Blog

El sistema sanitari i social és una de les expressions més visibles del nostre autogovern. Un model creat per garantir que la ciutadania aranesa tingués accés a uns serveis de qualitat, adaptats a la realitat de muntanya i basats en una visió molt clara: situar les persones al centre. Una visió que ha guiat sempre l’acció d’Unitat d’Aran i que ha permès transformar, modernitzar i reforçar els serveis públics al nostre territori.

Aquest camí, però, no comença ara. El primer gran pas va ser la construcció de l’Espitau de Vielha l’any 1985, un projecte en el què Unitat d’Aran va tenir un paper determinant gràcies al compromís dels seus alcaldes a l’època. Aquell hospital va significar dotar el país d’una estructura sanitària pròpia i va posar les bases del model d’atenció que avui continua creixent. Sense aquella aposta inicial, cap dels avenços actuals hauria estat possible .Aquesta manera d’entendre la política —pròxima, útil i compromesa— és la que descrivia Miguel Almansa Calzado quan afirmava que “quan Unitat d’Aran governa, el país avança”. I en l’àmbit de la salut i l’atenció a les persones, aquesta frase s’ha traduït en fets concrets que avui formen part del present i també del futur d’Aran. Un altre dels pilars d’aquest progrés ha estat el desplegament de la cartera de serveis socials i d’atenció a les persones durant aquests darrers dos anys. Tot i que el Conselh Generau tenia aquestes competències des de feia anys, no ha estat fins ara, amb el govern d’Unitat d’Aran, que s’han creat i estructurat serveis essencials com l’atenció domiciliària, l’atenció a les famílies i altres recursos especialitzats.

Un dels elements que millor explica aquest progrés són les aliances estratègiques impulsades per governs d’Unitat d’Aran a la màxima institució aranesa. L’acord amb l’Hospital del Mar, signat l’any 2010, sota el mandat del síndic Francés Boya amb l’impuls dels responsables del sistema sanitari aranès, i que enguany compleix 15 anys, n’és l’exemple més paradigmàtic. Gràcies a aquesta col·laboració, Aran va poder incorporar serveis d’alta especialització —com oncologia o dermatologia— treballant colze a colze amb els professionals del territori i evitant molts desplaçaments innecessaris a pacients i famílies.La mirada oberta i cooperativa va anar més enllà del país, amb la creació d’un marc de col·laboració transfronterer pioner. L’acord amb el sistema sanitari francès, impulsat també per un govern d’Unitat d’Aran (2007–2011), va donar seguretat jurídica i operativa a la relació entre els sistemes d’emergències aranès i francès, permetent derivacions cap als hospitals de Saint-Gaudens i Tolosa. Aquest pas —valent i estratègic— va suposar una millora enorme en termes d’especialització, continuïtat assistencial i capacitat de resposta en moments crítics.Tot això no hauria estat possible sense el compromís, la professionalitat i l’esforç de generacions dels professionals del sector social i sanitari aranès que han consolidat un sistema sanitari capaç de créixer i evolucionar mantenint sempre un alt nivell de qualitat.

Aquest camí de millora constant culmina avui amb un projecte que simbolitza la mirada cap al futur: la remodelació i ampliació de l’Espitau Val d’Aran, que celebra 40 anys de vida. El govern d’Unitat d’Aran ha impulsat aquesta actuació com una inversió estratègica en equitat territorial, cohesió social i dignitat per a tot un poble. El nou hospital respon a les necessitats actuals i futures, amb espais més confortables, millors condicions laborals per als professionals, circuits assistencials més eficients i capacitat per integrar noves tecnologies i serveis.Perquè viure a la muntanya no pot significar renunciar a una atenció sanitària d’alt nivell. I perquè el sistema sanitari propi d’Aran no és només un equipament: és una garantia de país, un pilar del nostre autogovern i un compromís amb la qualitat de vida de la nostra gent. Amb la nova etapa que s’obre, Unitat d’Aran reafirma allò que ha guiat sempre la seva acció política: que el progrés d’Aran només és possible si les persones són al centre. I que, efectivament, quan Unitat d’Aran governa, Aran avança.

En 2025, els reptes que enfronta Aran són similars als d’altres territoris: l’increment de població, l’envelliment de la societat, la falta d’habitatge, la migració, la solitud no desitjada… És per això que apostem per una atenció integrada, social i sanitària, per a garantir situar a les persones en el centre de les polítiques, de manera més eficient, coherent i personalitzada, i amb això poder millorar tant la qualitat de l’atenció com l’experiència de les persones usuàries.

Durant aquests dos anys de legislatura, des del govern d’Aran hem creat el Servei de Drets de les Persones, que engloba serveis d’igualtat de gènere, per al col·lectiu LGTBIQ+, etc… que contempla acompanyament psicològic, treballs de prevenció i sensibilització sobre els drets de les dones i persones lgtbiq+ i un treball comunitari en augment. Volem oferir un espai segur per a la defensa dels drets humans i reduir l’impacte de les vulneracions d’aquests.

Han estat més de 600 les atencions realitzades per aquest Servei durant 2024, de les quals el 25% han entrat a través dels Serveis d’Atenció Social. Dades que posen en evidència la necessitat de continuar treballant, sobretot a nivell comunitari. Des del Conselh Generau d’Aran continuem treballant tallers a les escoles, per a fomentar la igualtat, el respecte i la convivència, en l’oci nocturn amb els punts segurs, la renovació dels plans d’igualtat de les diferents institucions, en la commemoració de dies internacionals com el 8 de Març, el 28 de Juny o el 25 de Novembre.

Una de les fites més importants aconseguides durant aquest temps ha estat l’actualització del Protocol i Planificació del tractament integral de les violències masclistes lgtbiqfóbiques a Aran (2024).

Aquest protocol i la seva planificació integral per al tractament de les violències masclistes i lgtbiqfóbiques a Aran no vol ser només una guia estàtica, també vol ser un instrument viu que s’adapta a les necessitats canviants de la nostra comunitat. És un compromís continu amb l’equitat i la justícia, un compromís ferm i coordinat amb tots els agents, tant de les institucions del territori com de la comunitat.

És un procés de treball de col·laboració entre tots els agents clau de la Val d’Aran. Un espai on hem pogut exposar les singularitats dels nostres àmbits de treball i les necessitats dels col·lectius representats.

La Joventut d’Aran també té un paper fonamental, és per això que des del Departament de Joventut, Igualtat i Cohesió Social del Conselh Generau d’Aran, hem posat en marxa eth programa “Conexion Joena”, per a crear connexions que fomentin la participació dels joves, construint amb ells propostes d’acord amb els seus interessos i generant un espai on poder reunir la seva veu per a futurs projectes a Aran.

La nostra aposta és clara, desenvolupar tota l’àrea d’igualtat, joventut i cohesió social, treballant de manera conjunta i transversal, en l’atenció a les dones, a les persones lgtbiq+, els joves, els nostres aviis, en definitiva, a la ciutadania d’Aran. Donant-los veu a tots, escoltant les seves demandes i prioritzant les necessitats de la nostra terra.

Els que hi som, els que han vingut i els que vindran en un futur, que Aran sigui una terra plena d’oportunitats, de respecte i de bona convivència per a tots.