessitat d’avançar cap a un model de gestió activa, sostenible i responsable dels boscos, que permeti protegir el patrimoni natural, prevenir riscos ambientals i, al mateix temps, generar oportunitats econòmiques i socials per al territori.
En aquest context, s’emmarca el projecte Bòsc-Aran, una iniciativa clau que va finalitzar el 31 de desembre de 2025 i que ha tingut com a objectiu principal l’aprofitament de fusta d’avet procedent de les zones de difícil accés dels boscos de la Val d’Aran. Aquest projecte ha suposat un canvi de paradigma en la manera d’entendre la gestió forestal, passant d’un model basat en la inacció i l’abandonament a una estratègia planificada, tècnica i alineada amb els principis de sostenibilitat i lluita contra el canvi climàtic.
L’experiència acumulada amb Bòsc-Aran ha demostrat que la gestió activa dels boscos és imprescindible per a garantir el seu bon estat sanitari, reduir riscos associats a incendis de sisena generació, plagues o episodis extrems, i afavorir la regeneració natural de les masses forestals. A més, l’aprofitament ordenat de la fusta ha de contribuir a dinamitzar el sector forestal local, generant activitat econòmica, ocupació i valor afegit en el territori.
El balanç d’aquest projecte és clarament positiu. Per aquest motiu, el govern d’UA al Conselh Generau d’Aran ha considerat prioritari donar continuïtat a aquesta línia de treball. L’any 2026, Bòsc-Aran comptarà amb una nova fase dotada amb un pressupost de 180.000 euros, finançats pel Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO). Aquesta aportació no sols garanteix la continuïtat de les actuacions, sinó que suposa també un reconeixement explícit per part de l’Estat al model de gestió forestal que s’està impulsant a l’Aran.
Paral·lelament, el Conselh Generau d’Aran treballa per ordenar i reforçar els aprofitaments forestals mitjançant la posada en funcionament de vuit subhastes forestals, que permetran treure al mercat un volum d’aproximadament 20.000 tones de fusta en diversos municipis de la vall. Aquestes subhastes són un instrument fonamental per garantir la transparència, la afluència la correcta valorització dels recursos forestals públics, assegurant que els beneficis econòmics reverteixin en el propi territori i en noves polítiques de millora forestal.
Aquesta acció política respon a una voluntat clara de convertir la gestió forestal en un instrument de cohesió territorial, d’activació de l’economia local i d’enfortiment del món rural. Davant l’abandonament i la manca de planificació, el govern d’UA al Conselh Generau aposta per una política forestal activa, amb visió de conjunt i amb capacitat de generar retorns ambientals, econòmics i socials.
La política forestal del Conselh Generau d’Aran es vincula de manera directa amb la transició energètica, un dels grans reptes estratègics dels pròxims anys. En aquest àmbit, s’està treballant conjuntament amb el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC) en el desenvolupament de quatre projectes de xarxes de calor basades en biomassa forestal. Juntament amb la finalització de les obres del futur centre de biomassa a les antigues instal·lacions de CAFISA a Les, aquests projectes permetran aprofitar la fusta local i els subproductes forestals per a la generació d’energia tèrmica renovable, reduint la dependència de combustibles fòssils i les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle.
Les xarxes de calor representen una oportunitat estratègica per a tancar el cicle de l’aprofitament forestal, generar sobirania energètica a escala local i oferir als municipis un model energètic més estable, sostenible i econòmicament eficient. A més, reforcen el vincle entre la gestió del territori i el benestar de la ciutadania, situant als boscos com un element central de les polítiques públiques de la Vall d’Aran.
