Blog

En 2025, els reptes que enfronta Aran són similars als d’altres territoris: l’increment de població, l’envelliment de la societat, la falta d’habitatge, la migració, la solitud no desitjada… És per això que apostem per una atenció integrada, social i sanitària, per a garantir situar a les persones en el centre de les polítiques, de manera més eficient, coherent i personalitzada, i amb això poder millorar tant la qualitat de l’atenció com l’experiència de les persones usuàries.

Durant aquests dos anys de legislatura, des del govern d’Aran hem creat el Servei de Drets de les Persones, que engloba serveis d’igualtat de gènere, per al col·lectiu LGTBIQ+, etc… que contempla acompanyament psicològic, treballs de prevenció i sensibilització sobre els drets de les dones i persones lgtbiq+ i un treball comunitari en augment. Volem oferir un espai segur per a la defensa dels drets humans i reduir l’impacte de les vulneracions d’aquests.

Han estat més de 600 les atencions realitzades per aquest Servei durant 2024, de les quals el 25% han entrat a través dels Serveis d’Atenció Social. Dades que posen en evidència la necessitat de continuar treballant, sobretot a nivell comunitari. Des del Conselh Generau d’Aran continuem treballant tallers a les escoles, per a fomentar la igualtat, el respecte i la convivència, en l’oci nocturn amb els punts segurs, la renovació dels plans d’igualtat de les diferents institucions, en la commemoració de dies internacionals com el 8 de Març, el 28 de Juny o el 25 de Novembre.

Una de les fites més importants aconseguides durant aquest temps ha estat l’actualització del Protocol i Planificació del tractament integral de les violències masclistes lgtbiqfóbiques a Aran (2024).

Aquest protocol i la seva planificació integral per al tractament de les violències masclistes i lgtbiqfóbiques a Aran no vol ser només una guia estàtica, també vol ser un instrument viu que s’adapta a les necessitats canviants de la nostra comunitat. És un compromís continu amb l’equitat i la justícia, un compromís ferm i coordinat amb tots els agents, tant de les institucions del territori com de la comunitat.

És un procés de treball de col·laboració entre tots els agents clau de la Val d’Aran. Un espai on hem pogut exposar les singularitats dels nostres àmbits de treball i les necessitats dels col·lectius representats.

La Joventut d’Aran també té un paper fonamental, és per això que des del Departament de Joventut, Igualtat i Cohesió Social del Conselh Generau d’Aran, hem posat en marxa eth programa “Conexion Joena”, per a crear connexions que fomentin la participació dels joves, construint amb ells propostes d’acord amb els seus interessos i generant un espai on poder reunir la seva veu per a futurs projectes a Aran.

La nostra aposta és clara, desenvolupar tota l’àrea d’igualtat, joventut i cohesió social, treballant de manera conjunta i transversal, en l’atenció a les dones, a les persones lgtbiq+, els joves, els nostres aviis, en definitiva, a la ciutadania d’Aran. Donant-los veu a tots, escoltant les seves demandes i prioritzant les necessitats de la nostra terra.

Els que hi som, els que han vingut i els que vindran en un futur, que Aran sigui una terra plena d’oportunitats, de respecte i de bona convivència per a tots.

Durant molt de temps s’ha considerat que viure en un poble era sinònim de falta de població, de recursos, d’oportunitats… valorant-ho com una cosa pejorativa. Aquest ha estat el relat dominant.

Els territoris de muntanya no són llocs endarrerits ni una càrrega que suportar. Són rics i plens de possibilitats. Allí és on es conserven els paisatges, les llengües, les tradicions i les maneres de viure, que és el que fa un país veritable.

Els seus habitants, encara que siguin pocs, mantenen viu un patrimoni cultural, natural i social d’un valor incalculable.

Així i tot, resulta evident que les conseqüències de la despoblació i del desequilibri territorial es fan notar, i provoquen ja un problema estructural que requereix decisions i polítiques que donin oportunitats reals a la seva gent i a la qual pot viure viure en ells.

L’exemple més recent d’aquest abandó estructural del territori han estat els grans incendis forestals d’aquest estiu. Millars d’hectàrees cremades, recursos naturals de valor incalculable perduts, persones que ho han perdut tot, també la vida, i milions d’euros invertits en la seva extinció. Aquest ha estat el resultat de la falta d’inversió i polítiques que pensen en els territoris i de l’abandó progressiu de les activitats tradicionals causat per la falta de relleus generacionals d’una banda i, per un altre, de la despoblació.

Així i tot, també neixen projectes innovadors que intenten revertir aquesta situació. En Aran, els governs d’UA a Vilamòs i en al Conselh Generau d’Aran, ha impulsat accions com Ovihuec, on s’ha creat un sistema de gestió ramadera municipal que ja ha netejat 50ha dels entorns del poble a través d’una prova pilot que ajudarà també a tancar el cercle amb la posada en valor del producte agroalimentari. O Bòscaran, que a més de recuperar la gestió forestal que ha de permetre diversificar l’economia, retenir talent i impulsar la transició energètica és la manera d’abordar el canvi climàtic i els incendis de sisena generació. Polítiques adaptades a les necessitats presents i futures dels pobles, que generin solucions innovadores que responguin a múltiples reptes alhora: la sostenibilitat, la dinamització econòmica i la cohesió social.

No obstant això, ni cap pla ni cap estratègia tindrien sentit sense la implicació d’aquells els qui viuen en aquests pobles. Són tots aquells que aposten per desenvolupar el seu projecte de vida en el territori, els que garantissin la conservació dels paisatges i la transmissió de la cultura.

Aran és un exemple clar de tot això. El repte dels pròxims anys consisteix, per tant, a continuar impulsant un model que combini innovació i tradició, sostenibilitat i desenvolupament econòmic, cura de l’entorn i benestar social. En tot això és en el que treballem des d’Unitat d’Aran.