Vediau. L’altaveu d’Unitat d’Aran

Blog

  • Jose Maria Sirat Llonch

    Jose Maria Sirat Llonch

    Militant d’Unitat d’Aran, des de la seva fundació, Jose Maria Sirat, va desenvolupar tota la seva vida política com regidor de l’Ajuntament de Vielha i Mijaran, en la primera legislatura democràtica en el 1979, i en les del 1983 i 1987. Setze anys dedicats al municipi de Vielha i Mijaran, pel qui sentia una gran estima molt remarcable.

    La seva tasca com regidor es centra especialment en els afers que concerneixen als boscos i a les muntanyes.

    Durant la primera legislatura va portar a terme personalment les negociacions amb PFM/FECSA per a la adquisició de el “Coto Saforcada” i va aconseguir unes condicions molt favorables pel poble de Vielha.

    Aquesta adquisició va permetre disposar d’una zona d’aparcament molt cèntrica, d’un poliesportiu i del emplaçament de la seu administrativa del Conselh Generau d’Aran, on encara hi roman, i l’enjardinat que l’enenvolta.

    Jose Maria era una persona de fortes conviccions i principis, amb una integritat i valors encomiables. Aquests van quedar lligats en la tasca que va dur a terme durant els seus anys a l’Ajuntament de Vielha e Mijaran així com en la seva vida personal.

    Els companys d’Unitat d’Aran tenim en ell un exemple de decisió, de dinamisme i sobretot de fidelitat a la terra, al país i al partit.

  • La sociedad de la desconfianza

    La sociedad de la desconfianza

    “La sociedad de la desconfianza”, de Victoria Camps, és un assaig imprescindible per comprendre un dels grans reptes que pateix la societat el nostre temps: la pèrdua de la confiança.

    En un món marcat per l’individualisme, la precarietat i les desil·lusions, Camps reflexiona amb serenitat sobre el que arriba quan deixem de creure en allò comú i proposa tornar a construir un valor compartit que permeti conviure, cooperar i sostenir-nos els uns als altres.

    Però el llibre no només fa un simple diagnòstic, si no que sotmet un horitzó d’esperança, amb la proposta de construir novament un valor compartit que ens permeti sostenir-nos, confiar i conviure. Amb un estil clar i reflexiu, ens recorda que la llibertat (per ser aquesta digna del seu nom) necessita dels altres, i que només una vegada es recuperi la confiança perduda (i malmesa) podrem aspirar a una societat més justa i cohesionada.

    Una lectura imprescindible per aquells que busquen comprendre i transformar la nostra vida en comú, sobretot en uns temps molt convulsos, on el crispament i el enfrontament i el pessimisme prenen força en la nostra comunitat.

  • “Campus Rural”, el projecte impulsat pel Secretari General per al Repte Demogràfic, Paco Boya, guardonat com la millor iniciativa de desenvolupament local d’Europa.

    “Campus Rural”, el projecte impulsat pel Secretari General per al Repte Demogràfic, Paco Boya, guardonat com la millor iniciativa de desenvolupament local d’Europa.

    El programa “Campus Rural” impulsat per la Secretaria General per al Repte Demogràfic del MITECO, ha estat reconegut com la millor iniciativa de Desenvolupament Local a Europa, guardó que atorga cada any “The Innovation in Politics Institute”, en col·laboració amb “The European Capital of Democracy”.

    El jurat popular (compost per 1.086 persones de 25 països) ha considerat que els treballs que està desenvolupant “Campus Rural” per promoure pràctiques que connectin estudiants amb comunitats rurals per impulsar el desenvolupament rural i combatre la despoblació, mereixen ser reconeguts com “el millor programa europeu en desenvolupament local a Europa el 2025”.

    Per la seva banda, el Secretari General per al Repte Demogràfic, Francesc Boya, va expressar“l’orgull que suposa veure que es reconeix el valor de “Campus Rural”, un programa que demostra que els nostres pobles són territoris d’oportunitats. Seguirem treballant perquè, mitjançant la innovació i la creativitat, el medi rural tingui un horitzó de futur” .

    Aquest reconeixement valora el propòsit fonamental del programa “Campus Rural” a l’hora d’apropar els joves al territori i afavorir el paper de la universitat en la dinamització social i econòmica dels petits municipis.

    En concret, aquest any “Campus Rural” ha possibilitat que 750 estudiants de 44 universitats públiques hagin pogut desenvolupar les seves pràctiques en municipis espanyols de menys de 5.000 habitants. D’aquests, i des del 2023, un total de 8 estudiants han treballat també a diverses administracions públiques i empreses privades de la Val d’Aran.

    El programa ha estat impulsat pel MITECO, amb el suport del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats i de la Conferència de Rectors i Rectores de les Universitats Espanyoles.

  • Carlos Llobet Roviras

    Carlos Llobet Roviras

    Carlos Llobet Roviras, arquitecte de professió i militant d’Unitat d’Aran des de la seva formació. També va ser membre molt actiu de l’Associació de Veïns “Es Terçons”, de la que va ser dissenyador de tota la seva cartelleria i pòsters, labor que també va portar a terme posteriorment, creant diferents cartells electorals.

    Va ser escollit regidor de l’Ajuntament de Naut Aran per Unitat d’Aran en les primeres eleccions democràtiques, a l’abril del 79.

    El seu amor al país i la seva fidelitat al partit, han estat un exemple per a tots i totes els que formem part del mateix. Les seves aportacions, sempre plenes de prudència, respecte i saviesa, formen part del patrimoni polític del nostre partit.

    Al 2016 va dipositar una bona part del seu arxiu particular, que estava format per diversos projectes de restauració d’alguns dels edificis més emblemàtics i importants que formen part del patrimoni arquitectònic aranès.

    En aquest sentit, cal remarcar els projectes de restauració i conservació de l’església de Sant Andreu de Salardú, l’església de Sant Pere d’Escunhau, l’església de Sant Joan d’Arties, i molts altres edificis més com la Casa de Joan Chiquet de Vilamòs (ara ecomuseu).

    Així mateix, va ser l’autor del projecte de restauració de la Casa deth Senhor d’Arròs, seu institucional del Conselh Generau d’Aran i emplaçament de l’Archiu Generau d’Aran. Edificació d’estil neoclàssic datada del 1820, i declarada Bé Cultural d’Interès Local.

    Per una altra banda, al 1998, Carlos Llobet i la seva dona Enriqueta Barés, van atorgar i depositar a l’Archiu Generau d’Aran, el fons familiar de Çò de Ramon Sans i de Solèr, de Garòs. Un fons format per tota mena de documentació datada del 1566 al 1957, que compta amb 9 llibres impresos i pergamins, i documents antics com contractes, escriptures, etc.

    Projecte de restauració de la Casa deth Senhor d’Arròs

  • Alcarràs

    Alcarràs

    Aquest mes us recomanem Alcarràs, una pel·lícula dirigida per Carla Simón i guanyadora de l’Os d’Or a Berlín.

    Basada en aquest petit poble català, narra la història d’una família de pagesos que lluita per mantenir la seva forma de vida davant dels canvis econòmics i socials.

    La història gira al voltant de la seva possible última collita de préssecs, després d’haver estat informats de que els terrenys que han fet servir durant generacions es convertiran en una plantació de plaques solars. Els panells solars substitueixen als arbres.

    Un retrat sensible, realista i profundament humà sobre les relacions, la memòria i la pèrdua. Una mirada al camp i a la família amb una visió humanista de la terra, l’agricultura, la família i les tradicions. Un film amb un argument ben actual i realista.

  • Sopa de lletres, mots encreuats i endevinalles – Juliol 2025

    Sopa de lletres, mots encreuats i endevinalles – Juliol 2025

    Sopa de lletres

    Mots encreuats

    Endevinalles

    De prumèr a quate pautes, quan ei gran n’a dues, mès quan ei vielh n’a tres. Qui ei?

    Er òme

    Qué ei aquerò que va e ven, mès jamès càmbie de plaça

    Era pòrta

    Mès ne trèm, mès gran ven

    Eth horat o trauc

    Mair maishanta, pair gran, pelha nera, mainatge blanc. Qui sò?

    Era castanha

    Pòrti corona e non sò pas rei, è cent hemnes e non sò pas maridat, è esperons e non sò pas cavalièr. Sabatz vosati se qui sò?

    Eth poth

    Qué ei aquerò, qué ei aquerò, qu’a eth còs de husta e eth cap de hèr e eth sòn mèstièr qu’ei tustar husta e hèr

    Eth martèth

    Ua vielha tamb sonque un dent, qu’amasse tota era gent

    Era campana

    Refranys

    Veir a hèr, saber hèr, voler hèr e non poder hèr, qu’ei un fotut ahèr.
    (A viatges mos trapam ath deuant de barrères, d’empediments, eca. entà poder desvolopar es nòstes aptituds).
    Era costorièra de Jan Bartau,
    quan a era agulha
    que li manque eth didau.
    (Se ditz d’aqueth personatge que cerque tostemp desencuses entà non auer de trabalhar).
    Se non hètz quan poiratz,
    non poiratz hèr quan voleratz.
    (Es causes s’an d’amiar entà deuant en sòn moment, senon dilhèu dempús ja serà tard).
    Vè-te’n d’ora entath lhet,
    lhèua-te de bon maitin,
    e veiràs es tòns ahèrs e es deth vesin.
    (Cau èster dreçat ena nòsta vida vidanta).
  • Declaració d’Unitat d’Aran de suport i solidaritat amb la població de Gaza

    Declaració d’Unitat d’Aran de suport i solidaritat amb la població de Gaza

    Unitat d’Aran és un partit polític progressista i compromès amb els valors de la democràcia, la llibertat, la pau, la tolerància, la convivència, la justícia social i el respecte als drets humans fonamentals. És per això que, com part d’aquest compromís que els homes i dones d’UA mantenim amb la nostra societat, davant de la terrible catàstrofe humanitària que es pateix a Gaza, aquest partit declara que:

    1. Es posiciona, sense ambigüitats, en contra de tot acte de violència i guerra, condemnant les violacions dels drets humans fonamentals que pateix la població civil de Gaza.
    2. Seguint allò que preveu la Convenció per la Prevenció i la Sanció del Delicte de Genocidi, reclama l’adopció urgent de totes les accions necessàries per la prevenció i càstig de la incitació directa i pública a cometre genocidi i que s’impulsin de manera immediata les accions efectives que permetin l’ajuda humanitària a Gaza.
    3. Exigeix un alto-el-foc a Gaza, immediat i permanent.
    4. Reclamem l’alliberament immediat i sense condicions de les persones ostatges, i reafirmem la importància d’un accés humanitari urgent i efectiu per ajudar a la població civil de Gaza, que pateix de forma dramàtica les conseqüències del conflicte. Aquest suport ha d’estar garantit sense cap manipulació per part de grups terroristes o governs.
    5. Afirmem la nostra determinació en buscar una pau que perduri basada en la solució de dos Estats, revitalitzant un procés de pau que respecti la dignitat, la seguretat i el dret a viure amb llibertat tant del poble israelià com del poble palestí.
    6. Cridem al diàleg, al respecte d’ambdós pobles i a la cooperació amb les autoritats palestines legítimes, i amb els socis de la comunitat internacional que puguin jugar un rol positiu per a evitar una escalada que encara agreugi més el conflicte.

    El compromís d’Unitat d’Aran davant de la barbàrie i la deshumanització és clar: humanitat, respecte, solidaritat i principis. I, sobretot, ara i sempre: pau, democràcia i justícia amb els pobles i amb les persones.

  • La Casa en Flames

    La Casa en Flames

    Aquest film, de Dani de la Orden del 2024, és un viatge intim cap a la resiliència i la recerca de la felicitat a través de la complexitat familiar i personal.

    Montse, una dona divorciada i amb dos fills que l’han ignorat durant anys, es prepara per a un cap de setmana de reunió familiar a la casa de la Costa Brava. Amb tota la seva energia i cura, enfronta les ferides del passat i la distància emocional que la vida adulta ha imposat entre ella i la seva família. Amb l’únic objectiu de gaudir del cap de setmana en família, encara que hagi de cremar tota la casa.

  • Protegim el paisatge aranès i fomentem el desenvolupament territorial sostenible

    Protegim el paisatge aranès i fomentem el desenvolupament territorial sostenible

    El Conselh Generau d’Aran ha aprovat per unanimitat una modificació de les Normes Subsidiàries de planejament (NNSS), en vigor en sis municipis del territori, per tal de regular els usos i edificacions admissibles en sòl no urbanitzable. Aquesta actualització normativa no només respon a problemàtiques detectades en els darrers anys, si no que suposa un pas endavant en el model d’organització territorial que Aran vol liderar: net, ordenat, respectuós amb el medi natural i alineat amb les estratègies europees en matèria de sostenibilitat.

    La modificació, permetrà compatibilitzar el respecte pel paisatge amb la necessitat d’adaptar els espais rurals als reptes actuals. Entre els principals avanços, destaca la possibilitat de regular noves construccions relacionades a l’activitat agropecuària en parcel·les de més de 2.000 m², una mesura especialment important per a ajudar al sector pagès i facilitar el relleu generacional en aquest ofici. També s’introdueixen nous criteris per a evitar la proliferació de construccions improvisades i sense integració paisatgística, fomentant en el seu lloc intervencions coherents, harmonitzades i respectuoses amb l’entorn.

    Aquesta iniciativa forma part d’un full de ruta més ampli: construir un model de desenvolupament territorial basat en la sostenibilitat, la eficiència i el compromís amb les generacions futures. En aquest sentit, la norma també contempla aspectes claus com la gestió de moviments de terres, la implantació ordenada d’energies renovables (com panels solars), i la creació d’una fixa tècnica orientativa que facilitarà tant la tramitació administrativa com el control i seguiment de les actuacions.

    En aquest marc, la recent declaració de la Val d’Aran com Reserva de la Biosfera per la UNESCO, obtinguda al 2024, constitueix un reconeixement internacional a l’esforç col·lectiu del territori per preservar el eu entorn natural, la seva cultura i les seves formes de vida tradicionals. Aquesta nova norma consolida aquest compromís, dotant als ajuntaments aranesos d’instruments jurídics clars per a gestionar el territori de forma eficaç i sostenible.

    Aquesta regulació representa un canvi de paradigma en la forma en què cuidem i planifiquem el territori. Es tracta de mirar al futur amb responsabilitat, respectant allò que som i apostant per un model de desenvolupament que fica la vida en el centre: les persones, el paisatge i la sostenibilitat.

    Amb aquesta mesura, Aran avança en la consolidació d’un model propi de gestió territorial, que posa en valor la seva singularitat, enforteix el mon rural i respon als reptes globals amb solucions locals, sostenibles i inclusives.

  • Aran educa en sostenibilitat: compostadors escolars i educació ambiental

    Aran educa en sostenibilitat: compostadors escolars i educació ambiental

    La sostenibilitat ha de ser un dels eixos centrals en el desenvolupament del nostre territori. Apostar per un Aran verd, resilient i compromès amb el medi ambient és també apostar pel futur dels nostres joves. Gràcies a l’impuls del govern d’UA al Conselh Generau d’Aran i al finançament europeu obtingut a través dels fons Next Generation EU, aquesta visió es materialitza amb projectes concrets com la instal·lació de compostadors comunitaris a les escoles Sant Ròc de Bossòst i Garona de Vielha.

    El compostatge escolar no només millora la gestió de residus orgànics als centres educatius; també representa una eina pedagògica fonamental per a transmetre valors de respecte a l’entorn i cultura de sostenibilitat entre els més joves. Aquesta acció, introdueix un nou model d’aprendissatge on el alumnat participa activament en el procès de separació, transformació i aprofitament dels residus. Amb aquesta acció, es reafirma el compromís amb la sostenibilitat i la transició ecològica, treballant conjuntament amb la Escòla Aranesa en la transmissió dels valors ambientals.

    Els compostadors ubicats són adaptats a l’entorn escolar i permeten obtenir compost d’alta qualitat en pocs dies, tancant el cicle de la matèria orgànica dins del propi centre. A Vielha, inclús s’incorporen les restes generades al menjador escolar, mostrant una aposta clara per la economia circular.

    És necessari remarcar que els residus orgànics mal gestionats suposen un dels principals reptes climàtics del present. Segons la ONU, representen entre el 8% i el 10% de les emissions globals de gasos d’efecte hivernacle. A través del compostatge, reduïm aquestes emissions, evitem l’ús de fertilitzants químics i recuperem nutrients d’alt valor per al sòl.

    Comprenem que construir un model de desenvolupament respectuós amb l’entorn comença per l’educació, i que només amb una ciutadania formada i conscient podrem enfrontar els reptes climàtics del present i del futur. Apostem per polítiques ambientals ambicioses que integren innovació, pedagogia i compromís institucional.

    Treballem per a que Aran sigui un exemple de territori sostenible, on el paisatge es cuidi des de les aules, on cada acció compta en la lluita contra el canvi climàtic. Aran, un territori sostenible ambiental, econòmica i socialment.