Vediau. Er altaveu d’Unitat d’Aran.

Blog

  • Joan Nart Garcia

    Joan Nart Garcia

    Joan Nart Garcia, neishut en Vielha eth 21 de gèr de 1950, estudièc eth bachilherat ena Escòla des Frares de Vielha e corsèc era carrèra de ciéncies quimiques en Madrid, en tot exercir de mèstre ena Escòla Joan March de Vielha enes ans 70.

    Ena etapa predemocratica siguec escuelhut per aclamacion President dera Associacion de Vesins Es Terçons eth 22 de seteme de 1978. Damb lèu totes es cases dera Val d’Aran presents, Es Terçons neishec damb era volontat e ideari basic de recuperar era identitat coma pòble e era autonomia aranesa, en tot instar ara Assemblada de Parlamentaris de Catalunya, que redigie en aquera época eth nau Estatut, d’inclodir-ne er hèt diferenciau aranés. En aguest sens, entre es foncions qu’amièc a tèrme era associacion en destaquen eth trabalh ena inclosion en Estatut de Catalunya der hèt diferenciau aranés entà recuperar es institucions pròpries de govèrn, en reparar eth deficit istoric sanitari d’Aran, ena planificacion urbanistica e en arturar eth plan detzenau forestau. Tanben acordèren participar enes prumères eleccions democratiques jos eth nòm d’Unitat d’Aran, que recuelhec en sòn programa electorau er ideari e eresperit de “Es Terçons”. Ei de besonh remercar eth papèr e eth trabalh que Nart, e d’autes fegures araneses, realizèren.

    Joan Nart, dotat d’ua grana conciéncia sociau e d’ua preocupacion peth desvolopament ordenat deth país, tanben prebotgèc fòrça especiuaments era redaccion des Normes Subsidàries de Planejament dera Val d’Aran, a traués deth sòn cargue coma còsso der Ajuntament de Vielha e Mijaran es dues prumères legislatures democratiques.

    Aguest hèt dotèc ath territòri d’un Plan Director que regule es ahèrs urbanistics damb era participacion reau e efectiva de toti es sectors e agents sociaus.

    Membre fundador deth partit Unitat d’Aran, siguec escuelhut President deth madeish en 1èr Congrès dera formacion politica eth 17 de noveme de 1991 e ratificat un còp mès coma President en 2au Congrès er 11 de deseme de 1999, cargue qu’ostentèc enquiath 10 d’abriu de 2004.

    Era sua trajectòria politica en Unitat d’Aran se concretèc en tot ostentar eth cargue de 1èr Tinent d’Alcalde en Ajuntament de Vielha e Mijaran de 1979 a 1987. Tanben siguec President deth Conselh Comarcau de Montanha dera Val d’Aran, en tot èster qui prebotgèc eth projècte de potenciacion e proteccion dera lengua aranesa.

    Coma President deth Conselh Comarcau de Montanha, en octubre de 1983 e pendent era visita deth President dera Generalitat de Catalunya, manifestèc “Porqué, Sr. President, y este hecho aún no ha sido comprendido por las altas instancias de su Gobierno, la Junta de Alcaldes y los Consistorios araneses únicos representantes democráticos en esos momentos, tenían sobre sus conciencias la sagrada obligación de dejar claro ante la historia, una vez más, la inquebrantable voluntad de los araneses de recuperar sus derechos libertades e Instituciones de Gobierno, como expresión de su propia existencia y dignidad en clara similitud con la actitud de los parlamentarios catalanes que promovieron la reinstauración de la Generalitat Provisional, aun antes de que fuera aprobada la propia Constitución Española, que debía de amparar sus derechos”.

  • Aran impulse un modèu energetic sostenible damb recorsi pròpris

    Aran impulse un modèu energetic sostenible damb recorsi pròpris

    Eth mon cambie de direccion. Es combustibles fòssils, protagonistes dera istòria energetica deth darrèr sègle, an data de caducitat. Euròpa mèrque eth pas entà ua transicion energetica que priorize era sostenibilitat, era independéncia e era justícia climatica. En aguest contèxte, eth govèrn d’Unitat d’Aran en Conselh Generau d’Aran ven d’aprovar ua normativa que regule era installacion de captadors solars entà autoconsum en tot eth territòri.

    Coma responsa ara crisi climatica globau, es politiques europèes e nacionaus s’alinhen entà redusir drasticaments er emplec de combustibles fòssils e accelerar era transicion a hònts d’energia renovabla. Er objectiu ei clar: arténher era neutralitat climatica en 2050 e redusir, d’aué enquiath 2030, aumens un 55 % des emissions de gasi d’efècte d’ivernacle respècte as nivèus de 1990.

    Era Union Europèa a establit ua huelha de rota ambiciosa que refortilhe eth pacte per ua energia neta, accessibla e segura. Aguestes estratègies non sonque cerquen mitigar eth cambi climatic, se non tanben aumentar era independéncia energetica des Estats membre e fomentar ua economia mès sostenibla e competitiva.

    España, pera sua part, tanben a encetat eth camin a un modèl energetic mès net. Eth Plan Nacionau Integrat d’Energia e Clima 2023-2030 (PNIEC) establís objectius ambiciosi: un 81 % d’energia renovabla ena generacion electrica entà 2030, ua reduccion deth 32 % enes emissions de gasi d’efècte d’ivernacle respècte a 1990 e ua disminucion deth 50 % ena dependéncia energetica exteriora. Es recorsi renovables an un especiau potenciau en país, especiuaments era energia solar e era eolica. Aguesti, convertissen aguesta transicion en ua oportunitat reau de creishement economic, coesion territoriau e generacion d’emplec de qualitat.

    En aguest sens, eth Conselh Generau d’Aran a aprovat ua modificacion normativa que permeterà as ajuntaments concedir licéncies entara installacion de plaques solars enes municipis qu’encara non compdauen damb aguest marc regulador. Aguesta mesura non sonque respon a un besonh energetic urgent, se non que tanben garantís eth respècte peth paissatge tradicionau aranés, un valor patrimoniau que se presèrve damb critèris tecnics e estetics plan definidi.

    Atau e coma soslinhèc era sindica d’Aran e secretària generau d’Unitat d’Aran, Maria Vergés, aguesta actualizacion urbanistica represente ua apòsta fèrma damb eth dret dera ciutadania a accedir a energies renovables en sòn pròpri territòri. Damb aguesta nòrma se vò facilitar era incorporacion d’aguestes energies, com er autoconsum solar, sense renonciar ara proteccion deth paissatge aranés ne ath respècte peth nòste patrimòni arquitectonic.

    Més enlà d’aguesta naua regulacion, eth projècte BOSCARAN, impulsat peth govèrn d’Unitat d’Aran en Conselh Generau d’Aran, damb era implicacion dera màger part d’ajuntaments deth territòri e en collaboracion damb eth Centre de Sciéncia e Tecnologia Forestau de Catalonha (CTFC), ei un exemple clar de com eth territòri pòt contribusir activaments ara transicion energetica.

    Cau remercar qu’aguest projècte, finançat damb ua ajuda deth Ministèri entara Transicion Ecologica e Rèpte Demografic, promò er emplec dera biomassa coma alternativa ath gas e ath gasòli, fomente era gestion forestau sostenibla e active ua economia circulara basada enes recorsi locaus. A miei termini, era biomassa forestau se presente coma ua sollucion eficaça entà corbir es besonhs energetics dera Val, en tot redusir era sua dependéncia de combustibles fòssils e importacions.

    Era transicion energetica en Aran non se limite sonque ath profitament dera biomassa e era energia solar, senon que tanben platenge naui sistèmes energetics innovadors com era geotermia e district heatings.

    Concretaments, en caplòc d’Aran, Vielha, se trabalhe ena implantacion d’aguest sistèma de district heating and cooling qu’ei capdauantèr en territòri e represente un modèl a seguir. Redusís era peada de carbòni e era dependéncia d’energies fòssils e tanben melhore era eficiéncia energetica e contribusis a ua economia locau mès autonòma. Se tracte d’un hilat urban de heired e calor que combine era geotermia damb d’auti recorsi renovables entà climatizar equipaments publics.

    Era Val d’Aran demòstre qu’era transicion energetica ei ua realitat locau, tangibla, que se bastís pas a pas deth territòri estant. Era desconnexion deth gas fòssil, mercat pera Union Europèa, ei ua oportunitat entà redefinir eth nòste modèl de desvolopament territoriau, economic e sociau e enfortir es nòsti recorsi energetics e auançar de cap a un futur mès net, just e resilient.

  • Salut e benèster en centre des politiques

    Salut e benèster en centre des politiques

    Eth govèrn deth Conselh Generau d’Aran auance en sòn compromís damb eth benèster des persones en encastre sociau e sanitari. Un esfòrç que va mès enlà de naues infrastructures e que priorize melhorar es servicis e era sua aufèrta, agilizar procèssi e assegurar er accès a drets fonamentaus coma era salut e era atencion ara dependéncia.

    Eth nòste sistèma de salut e servicis sociaus s’assolide damb projèctes coma era remodelacion e ampliacion der Espitau Val d’Aran, damb es fases 0 e 1 deth projècte executiu activades, e era implantacion deth Servici d’Atencion Domiciliària (SAeD) o er espaci d’atencion comunitària especializada En Familha.

    Per çò que tanh ath projècte de remodelacion der Espitau Val d’Aran, non sonque se contèmple era naua bastissa, se non tanben eth renauiment integrau der actuau. Atau madeish ei de besonh aplicar politiques entà fidelizar professionaus sanitaris en territòri e melhorar eth finançament en aguest airau, en tot arreconéisher es especificitats e besonhs deth territòri.

    Atau madeish, s’a iniciat eth procès entà ampliar es competéncies en servicis sociaus, çò que mos permeterà gestionar dirèctaments, enter d’autes causes, es declaracions de discapacitacion e dependéncia. Hèt que represente un gran pas entà redusir es tempsi de demora e aufrir ua atencion mès proxima, agila e adaptada as besonhs dera nòsta populacion en tot méter as persones en centre des politiques.

    En definitiva, s’apòste per un Aran qu’auance damb ua vision de futur: un territòri a on víuer non sigue un privilègi, se non un dret, e era salut e eth benèster siguen garantizadi a toti es ciutadans e ciutadanes.

  • Manifèst deth Conselh Generau Provisionau dera Val d’Aran

    Manifèst deth Conselh Generau Provisionau dera Val d’Aran

    Eth “Manifèst deth Conselh Generau Provisionau dera Val d’Aran” ei un document istoric que simbolize eth desir de recuperacion der autogovèrn e dera identitat pròpria dera Val d’Aran.

    Eth Conselh Generau d’Aran, recuperat en 1991 damb era Llei 16/1990, represente era institucion d’autogovèrn dera Val d’Aran. Aguesta institucion ei formada per 13 conselhèrs elegidi cada quate ans enes sies circonscripcions tradicionaus , es terçons.

    Eth Manifèst deth Conselh Generau Provisionau ei considerat un document politic e institucionau clau ena istòria recenta dera Val d’Aran, ja que represente era voluntat collectiva de recuperar e consolidar un autogovèrn pròpri.

    Ara seguida auetz eth document originau:

  • A. Arturo Calbetó Calbetó

    A. Arturo Calbetó Calbetó

    Arturo Calbetó, dejà ena sua infantesa despuntèc peth sòn amor ara tèrra aranesa. autant en encastre istoric e culturau, e, en generau, de defensa e proteccion ath país.

    Membre fundador dera Fundacion Musèu Etnologic Val d’Aran. Membre fundador dera associacion de vesins Es Terçons, amàs d’un corròp de vesins d’Aran qu’acordèren presentar-se as prumères eleccions democratiques damb eth prètzhèt de recrubar era autonomia aranesa en tot constitusir ua agrupacion d’electors e presentar-se en toti e cadun des municipis aranesi jós eth nòm d’Unitat d’Aran, que prenec er ideari dera Associacion Es Terçons en tot trabalhar pera inclosions en Estatut d’Autonomia de Catalunya der hèt diferenciau aranés entà recuperar es institucions pròpries d’Aran.

    Donc siguec còsso elècte der Ajuntament de Vielha e Mijaran enes prumères eleccions democratiques de 1979. E en deseme deth madeish an siguec elegit Secretari Generau deth Conselh Generau Provisionau.

    Pendent aguest mandat s’amièc a tèrme un gran trabalh que permetec:

    • Arténher ua naua planificacion urbanistica en tot aprovar es normes subsidàries dera Val d’Aran.
    • Reparar er istoric defècit sanitari d’Aran que portèc ara bastida deth nau Espitau dera Val d’Aran enes ans 80.
    • Impulsar era creacion dera comission ortografica der aranés.

    Ath long deth sòn prètzhèt laguens d’Unitat d’Aran, Arturo Calbetó a desvolopat disparières foncions ath delà de membre fundador deth partit aranés, en tot arribar a èster President d’UA en 4au Congrès en abriu deth 2004, cargue que obstentèc enquia 2021, estant President d’Aunor deth partit d’alavetz estant.

    Eth sòn trabalh e dedicacion desinteressada ath país e ara gent dera Val d’Aran, ei quauquarren qu’Unitat d’Aran valore e arregraís prigondaments. Ei tà toti nosati un exèmple a seguir.

  • Crotzament de mots, arrepervèris e endonvietes – Abriu 2025

    Crotzament de mots, arrepervèris e endonvietes – Abriu 2025

  • Era Val d’Aran s’assolide coma destin toristic.

    Era Val d’Aran s’assolide coma destin toristic.

    Era Val d’Aran s’a consolidat coma ua des destinacions mès valorares a nivèu nacionau e internacionau, gràcies ara sua riquesa naturau, era sua identitat lingüistica e culturau e era qualitat deth sòn teishit socioeconomic, mès tanben ath trabalh deth govèrn deth Conselh Generau d’Aran en matèria de promocion e gestion toristica. Atau ac refèrmen es disparièrs distintius artenhudi, coma ei eth reconeishement dera Val d’Aran coma Melhor Destinacion Naturau d’Espanha, autrejat aguest madeish mes d’abriu enes Prèmis Viatges National Geographic.

    Aran reafirme eth sòn compromís damb un modèl toristic que diversifique era sua aufèrta mès enlà dera nhèu, met en valor eth nòste auviatge naturau e culturau, en tot emplegar critèris de sostenibilitat e singularitat.

    Eth Plan de Sostenibilitat Toristica dera Val d’Aran, impulsat peth govèrn d’Unitat d’Aran en Conselh Generau d’Aran, trabalhe entà implementar politiques que favorisquen un torisme sostenible damb accions respectuoses damb er entorn. Aguest plan promò mesures concrètes entà redusir era peada ecologica, fomentar era mobilitat sostenible e preservar er auviatge naturau e culturau dera Val d’Aran

    D’Unitat d’Aran ençà, apostam per un modèl toristic de qualitat que combinegue era sostenibilitat, eth desvolopament territoriau e eth benèster e progrès economic e sociau entà garantir un futur prospèr entà Aran e era sua ciutadania

  • Nocturn Aranés

    Nocturn Aranés

    Nocturn Aranés, d’Imma Pericas. Ua novèlla intensa e plea d’emocion que tronque es vides de dues hemnes mercades peth dolor e era esperança: Rachel, mair d’ua familha jodiua que hugís dera persecucion nazi a trauès des Pirinèus, e Carmina, ua aranesa que, dempús d’ua joenessa mercada pera praubesa e eth mautracte, se convertís ena sua guida.

    Era òbra mos convide a recórrer tant es perilhs fisics dera trauèssa coma es camins intèrns de superacion des sues protagonistes, tot açò enmercat en ua Val d’Aran en temps dera guèrra e dera postguèrra.

  • Aran apòste pera innovacion: naues oportunitats entàs territòris de montanha

    Aran apòste pera innovacion: naues oportunitats entàs territòris de montanha

    En Unitat d’Aran credem qu’eth futur des territòris de montanha se bastís en tot apostar pera innovacion, eth talent e era sostenibilitat. Aué, gràcies ar impuls deth govèrn d’UA en Conselh Generau d’Aran e dera  representacion qu’a eth partit aranés enes diuèrses institucions der estat atau tanben com era collaboracion publica-privada, eth nòste territòri s’assolide coma un referent d’innovacion rurau, en tot daurir naues oportunitats de desvolopament economic, laborau e sociau.

    HèPic: Eth motor d’innovacion territoriau en Aran

    Era creacion de HèPic eth Hub d’Innovacion Territoriau d’Aran, un pas clau en aguest camin.
    Aué, HèPic actue coma motor de transformacion en nòste territòri en tot formar part activa deth Hilat de Centres d’Innovacion Territoriau (RedCIT), ua iniciatiua promoiguda peth Ministèri entara Transicion Ecologica e eth Rèpte Demografic, que connècte 20 províncies en tota Espanha.

    Era RedCIT impulse projèctes que reactiven es zònes ruraus mejançant era creacion d’ecosistèmes d’innovacion, basada ena intelligéncia territoriau, era participacion comunitària e era collaboracion publica-privada. Gràcies ad aguest hilat, Aran ei posicionada en mapa nacionau dera innovacion rurau, damb projèctes de naut impacte que cerquen diversificar era economia locau, fixar populacion e melhorar era qualitat de vida de toti es aranesi.

    Pionèrs en logistica sostenible damb drons

    Aran, se consollide coma un territòri referent en matèria de transpòrt aèri, damb eth prumèr projècte restacat damb era logistica de materiau damb drons que s’amie a tèrme en zònes de montanha qu’ei resultat deth trabalh entre HèPic e enterpreses deth territòri.

    Aguest projècte permeterà eth transpòrt de cargues d’enquia 100 kg en zònes isolades dera Val d’Aran, en tot balhar supòrt ara ramaderia extensiva, eth provediment de refugis de nauta montanha o era installacion d’infrastructures de telecomunicacions en lòcs de dificil accès.

    Enquia ara, aguestes operacions requerien mieis de transpòrt damb un naut còst economic e ambientau. Aguest nau miei supause un cambi radicau: mès sostenible, mès efisent e mès respectuós damb eth miei ambient.

    Aguesta iniciatiua daurís naues vies entara transformacion digitau deth nòste territòri, ath viatge que met en valor professions tradicionaus e facilite era mantenença d’infrastructures estrategiques entath futur d’Aran.

    Ua vision estrategica entath desvolopament d’Aran

    D’Unitat d’Aran estant, comprenem qu’era innovacion a d’èster part essenciau dera nòsta estrategia de desvolopament a long termini. Projèctes coma era logistica damb drons son sonque un exèmple. Damb era innovacion se trabalhe en diuèrsi encastres coma eth torisme sostenible, er espòrt, era energia verda, era digitalizacion de servicis publics o era modernizacion dera ramaderia en tot méter en centre eth talent locau e enterpreses deth territòri.

    Pr’amor que bastir un modèl economic diuèrs, resilient e sostenible ei eth camin de cap a un futur plen d’oportunitats entà toti es ciutadans e ciutadanes d’Aran.

  • Temps d’esperança

    Temps d’esperança

    Lèu harà dus ans que se celebrèren es eleccions generaus de 2023. Es resultats plan bons qu’artenhèc eth PSC an permetut hèr a arribar era nòsta sensibilitat politica, representada per Unitat d’Aran, ar ensem d’España. Ath delà, s’arturèc era regression qu’auesse representat un govèrn en mans deth PP e VOX —un risc encara vigent. Entad açò, calec hèr possibla era investidura deth president Pedro Sánchez eth mes de noveme deth madeish an, atau coma articular dempús, e pendent era rèsta dera legislatura, es majories de besonh entà amiar entà dauant es propòstes d’interès generau. A despiech des dificultats, auem podut aprovar enquiath moment mès de 30 leis en Congrès.

    Viuem uns tempsi complèxi, de cambi d’epòca, tanben de paradigma politic, en qué es epòques des majories absolutes son acabades. Açò mos obligue a trabalhar cada dia es ahèrs que tempten ara ciutadania, en un contèxte de creishement economic, qu’eth govèrn de coalicion hè compatible damb era justícia sociau e, per tant, damb era consolidacion e eth desvolopament der Estat de benèster (pensions, transpòrt public, bèques entàs estudiants, viuenda, escut sociau, e tanben eth finançament des politiques que depenen des autonomies, coma era educacion e, en nòste cas, deth Conselh Generau, coma era sanitat e es servicis sociaus).

    Per prumèr còp, s’a escotat en tribuna er aranés, gràcies ara apòsta politica deth grop parlamentari socialista, deth PSC e d’Unitat d’Aran. En aguest temps, è aquerit eth prètzhèt de pòrtavotz d’Espòrts, en tot desvolopar es trabalhs entara redaccion d’un Estatut der Esportista, d’acòrd damb eth mandat dera Lei der Espòrt, mentre exercisqui de vocau ena Comission de Transicion Ecologica e Rèpte Demografic, ena Comission de Cultura e ena Comission d’Agricultura, Pesca e Alimentacion, fòrça sensibla entàs interèssi dera província (Lleida), d’a on sò representant.

    Era dignitat de vier eth prumèr deputat aranés en Congrès ena istòria recenta democratica mos anime a desvolopar un programa especific basat en quate èishi: 1) eth dera conscienciacion e eth reconeishement d’Aran, damb era sua lengua e cultura, ena realitat d’ua Espanha plurau e diuèrsa; 2) trobar un singular encastre juridic, institucionau e politic d’Aran en marc estatau, ena linha proposada pera sindica enes sues trobades damb era rèsta de grops parlamentaris; 3) persutar ath Govèrn der Estat en besonh de melhorar era carretèra N-230, atau coma venguem de hèr damb es preguntes registrades ath respècte ath Ministèri de Transpòrts e Mobilitat Sostenibla; e 4) acompanhar ath Conselh Generau en sòn projècte d’implantacion d’un centre especiau de naut rendiment esportiu en Aran, damb era implicacion deth Conselh Superior d’Espòrts e eth Departament d’Espòrts dera Generalitat.

    Aguestes iniciatives prenen part dera nòsta apòsta per un projècte de prosperitat compartida e de coesion sociau e territoriau, dauant de d’autes ofèrtes insolidàries e regressives fòrça presentes en Euròpa e eth món. Contra era pòur e era incertesa, nosati volem daurir un temps d’esperança ath servici dera majoria sociau, ath servici de toti es aranesi e araneses.